La fermesa de la democràcia.

Editorial de El Pedriodico de Catalunya, 3 de decembre de 2006.

Els etarres detinguts dimecres a la casa rural de Quézac van dir que eren escriptors que estaven treballant en una novel.la. En realitat, escrivien un capítol més de l'estratègia terrorista que va experimentar un notable canvi de ritme el 23 d'octubre, arran del robatori a Vauvert de les ja famoses 350 pistoles. Aquella acció va posar damunt la taula la inestabilitat de la treva, amb el fantasma que ja havia recorregut el penúltim alto el foc d'ETA, sota el mandat d'Aznar. Dit breument: més enllà de la sinceritat del procés de pau per part dels etarres s'imposava la sensació que la treva servia també per al rearmament.

El titular d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha declarat que "no hi ha res de més oposat a la pau que la violència: la violència i preparar-se per exercir-la". Si sumem a l'evident "preparar-se" d'ETA les explícites amenaces de kale borroka i les dures declaracions de l'entorn abertzale, tenim un panorama ben fosc.

Si a aquest panorama, a més a més, hi afegim la guerra mediàtica a través de vídeos d'atac i contraatac de PP i PSOE, algunes dissonants decisions judicials i una percebible desil.lusió de la ciutadania (concretada en les recents enquestes que escurcen distàncies entre els dos partits majoritaris), llavors ens trobem davant d'un Govern que veu com trontolla la principal aposta política de la legislatura.

L'Executiu, que treballa per la pau mantenint les essències de l'Estat de dret i la necessària protecció de les persones, no podia esperar més temps per moure peça en el tauler de l'autoritat. Les detencions de part de l'aparell logístic i d'altres militants d'ETA (aquest mateix dissabte) s'han de llegir, en aquesta partida d'escacs, com una jugada decisiva del Govern per prendre posicions avantatjoses. Però potser va més enllà. No hauríem d'estar només davant una tàctica, sinó davant d'una declaració de principis.

L'Estat, per definició, no pot abdicar de les seves responsabilitats policials. El rigor de la llei és una dada cabdal per establir, després, les bases de la negociació. Davant les acusacions de debilitat, el Govern avisa de la seva determinació.

Després es podrà parlar de política i d'escenaris possibles i lloables, com el de l'entrada de Batasuna en la normalitat de les eleccions. Abans, però, la fermesa de la democràcia s'havia d'imposar en aquest llibre que es va escrivint amb dificultats però encara amb esperança.