Potser el nom d’aquest comentari es massa seriós, més tenint en compte que no soc cap expert. La meva relació amb el futbol va ser tardana, amb anècdotes molt puntuals.
En els meus anys com a Director de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ara Lluis Companys, i en plena feina de preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona, vaig tenir el plaer de ser convidat per el responsables de l’Estadi de Wembley a la Final de la Copa d’Europa.
Evidentment per un ciutadà poc sensibilitzat amb les passions del futbol, va ser un viatge a un mon molt especial. Al accedir a l’estadi a les 9 del mati no havia cap ambient als carrers de Londres i vàrem visitar les instal·lacions, participar en els preparatius i el desplegament de l’operativa per un esdeveniment tan important. Una experiència que hem serviria directament en la meva responsabilitat a Barcelona.
No obstant quant al migdia vàrem sortir de l’Estadi de Wembley a fi i efecte de dinar, no tot a de ser treballar, l’ambient als voltants de l’estadi havia canviat, milers d’afeccionats Italians i Catalans es reunien en grups, parelles, rotllanes i la gent cantaven, cridava, es saludava i quant identificaven que érem Catalans ens saludaven, inclòs algú hem va demanar que ens fessin una foto per recordar el moment.
Jo que sempre he fugit d’aquestes situacions i que quant he participat a sigut com membre de l’organització, repassant la seguretat, la neteja, els accessos, que les portes fossin obertes a l’hora prevista, etc.
Era per a mi una situació molt emotiva, sempre he pensat per quina raó passem cada dia un al costat de l’altre i ni ens mirem, pro si ens trobem a un carrer de Londres, Chicago o Conca, al identificar que som Catalans ens saludem amb emoció i ens preguntem d’on som. Jo de Pallejà, jo de Mataró, quina gràcia, si som quasi veïns.
En un dia que sembla que la política no es el més important, i que els informatius obrem amb l’esperança de la victòria del Barcelona, sembla que el mon es millor, més feliç i tots una mica més amics.
En pocs dies imagino que tornarem a les patètiques declaracions d'en Zaplana, Acebes i Rajoy, a no entendre com el Govern del PP es va negar ha actuar en el problema del Fòrum Filatèlic, o a contar els dies que mancar per el Referèndum de l’Estatut, que evidentment hem de guanyar amb un gran si, com l’esperada victòria del Barça aquesta nit.
D’aquella final hem queden els records, una entrada no utilitzada, donat que a l’hora d’obrir les portes ja estava a dins i una foto a la que poca estona més tard seria la del Barça. De la victòria del dia 18 de Juny ens quedarà un millor Estatut, un millor ensenyament, seguretat, carreteres, en definitiva un millor País. I la sensació de la feina feta. 17 de Maig de 2006, 15,30 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada