24.2.09

El comerç. Mil preguntes i una resposta.

El comerç a Catalunya i la transposició de la directiva de serveis.

Defensem el comerç a Catalunya?.

Quin comerç?.

El comerç tradicional?.

Que entenem per comerç tradicional?.

Existeix?.

Jo conec el comerç especialitzat, competitiu, quotidià, que ofereix bons productes i aquest tan sols necessita bones politiques de suport, no proteccionismes mal gestionats.

El defensem amb mesures restrictives que generen una estructura comercial absolutament desequilibrada i absurda, on els municipis no poden prendre decisions imprescindibles per dissenyar el seu teixit ciutadà i comercial.

On obliguem a les nostres ciutadanes i ciutadans a recórrer distancies molt importants per realitzar les seves compres, han un efecte negatiu en la mobilitat i la sostenibilitat.
Desprès alguns parlen del “botiguer”.

Quin botiguer?.

Un és botiguer depenent de la mida de la seva botiga?.

Si tinc un negoci de betes i fils amb una superfície de 200 metres quadrats soc un botiguer?.

Si la meva botiga es més gran hem converteixo en un perill per el teixit comercial de Catalunya?.
Quin teixit?.

El dels monopolis?.

El de que tots els centres comercials estan a les mateixes zones? .

El que algunes cadenes de grans magatzems “britànics” tan si com no acaben obrin a qualsevol lloc?.

On en un moments de crisi, amb una clara manca d’inversió i evidentment el creixement de l’atur, li diguem als empresaris, que no inverteixin, que nosaltres no necessitem generar activitat econòmica, que aquí som diferents, que comprem el pa a les benzineres i la roba a la capital.

Sisplau, parem de jugar i fer demagògia amb el comerç i treballem perquè amb la transposició de la directiva de serveis, creem un entorn legal que defensi el nostre comerç i el concilií amb les necessitats de les ciutadanes i ciutadans.

Prou d’integrismes seudocomercials proteccionistes. Necessitem uns municipis amb un teixit comercial saludable i sostenible.