29.11.06

Herència i canvi al nou Govern

Editorial de El Periodico de Catalunya, 29 de novembre de 2006.

El primer Govern de José Montilla, nou president de la Generalitat, barreja continuïtat i renovació, enllaça amb l'herència ideològica i programàtica de l'anterior tripartit i subratlla el caràcter gestor de l'equip per sobre dels ingredients ideològico-identitaris que, en bona mesura, van soscavar la cohesió de l'anterior equip de Govern. Si a això s'hi afegeix l'hermètica discreció observada pel nou president fins ahir mateix, sense donar pàbul a filtracions de noms i càrrecs, s'infereix fàcilment que el canvi d'estil a la plaça de Sant Jaume va més enllà de la mera formalitat.

La continuïtat de quatre consellers socialistes, tres en les seves mateixes carteres que fins ara --Antoni Castells (Economia), Joaquim Nadal (Política Territorial) i Marina Geli (Salut)-- i una quarta, Montserrat Tura, canviant Interior per Justícia, tradueix la voluntat d'enllaçar amb el llegat maragallià, doblement manifesta amb el nomenament d'Ernest Maragall, secretari del Govern sortint, que ocuparà la Conselleria d'Educació. L'arribada de Joaquim Llena (Agricultura) i Mar Serna (Treball) expressa el vessant gestor del nou Executiu.

Dels cinc consellers que ERC aporta al Govern, només Josep- Lluís Carod-Rovira (vicepresident), amb un breu i tempestuós pas pel primer tripartit, i Josep Huguet (Innovació) enllacen amb el passat. Carme Capdevila (Acció Social), Joan Puigcercós (Governació) i Joan Manuel Tresserras (Cultura) aporten la quota de renovació necessària per reforçar la cohesió governamental i superar la fractura política que es va produir amb la redacció de l'Estatut i el referèndum d'aprovació.

La representació d'ICV-EUiA repeteix --Joan Saura a Relacions Institucionals i Francesc Baltasar en Medi Ambient i Habitatge--, amb l'important afegit d'Interior per al primer, un repte per a la coalició per les dificultats tècniques i de relació amb els ciutadans que comporta gestionar la seguretat i l'ordre públic. Es tracta d'un autèntic desafiament polí- tic per a l'única formació que va defensar sense embuts durant tota la campanya la continuïtat del tripartit i que va augmentar la seva presència al Parlament.

L'aspiració a la paritat ha quedat bastant lluny de veure's satisfeta --4 dones i 10 homes-- en un equip que es vol distingir per les seves inquietuds socials i per tutelar la igualtat. Potser els nomenaments que corresponen a cada conselleria corregiran aquesta deficiència.