El nou Govern administrarà un pressupost superior al de Xile

• La Generalitat ha passat de gestionar 18.628 milions el 2003 a 29.689 milions actualment

• La part del lleó se l'emporten les despeses de caràcter social, que sumen el 46,2% del total

El Govern català que sorgeixi de les eleccions d'avui administrarà 29.689 milions d'euros (gairebé cinc bilions de pessetes), que és el que pugen els pressupostos de la Generalitat per al 2006 i que seran prorrogats per a l'any que ve, a l'espera que el Parlament n'aprovi un de nou.

Aquesta quantitat és la millor prova de la importància de l'Administració catalana i del que s'hi juga en aquestes eleccions.Per fer-nos-en una idea, Xile, amb més del doble de població que Catalunya (16 milions d'habitants enfront de 7 milions), disposa aquest any d'un pressupost inferior: 19.731 milions d'euros. I es tracta d'un Estat amb despeses en defensa, relacions exteriors i infraestructures d'interès general que la Generalitat no ha d'afrontar. El pressupost català és superior també als de Singapur, Hong Kong, Croàcia, Ucraïna i Eslovènia.

Una altra dada. Andalusia, amb un milió d'habitants més que Catalunya, disposa d'un pressupost de 27.378 milions, encara que no es pot fer una comparació al 100%, perquè l'andalús incorpora menys entitats i empreses públiques que no pas el català. Els pressupostos generals de l'Estat, finalment, preveuen una despesa el 2006 de 301.488 milions d'euros.

112. PRESSUPOSTOS

Aquells 29.689 milions es corresponen a tot el holding públic, ja que inclouen la Generalitat pròpiament dita (els diferents departaments del Govern, els òrgans superiors --Parlament, Sindicatura de Comptes, Síndic de Greuges, CAC, etcètera--), més les entitats au- tònomes administratives i de dret públic, els ens de la Seguretat Social, les societats mercantils, els consorcis, les fundacions... En total, són 112 pressupostos diferents (23 més que el 2003). El pressupost estricte de la Generalitat puja a 23.924 milions d'euros.

Els ingressos de la Generalitat procedeixen, en un 53,8%, de l'esforç fiscal dels catalans; en un 22%, de transferències de l'Estat (fons de suficiència, finançament dels ens locals, Mossos d'Esquadra...); en un 8%, de la prestació de serveis i vendes; en un 6%, de l'endeutament, i en un 10%, dels ingressos financers de les entitats públiques.

En els 29.689 milions de despesa s'hi han de distingir dos paquets: despeses no financeres i despeses financeres. Les no financeres ascendeixen a 27.200 milions d'euros. D'aquestes últimes, les més importants són:Despeses de personal (nòmines i cotitzacions). Sumen aquest any 6.600 milions d'euros.Compra de béns i serveis (lloguer, material fungible, telèfon, llum...). 6.500 milions.Transferències a tercers (subvencions d'activitats del sector privat i públic aliè a la Generalitat, incloent-hi els fons de l'Estat als ens locals). 8.500 milions d'euros. D'a- quests, 1.000 milions van als concerts educatius.

Inversions. 4.800 milions (4.000 milions en inversions pròpies i la resta a través de subvencions a tercers).Per finalitats, la part del lleó de la despesa (des de les inversions fins als salaris, passant per subvencions, lloguers, compres, etcètera) se l'emporten els serveis i béns de caràcter social, amb 13.722,5 milions d'euros (el 46,2% del total), dels quals 7.944 milions són per a salut; 4.998 milions, per a educació; 393 milions, per a habitatge i urbanisme; 350 milions, per a cultura i esports; 27 milions, per a la difusió de la llengua catalana, i 8 milions més, per a consum.

En segon lloc figuren els serveis i béns públics de caràcter econòmic, amb 5.294,5 milions (el 17,8%), dels quals 2.800 milions són per a transports (carreteres, ferrocarril i ports); 846 milions per a la societat de la informació i del coneixement i telecomunicacions (inclou la ràdio i televisió públiques); 600 milions per al cicle de l'aigua, i 316 milions d'euros per afrontar altres actuacions ambientals.

Després apareixen el suport financer als ens locals (2.798,5 milions, el 9,4%); el funcionament de les institucions i Administració general (2.036,2 milions d'euros, el 6,9%); la protecció i promoció social (1.708,7 milions, el 5,85%); la jus- tícia, seguretat i relacions exteriors (1.465,5 milions, el 4,9%); el foment i regulació dels sectors productius (1.448,4 milions, el 4,9%), i el pagament del deute (1.123 milions, el 3,8%).

L'evolució pressupostària al llarg dels últims anys reflecteix un salt espectacular: 18.628 milions el 2003; 22.471 milions (un 20,6% més) el 2004; 26.501 milions (un 17,9% més) el 2005, i 29.689 milions (un 12% més) el 2006. Encara que aquest 12% s'ha de matisar: si s'elimina l'efecte provocat per l'ampliació de l'àmbit pressupostari (entitats, consorcis i fundacions que abans no formaven part del pressupost consolidat), i l'increment puntual d'alguns ingressos finalistes de l'Estat, s'hauria de fixar en un 8,2% més.

En qualsevol cas, molt lluny del primer pressupost de la Generalitat (1980), de tan sols 41,9 milions d'euros, quan gairebé no hi havia competències per administrar. El 1986 es va arribar fins als 2.711,6 milions d'euros; el 1992, fins als 8.492,1, i el 1997, fins als 11.476,6 milions.