Donat el compliment de l’equip de govern municipal d'una part del programa proposat per el PSC i també la importància i sensibilitat que el nostre apreciat i sempre ben ponderat Alcalde Rubio ha mostrat de les meves opinions, aprofito aquest espai per trametre informació que considero pot ser d’utilitat.
Recentment l’Ajuntament de Pallejà esta instal·lant divers mobiliari urbà per el municipi, la veritat es que amb poca fortuna. Pro com diuen “la intención es lo que cuenta”, el problema es el que costa i evidentment paguen totes i tots el veïns de Pallejà, pro no ens preocupem, que ja aprendran, espero.
Ara arriba el moment dels parcs públics, sembla ser que ham comprat els elements de jocs no per la seva qualitat sinó per la seva mida, això es una errada que cometen havitualment les persones amb poc criteri “burro grande ande o no ande”
Per aquesta raó m’he permès adjuntar informació referent a les normatives i recomanacions existents per els parcs públics, que evidentment a Pallejà no respectem, amb el perill que representa per les nostres filles i fills.
NORMATIVA SOBRE PARCS INFANTILS
El Comitè Tècnic CEN/TC 136 de la Unió Europea, anomenat “ Esports, camps de joc i altres equipaments d’esbarjo” va redactar entre 1997 i 1998 les Normes Europees sobre Seguretat i Instal·lacions d’Àrees de Joc Infantil. Aquestes estan formades per la sèrie EN 1176 (en set parts) relativa als requeriments de seguretat generals i específics per a determinats elements de joc (gronxadors, tobogans, tirolines, carrusels i balancins) així com als requeriments per a la
seva instal·lació, inspecció, manteniment i ús; i la norma EN 1177 relativa a les superfícies absorbidores d’impacte de les àrees de joc.
Aquest conjunt de normes són el resultat de la intenció del Comitè d’unificar els criteris de seguretat en parcs infantils existent en els diferents estats membres com ara a Alemanya, França, Gran Bretanya, Suècia i Dinamarca. Bàsicament, però, es fonamenten en la norma alemanya DIN-7926 (1974), que imposa un criteri molt estricte i eficaç de control i homologació, regulant aspectes com ara l’accessibilitat de les àrees de joc, la protecció contra les caigudes, l’alçada dels jocs, els angles de les peces...
Les Normes Europees sobre Seguretat i Instal·lació de les àrees de joc infantils han estat incorporades a la legislació espanyola mitjançant la sèrie UNE-EN 1176 (de la 1 a la 7) i UNE-EN 11771.
A continuació es fa un llistat d’aquestes normes:
UNE-EN 1176-1:1999 – Equipamientos de las áreas de juego. Parte 1: Requisitos generales de seguridad y métodos de ensayo.
UNE-EN 1176-2:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 2: Requisitos de seguridad específicos adicionales y métodos de ensayo para columpios.
UNE-EN 1176-3:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 3: Requisitos de seguridad específicos adicionales y métodos de ensayo para toboganes.
UNE-EN 1176-4:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 4: Requisitos de seguridad y métodos de ensayo complementarios específicos para tirolinas.
UNE-EN 1176-5:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 5: Requisitos de seguridad y métodos de ensayo complementarios específicos para carruseles.
UNE-EN 1176-6:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 6: Requisitos de seguridad y métodos de ensayo complementarios específicos para balancines.
Per a més informació sobre aquestes normes consultar amb la Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR) i/o el llibre de Flechoso Sierra, JJ “Áreas de juego infantil Normativa europea y concursos públicos”. Ediciones AENOR. Madrid, 2001.
UNE-EN 1176-7:1999 – Equipamiento de las áreas de juego. Parte 7: Guía para la instalación, inspección, mantenimiento y utilización.
UNE-EN 1177:1998 – Revestimientos de las superficies de las áreas de juego absorbedores de impactos. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo.
A nivell espanyol cal dir que l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) ha estat treballant en el tema de parcs infantils i ha creat el Comitè Tècnic AEN/CTN 147 – integrat per fabricants, administracions, instituts especialitzats i altres entitats implicades en el sector dels jocs infantils.
Aquest Comitè ha estudiat la normativa europea citada anteriorment i ha elaborat unes guies d’aplicació de les normes UNE-EN 1176-1:1999 i UNE-EN 1176-7:1999, amb la finalitat d’aportar un nivell de comprensió major del compliment de les normes, mantenint el contingut dels textos originals.
Tanmateix, també han estat treballant en la planificació, gestió i disseny de parcs infantils, prenent com a base el document del CEN/TC 136/SC1 de novembre de 1999 i la norma alemanya DIN 18034 de desembre del mateix any, per tal de completar l’àmbit normatiu que faciliti l’existència de parcs infantils més segurs i dissenyats d’una forma més racional.
Fruit d’aquesta activitat han elaborat la norma UNE 147103 sobre planificació i gestió de parcs i àrees de joc a l’aire lliure, que conté definicions bàsiques de la classificació de les zones, estudis sobre l’accessibilitat, disseny, configuració, eliminació de barreres, usos i zones d’esbarjo.
La finalitat d’aquesta norma és la de poder donar una eina als professionals d’aquest camp que els ajudi al disseny de parcs infantils més coherents i conformes amb els criteris unificats basats en la normativa europea (Flechoso, JJ. 2001).
A nivell autonòmic, s’ha detectat com algunes comunitats com ara la d’Andalusia han legislat específicament sobre parcs infantils. Concretament, el govern andalús ha elaborat un decret (Decreto 127/2001 de 5 junio) sobre seguretat als parcs infantils on, entre altres coses, es determina que el titular del parc és responsable del seu correcte manteniment, que els majors de 18 anys no poden accedir als parcs infantils, que queda prohibit que nens menors de 3 anys juguin sols al parc (ho hauran de fer acompanyats d’un adult) i que aquesta i altres informacions han de ser comunicades a l’usuari mitjançant rètols.
Aquest decret és d’aplicació a tots els parcs infantils d’Andalusia de titularitat pública o els de titularitat privada d’us col·lectiu, els quals hauran d’adequar-se a les seves disposicions en un període màxim de 5 anys.
A Catalunya, no existeix cap legislació específica per al desenvolupament tècnic de projectes de parcs infantils. En aquest sentit, però, cal dir que a nivell municipal sí que existeixen plecs de condicions tècniques establerts pels ajuntaments a l’hora de presentar a concurs públic l’adjudicació d’un parc infantil.
Aquests plecs sovint obliguen a complir algunes o totes les normes de seguretat europea que s’han citat en aquest document. Aquest tema es desenvoluparà amb més profunditat en l’apartat 4.2.
Per últim, cal dir que existeixen alguns organismes que certifiquen que un determinat element de joc o un parc infantil compleix amb les normes de seguretat UNE-EN 1176:1999 en tots els seus apartats (1-7) i UNE-EN 1177:1998, com ara el Technischer Überwachungs Verein Product Services (TÜV) a Alemanya2 o AENOR a nivell espanyol. D’aquesta manera, s’evita la necessitat de què cada entitat pública hagi de comprovar individualment el compliment d’aquestes normatives per als equips.
