Mala decisió del Tribunal Suprem.

Editorial de El Periodico de Catalunya, 22 de novembre de 2006.

La decisió del Tribunal Suprem d'anul.lar el decret del Govern pel qual es va traslladar a Barcelona la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) és una bufetada a Catalunya i als que creuen possible una Espanya allunyada del vetust centralisme de Madrid. Argumentar defectes de forma, com fa la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa, que encara no coneixem, sembla insuficient, encara que és possible que el decret tingui errors en aspectes com la informació. De fet, el Govern va anunciar ahir que elaborarà un altre text que solventi les mancances de l'anterior perquè la CMT continuï a Barcelona. Ara bé, ¿es pot despatxar per un defecte de forma el primer intent de treure de Madrid un organisme estatal, amb la càrrega simbòlica que la decisió va tenir? Som davant d'una altra intromissió dels tribunals en les decisions del poder polític.

Perquè s'ha de recordar ara que el trasllat d'aquest òrgan regulador va ser acordat pels actuals presidents del Govern d'Espanya i de Catalunya, José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, respectivament, el juliol del 2004, com un pas cap a la verdadera descentralització del país i per vertebrar l'Estat de manera més en sintonia amb la realitat econòmica, social i demogràfica. No obstant, el trasllat va ser atacat pels defensors de l'Espanya eterna com una espècie d'entreguisme al poder perifèric i desintegrador. En aquesta posició va destacar, en primer lloc, el llavors president de la CMT, l'exministre Carlos Bustelo, que va arribar a qualificar de "bestiesa" el trasllat. I, en segon terme, Esperanza Aguirre, que va presentar, en la seva qualitat de presidenta de la Comunitat de Madrid, el recurs davant del Suprem.

És inconcebible que la presidenta de Madrid consideri il.legal treure fora de la capital un organisme públic. ¿O és que potser han de ser madrilenys els funcionaris de les institucions de l'Estat central? Fer marxa enrere en el trasllat de la CMT, que per cert s'ha produït sense cap trauma, seria un fracàs per a Espanya com a país modern. I també un gest agressiu cap a Catalunya. ¡Que lluny que es veuen avui projectes tan ambiciosos com el definit per Pasqual Maragall perquè el Senat, segona Cambra legislativa, tingués la seu a Barcelona! L'Estat de les autonomies ha estat un èxit, però encara prevalen els rancis prejudicis que el Suprem, novament alineat amb el PP, acaba d'avalar.