Editorial de El Periodico de Catalunya, 20 de novembre de 2006.
La Cimera del Clima clausurada divendres passat a Nairobi no ha produït cap resultat espectacular. Les seves resolucions no estableixen compromisos concrets per als països rics i les nacions en desenvolupament segueixen donant allargs a una eventual contenció de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però la dotzena conferència de les parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic no ha estat de cap manera una reunió perduda. S'hi ha consolidat la convicció que un Kyoto 2 allargarà el pacte aconseguit al Japó l'any 1997. Sis anys de Bush a la presidència dels Estats Units no han aconseguit frustrar l'esforç internacional contra el canvi climàtic.
Per fer-se una idea del canvi només s'han de recular un parell d'anys en el temps. Rússia no va ratificar el Protocol de Kyoto fins al novembre de 2004, cosa que en va permetre l'entrada en vigor l'any següent. Fins aquell moment tot se'n podia anar en orris perquè Bush havia deixat clar des del primer moment que ell no ratificaria el compromís aconseguit pel tàndem Clinton-Gore, i sense Rússia ni els Estats Units el tractat no podia subsistir.
D'aquella situació d'incertesa s'ha passat a donar per fet que l'esforç iniciat a Kyoto continuarà més enllà de l'any 2012 i a considerar perfectament raonable que, després d'aquella data, es produeixi una forta reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle als països desenvolupats: el 50% de les produïdes l'any 2000. És cert que no s'ha posat data a la consecució d'aquesta reducció dràstica, però ja es parla de l'any 2050. L'objectiu a aconseguir amb això és que l'augment de la temperatura mitjana al llarg d'aquest segle sigui només de dos graus en lloc dels cinc o sis que es calcula que pujarà si no es prenen mesures dràstiques a temps. Un informe britànic publicat el mes passat concloïa que els canvis en el clima que comportaria l'augment sense control de temperatures abocarien l'economia mundial a una gran depressió.
Un apunt sobre Espanya per acabar. Al nostre país s'han incrementat les emissions de diòxid de carboni el triple del que permetia l'acord de la Unió Europea per al compliment de Kyoto. Els governs de José María Aznar a penes van fer res per reduir les emissions i l'actual Govern socialista ha canviat d'actitud, però segueix sense controlar la situació. Està molt bé recolzar amb entusiasme un Kyoto 2, però és necessari fer molt més que això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada