29.6.08

Coherència i responsabilitat.

Avui excepcionalment voldria parlar del PSC de Pallejà; imagino que els nostres companys d´altres formacions polítiques municipals respiraran tranquils, donada la tensió que han demostrat les darreres setmanes. Sembla ser que el fet de denunciar el mal funcionament de l´ajuntament no s´adapta als seus paràmetres polítics, imagino que el nyap i el descontrol serien més correctes.

Per exemple, aquestes papereres verdes horribles que han col·locat per tot el municipi, un model que ha demostrat la seva inutilitat en tots els municipis on fa temps les instal·laren (a part de que estèticament tindríem molt a comentar).

Tan sols voldria fer un comentari, ja dic, parlant del PSC de Pallejà, passi el que passi, seguirem denunciant el mal funcionament de l´ajuntament i reivindicant que un Pallejà millor és possible.

I si això a algú el molesta, que tingui paciència; pot fer dues coses, millorar o reconèixer que no està capacitat. Però nosaltres seguirem, amb respecte vers tothom, però especialment per les veïnes i veïns de Pallejà, que són qui estan pagant les conseqüències de la mala gestió.

16.6.08

L’actual Govern Municipal de Pallejà viu instal•lat a la mentida.



Menteix quant diu quins son els seus sous. Parlen de sous nets, no del que costen a les veïnes i veïns de Pallejà.

Menteix quant diu que ha reduït els costos de l’equip de govern. Els pressupostos municipals demostren el contrari.

Menteix quant diu que ha de fer créixer la plantilla municipal un 77% per eradicar la precarietat laboral. Possiblement serà la seva i la dels seus amics.

Justifiquen els impressionants sous per la seva dedicació a l’ajuntament. Pro ara contracten un Gerent a un bon sou també.

Possiblement l’únic interès d’aquest pacte de la fam, és col·locar-se i col·locar als seus i la veritat es que ens estan donant la raó a cada decisió.

Això sí amb aquest amiguisme no és servir al municipi, es servir-se i molt. Perquè sí els regidors no son capaços de fer la feina i per aquesta raó han de contractar molt més personal i especialment un gerent, tampoc es justifica aquest nivell de sous, a no ser que sigui per el que tenim tots clar, aprofitar-se del càrrec.

13.6.08

Reivindiquem un servei de salut de qualitat


Reivindiquem un servei de salut de qualitat. El Centre d´Assistència Primària de Pallejà pateix històricament d´una greu manca de professionals. Pallejà ha crescut i les necessitats de les seves veïnes i veïns han de ser ateses de manera correcte. No podem permetre que la manca d´atenció dels responsables municipals, no atengui de manera clara i eficient aquestes necessitats.

Es per això que el Grup Municipal Socialista esta treballant per aconseguir la millora del servei d´assistència medica a Pallejà el més aviat possible i exigirem mesures de control i seguiment que impedeixin aquest deteriorament, no podem permetre que els grans professionals que tenim al nostre CAP es puguin sentir desanimats per la manca d´efectius en aquest servei. Treballem per les persones, per totes les persones.

Per què Pallejà ha de ser gestionat de manera seriosa i eficient, per què incrementant la plantilla de l´Ajuntament en un 77% no incrementarà cap metge ni molts serveis essencials.

10.6.08

¿Cuál es el camino más corto entre dos puntos?

¿El camino más corto entre dos puntos es una línea recta?

NO.

¿El camino más corto entre dos puntos es el que ofrece menos resistencia?

NO.

¿El camino más corto entre dos puntos es el que sé conoce mejor?

NO.

El camino más corto entre dos puntos es el más vello.

9.6.08

EL ELEFANTE ENCADENADO - Jorge Bucay.

Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante.

Durante la función, la enorme bestia hacia despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal... pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas clavada a una pequeña estaca clavada en el suelo.

Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.

El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye? Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía creía en la sabiduría de los grandes.

Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente.

Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca... y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta.

Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño.

Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo.

La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía... Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino.

Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE.

Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás... jamás... intentó poner a prueba su fuerza otra vez....

2.6.08

Reflexionem una mica per la nostre societat de consum

Per quina raó donem per bona aquesta societat de consum, adjunt podeu mirar un vídeo que m’agradaria facilites algun moment de reflexió. Tenim la sensibilitat, evidentment, pro potser no podem deixar que certs ecologistes de cap de setmana capitalitzen un fet tant important per la viabilitat de la nostre societat futura.

http://video.google.es/videoplay?docid=-5645724531418649230&q=&hl=es