2.10.06

332.000 catalans es beneficiaran de la llei de dependència de l'esquerra

PSC, ERC i ICV reivindiquen l'"avanç social" i atribueixen el rebuig de CiU a la "deriva neoliberal"

La llei de dependència, que enfronta l'extint tripartit amb CiU, comença a colar-se a la precampanya catalana. Convençuts de les bondats del que consideren el principal avanç social d'aquesta legislatura, el PSC, Esquerra i ICV han recompost la seva fràgil aliança per fer front comú davant la federació nacionalista, que rebutja el projecte perquè estima que envaeix les competències de la Generalitat. Les xifres, en tot cas, són prou eloqüents: la llei beneficiarà 1,3 milions d'espanyols --d'ells, 332.000 catalans-- que no poden valer-se per si mateixos, a més a més de les seves famílies.El batejat com a quart pilar de l'Estat de benestar començarà a rutllar l'1 de gener que ve. Abans, aquest dijous, el Congrés dels Diputats remetrà al Senat, amb el suport de més del 90% dels diputats, el projecte de llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Un nivell d'acord tan insòlit com aquest és fruit de la recent adhesió del PP a una iniciativa que, impulsada pel ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, va comptar des del principi amb el suport d'ERC i IU-ICV, a les quals s'han anat sumant --juntament amb sindicats i empresaris-- tots els grups restants tret de dos: CiU i el PNB.DIFERÈNCIES CALDERA-DURANEl maig passat el Grup Català va estar a punt de donar suport a la llei, però l'acord --plasmat fins i tot per escrit-- es va frustrar finalment per les discrepàncies entre Caldera i el democristià Josep Antoni Duran Lleida sobre com escenificar la firma. El larvat enfrontament entre les forces d'esquerres i CiU es va agreujar la setmana passada al sumar-se al pacte els populars, accentuant així l'aïllament de la federació nacionalista. I tot això, és clar, amb les eleccions catalanes de l'1 de novembre com a teló de fons.Més enllà de disputes electorals i discussions competencials, l'objectiu de la norma és que l'atenció a les persones dependents no estigui condicionada, com ara, a les disponibilitats pressupostàries de cada administració, sinó que sigui un dret subjectiu i universal.CATÀLEG DE SERVEISSegons les dades del Llibre Blanc de la Dependència i del Departament de Benestar Social, el 4,6% de la població catalana pateix alguna mena de discapacitat que la converteix en dependent, en més o menys grau. Gràcies al projecte de llei en marxa, doncs, uns 332.000 catalans --96.000 afectats de dependència severa i 210.000 més grans de 65 anys-- es beneficiaran gradualment d'un catàleg de serveis que inclourà, entre altres, la teleassistència, l'ajuda a domicili, l'ingrés en residències públiques o concertades i l'atenció en centres de dia. Part de la factura anirà a càrrec dels usuaris, segons el nivell de renda de cadascú.En els dos anys vinents, a més a més, uns 4.000 catalans amb familiars dependents al seu càrrec percebran ajudes per contractar assistents professionals. Fins al 2015, quan finalitzi el desenvolupament del nou Sistema Nacional de Dependència, el nombre de places residencials i de centres de dia creixerà un 20%, de manera que, segons estimacions oficials, a Catalunya es crearan 40.000 llocs de treball. Com a administració responsable en els serveis socials, la Generalitat gestionarà, ja l'any que ve, un percentatge a convenir dels 400 milions d'euros pressupostats per l'Estat per sufragar aquestes prestacions.I darrere les dades, la picabaralla política. Daniel Fernández, coordinador del PSC a les Corts, atribueix aquest "avanç social" a "l'existència d'una majoria progressista" al Congrés, i atribueix el rebuig manifestat per CiU a una "deriva neoliberal" que la situa "a la dreta del PP". Com a exemple d'aquesta suposada dretanització, el PSC esgrimeix la idea d'Artur Mas que la Generalitat entregui xecs a les famílies perquè així puguin rebaixar la factura de la sanitat i l'educació privades.Carles Campuzano (CiU) es defensa de les crítiques al.legant que aquesta llei, "la més centralista de la legislatura", vulnera l'Estatut, que atorga a la Generalitat competència exclusiva sobre serveis socials."En lloc de pàtries, CiU defensa patrimonis", diu Joan Tardà (ERC), que culpa CiU d'"amagar darrere la bandera competencial" el seu desigþque "els mercats entrin amb fúria en els serveis públics".Carme García (IU-ICV) nega que la norma envaeixi les atribucions de la Generalitat, ja que es limita a fixar una garantia de prestacions mínimes per a tots els dependents i deixa el posterior desenvolupament a les mans de les autonomies.

1 comentari:

Sitges Capaç ha dit...

En el paper sona molt bé. Ara en veurem l'aplicació pràctica, que si no té prous mitjans patirà el mateix que va patir la LOGSE en el seu temps.