El primer revés legal al programa d'espionatge telefònic de l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, aprovat pel president, George Bush, el 2001, va arribar ahir des de Detroit.
La jutge federal de districte Anna Diggs Taylor va declarar "inconstitucionals" les escoltes sense permisos judicials i va ordenar el seu cessament immediat i permanent.El fiscal general, Alberto Gonzales, va anunciar immediatament que s'ha presentat un recurs contra la sentència i que el programa no se suspendrà mentre es desenvolupi el procés judicial.
Tot i així, la decisió d'ahir és el primer cop que l'Administració de Bush pateix als tribunals respecte a les tècniques d'espionatge que aplica a l'interior del país des des que va començar la "guerra contra el terror".
La sentència és, a més, una bufetada per a Bush, al qual la jutge acusa de sobrepassar la seva capacitat legal i constitucional com a president, rebutjant els arguments del Govern que diuen que un programa d'espionatge als seus ciutadans entra "dins de l'autoritat" presidencial.
"Mai va ser la intenció dels pares de la Constitució donar al president un control tan il.limitat, particularment quan les seves accions se salten obertament els paràmetres establerts a la Declaració de Drets", va argumentar la jutge, que va llançar una invectiva contra Bush: "No hi ha dinasties de reis als EUA i tots els poders del president vénen de la Constitució".
La decisió de Taylor, recollida en una sentència de 43 pàgines, no deixa cap dubte. Queda "permanentment prohibit utilitzar directament o indirectament el Programa de Vigilància de Terroristes de qualsevol manera".
Aquesta prohibició "inclou però no es limita a" interceptar sense permís judicial converses telefòniques i comunicacions per internet. Amb aquesta redacció, la jutge posa també al punt de mira escàndols recents d'espionatge il.legal portats a terme pels EUA, com ara el registre de comptes bancaris.Aquest programa de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), segons la jutge, viola no només la llei, sinó també el dret al lliure discurs i a la privacitat i la doctrina de separació de poders que estableix la Constitució nord-americana.
DEMANDA DE GRUPS CIVILS
La demanda contra l'actual programa de la NSA l'havia presentat el 17 de gener la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU). Ho va fer en nom de periodistes, catedràtics i advocats que asseguren que l'espionatge de les seves converses telefòniques amb l'estranger --les que se sap que el Govern ha interceptat sense obtenir permisos judicials-- ha dificultat el seu treball, ja que molts dels seus contactes fora dels EUA eren objectius probables del programa.
Els advocats de l'ACLU ahir estaven radiants. "Al fer que el president no estigui per sobre de la llei el tribunal ha complert amb el seu deure", va declarar Ann Beeson, advocada del cas i una de les directores legals de l'ACLU.Gonzales, per la seva banda, va reiterar la coneguda posició oficial. "Creiem fermament que el programa és legal", va afirmar.
"Se centra en les comunicacions d'Al-Qaida", i "ha estat molt efectiu", va afegir.Malgrat l'anunci del recurs, és difícil saber què farà el Govern americà als tribunals, ja que fins ara ha mantingut una posició de secretisme fins i tot amb els jutges. En el cas que va ser sentenciat ahir, per exemple, el Govern ha mantingut que el president té autoritat però que, per demostrar-ho, necessitaria revelar secrets d'Estat, una cosa que no està disposat a fer.
Noticia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 18/8/2006 de El Periódico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada