Montilla: un catalanisme generós.

MANUEL Chaves, president del PSOE i de la Junta d'Andalusia

En la recent Conferència Política del PSOE, celebrada el mes passat, em referia a José Montilla com l'encarnació del millor del catalanisme, d'això que ell mateix ha denominat el catalanisme social. I també em vaig referir a ell com un home que és garantia de serietat i de feina ben feta, al mateix temps que li vaig aconsellar, si bé en to menor, que hauria de somriure més perquè té un somriure bonic, un somriure franc i sense falsedat. Ara voldria afegir-hi que Montilla representa, segons la meva manera de veure-ho, precisament això: un catalanisme sense falsedats, un catalanisme integrador i realista, un catalanisme d'àmplies mires que va per camí dret i que sempre té la mirada posada abans en els ciutadans que en les banderes, abans en les coses que en les paraules, abans, en fi, en les concrecions tangibles que en les abstraccions solemnes.CATALUNYA afrontarà d'aquí a uns dies un procés electoral al qual els socialistes assistim amb les piles ben recarregades. No seran unes eleccions fàcils, però els que fa temps que ens dediquem a la política sabem perfectament a aquestes altures que no hi ha mai eleccions que siguin fàcils. No n'hi ha mai enlloc; però, per ser francs, potser a Catalunya encara ho són menys que en cap altre lloc, segurament perquè en les eleccions autonòmiques catalanes hi ha un fort pes del discurs nacionalista, que tendeix a embolcallar --a vegades, a enredar-- en les seves banderes fins i tot aquells que no són pròpiament nacionalistes.Seguir assentant a Catalunya una veu institucional pròpia, insubornablement catalana, però a la vegada integradora; una veu forta i ambiciosa, però tranquil.la; una veu que vagi més enllà del victimisme: aquesta és, segons el meu parer, una tasca amb la qual els socialistes catalans estan plenament compromesos. Crec que a Catalunya li convé comptar amb un president integrador. Integrador de les diferents formes de viure Catalunya, però també integrador de tots aquells que tenen menys, però han de comptar amb drets suficients per poder fer una vida digna i cada dia millor.A part d'això, em sento especialment pròxim tant en l'àmbit polític com en l'àmbit personal a José Montilla per moltes raons, entre les quals no m'importa incloure el meu orgull com a andalús davant el fet que encapçali les llistes del Partit Socialista de Catalunya (PSC) un català nascut a Còrdova. Però no esperin de mi cap exercici de narcisisme andalusista.SÓC DELS que pensen que el lloc de naixement és una mera contingència i que, com a tal, no convé fer-ne l'eix central i monogràfic de la vida personal o política. Sóc dels que consideren que està bé ser andalusista, catalanista, espanyolista o fins i tot europeista, però que cal ser-ho sempre dins d'un ordre, sense perdre mai de vista el fet incontrovertible que, al cap i a la fi, un és andalús, català, espanyol o europeu una mica per casualitat, una mica perquè sí, de manera que no em sembla el més sensat convertir en el centre mateix de la pròpia vida o de les pròpies idees una cosa que li ha passat a un sense que un mateix hagi tingut amb prou feines res a veure-hi.José Montilla crec que encaixa bé en aquest retrat de l'home seriós, fiable i prudent que fuig de tot fonamentalisme i es mostra atent i sensible als ciutadans, als homes i a les dones, als seus drets i a les seves necessitats. Tant és així, que comparteixo plenament moltes de les propostes concretes del seu projecte polític per a Catalunya com a candidat a la Presidència de la Generalitat. La seva aposta per l'excel.lència empresarial, per la competitivitat, per l'acostament de la universitat i l'empresa, per l'ocupació de qualitat, per la innovació, per la col.laboració amb els agents socials i amb els agents econòmics, per la generalització del coneixement de l'anglès: tot això ho comparteixo plenament. De la mateixa manera que comparteixo el seu compromís amb l'ampliació de drets i amb determinades polítiques socials, com la reducció dels temps de diagnòstic o d'intervenció quirúrgica en la sanitat pública, o l'extensió de prestacions bucodentals als nens: fins a tal punt les comparteixo que, de fet, moltes d'aquestes mesures les estem posant en marxa amb èxit des de fa cert temps a Andalusia.ESTIC convençut que els companys catalans obtindran un gran resultat en les eleccions que se celebraran l'1 de novembre. A l'Espanya diversa i plural que estem reforçant amb els diferents processos de reforma estatutària, Catalunya --de la mateixa manera que Andalusia-- té un paper de crucial importància, un paper que es resisteixen a acceptar certs sectors de la dreta més retrògrada i centralista, sempre disposada a sentir-se ofesa en els seus sentiments patriòtics --com si tan sols ella tingués pàtria-- i sempre disposada a fer anticatalanisme, completament cega al fet que tirar pedres contra Catalunya és tirar-les contra aquest espai compartit de convivència que és Espanya.Si abans parlava del caràcter integrador de Montilla, ara cordo la idea: enfront d'una dreta recelosa de Catalunya que curiosament aposta pel nacionalisme com a mal menor davant l'empenta dels socialistes catalans; enfront dels que han donat mostres d'immaduresa i irreflexibilitat en l'acció de govern, res millor que un home integrador com ho és Montilla. Ho demostrarà amb fets, amb paraules. I, per què no, amb algun somriure de tant en tant.