Els immigrants sumen, no resten.

Editorial El Periodico de Catalunya, 16 de novembre de 2006.

Els immigrants aporten més al creixement de l'economia espanyola del que reben a través del nostre Estat de benestar. L'Oficina Econòmica del President del Govern, dirigida per Miguel Sebastián --candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid--, ha entrat en l'espinós debat sobre si l'allau d'immigrants que ha rebut i acollit Espanya des del 2000 és un reactiu o una rèmora per al creixement econòmic espanyol. La conclusió de l'equip d'investigadors econòmics dirigits per Sebastián, amb dades abundants i contrastades, ha estat rellevant i significativa: Espanya creixeria mig punt menys del 3,8% actual sense la contribució d'aquesta nova força laboral.El mètode de càlcul d'aquestes dades continuarà subjecte a la controvèrsia acadèmica: hi ha economistes disposats a demostrar que els immigrants són una necessitat inevitable per la caiguda de la natalitat des de fa dècades i que, per tant, la seva aportació a la producció nacional serà la garantia de les futures pensions. I també hi ha altres tesis, igualment ben argumentades, que adverteixen de dos efectes poc estimats: els que han vingut a Espanya, al principi sols i al cap d'un temps amb família, són usuaris immediats dels serveis públics d'educació i sanitat, sense que les seves incipients cotitzacions com a treballadors cobreixin, ni de lluny, els serveis que reben. Una altra raó adversa, en termes econòmics, a la bondat de la immigració és que ha establert una competència, a la baixa, amb espanyols, dels salaris per als llocs de treball de menys qualificació.N'hi ha prou amb dues dades macroeconòmiques de la realitat espanyola per desmentir tants prejudicis. D'un costat, tenim taxes d'atur inferiors a la mitjana de l'Europa dels Quinze, cosa que anul.la de base l'argument que els immigrants prenen llocs de treball als autòctons. D'un altre, el creixement del PIB espanyol és superior, també, al de la mitjana europea. L'única pega és que tot això es fa amb pèrdua de productivitat i augment de les importacions. Però ja és hora d'avisar que aquests indicadors negatius no són deguts a la immigració, sinó a la falta d'iniciativa empresarial i al deficient suport de les administracions a la renovació del teixit empresarial.El missatge de la Moncloa, per boca del seu economista més influent, és ben clar: qui utilitzi la immigració com a causa de malestar social, menteix sense pal.liatius.