24.3.09

Finalment inaugurarem les obres del soterrament del tren per Pallejà.

Fa molt anys recordo una reunió a Transports de la Generalitat, on representants de Convergència, Entesa, Plataforma pel Soterrament, Associació de Veïns i PSC, capitanejats en aquell moment per l’Alcalde Josep Cardús, vàrem aconseguir tots, i dic tots junts, el compromís de la Generalitat de Catalunya en aquesta obra tan important.

Jo, que farà tan sols 20 anys que visc a Pallejà, penso que el soterrament dels ferrocarrils i les obres d’urbanització han estat i seran per molts anys un fet importantíssim en la història del municipi. La modificació que significa aquest canvi ha d’afectar a molt hàbits i costums de Pallejà.
El que era una barrera es converteix en una rambla; el que separava, ara uneix; qualitat en l’urbanisme. Això és el que tots hem de defensar. I encara més, amb l’especial satisfacció de que el 100% dels cost de l’obra ha estat finançada directament per la Generalitat de Catalunya. Això és tan important, com que no ha passat en cap altre municipi de Catalunya.

El dia 29 de març finalment inaugurarem el soterrament dels ferrocarrils i ens hem de felicitar tots, especialment a les veïnes i veïns de Pallejà que amb el seu esforç, comprensió i, per què no, ambició per aconseguir un Pallejà millor, hem arribat fins aquí.
Ara arribaran els salvadors de la pàtria, els que cada matí pensen que el sol surt perquè ells hi són, els que com no fan res de bo intenten apropiar-se de la feina d’altres, en aquest cas i en d’altres. Ja els coneixem tots, els que viuen del “cuento”. Altres, el que fem és treballar, tan sols això, que dins del moment que pateix la nostra societat, ja és prou sort.

Hem de donar les gracies a les veïnes i veïns de Pallejà, per suportar les molèsties, per fer força en la reivindicació i finalment per demostrar un cop més que son el veritable cort de Pallejà, més enllà del pobres d’esperit que pensen que amb festes i petards se'ls pot comprar. Els mateixos que han convertit l’Ajuntament de Pallejà en l’oficina de col·locació dels seus amics i familiars. Quina pena. Ja diuen que “es triste pedir pero más triste es robar”.