El nou Govern avança amb fermesa.

Editorial El Periodico 13 de novembre de 2006.

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.


Els consells nacionals del PSC, ERC i ICV han aprovat entre divendres i dissabte el pacte que ha de permetre el naixement de l'anomenat Govern d'Entesa Nacional pel Progrés. L'acord s'ha fet en un temps rècord. Avui fa tot just 12 dies de la celebració de les eleccions, que van deixar un panorama molt confús perquè permetien arit- mèticament diverses alternatives de govern. Finalment, s'ha concretat la reedició de l'acord de la legislatura passada. Poc en sabem encara dels continguts i del repartiment de responsabilitats del futur Executiu. La prioritat dels partits en aquest acord han estat fins ara els propòsits i les formes perquè possiblement eren els aspectes que més recels aixecaven en l'opinió pública, i no només a Madrid, sinó també a Catalunya.

Els resultats d'aquestes assemblees de partit no deixen cap escletxa oberta. Els socialistes van fer confiança en el seu primer secretari, José Montilla. Possiblement ho han fet pensant més en el bon resultat de les negociacions i en la seva capacitat d'interlocució amb el PSOE que no pas en els resultats electorals. Com va reconèixer dissabte el mateix Montilla, han quedat força lluny de les expectatives i pot haver estat tant pel record de l'anterior legislatura com pel perfil del candidat, entre d'altres possibilitats.No és freqüent en els líders polítics aquest esperit autocrític. Però tampoc és nou en Montilla. Ja en l'anterior cicle electoral, el primer secretari dels socialistes catalans va demanar al seu partit una redefinició de la seva connexió amb el seu electorat tradicional i, especialment, amb els sectors socials emergents.

També a ERC l'acord de l'Entesa ha obtingut un suport intern pràcticament unànime, desmentint els que han volgut convertir algunes anècdotes en una cosa categòrica. La intervenció de Carod va deixar clar que ni l'acord del 2003 ni l'actual són només el resultat de la conjuntura, sinó que formen part de l'estratègia republicana a mitjà i a llarg termini, tant institucional com ideològica. Tot plegat significa que la fèrria disciplina imposada pel futur president Montilla no ha incomodat excessivament ni les bases socialistes ni els seus socis, amb l'excepció dels quadros d'Iniciativa, recelosos d'assumir la cartera d'Interior. Els partits no seran obstacle per a l'Entesa. Ara és l'hora de plasmar aquest esperit en el programa i en els equips del nou Govern.