Aquesta setmana el treball m’ha obligat a viatjar. He tingut reunions a Guadalajara, Madrid, Granada i Almeria, he pogut parlar amb moltes persones i saber el que pensen de la situació de crispació generada per la irresponsabilitat de PP.
La veritat es quant el dimecres sortia cap a la meva primera escala, Guadalajara, escoltava Catalunya Radio al cotxe i a cada quilòmetre, la sensació d’incomoditat i de preocupació era més forta. Constantment repetien als informatius, a les tertúlies i també als espais de humor, les crides incendiaries i de trencament del diàleg del PP, la meva sensació es que hem trobaria amb una Espanya encara més crispada que la nostre societat, agredits per el trencament de la “Nació”, que proclamava el PP, preocupats per la nostre manca de solidaritat amb la resta de l’Estat, etc.
No obstant la sorpresa ha sigut molt important, he trobat uns ciutadans preocupats per el preu dels diners, per la immigració il·legal, per que el procés de pau no es trenqui, i potser una mica sorpresos de com el Catalans, tan sensats, tan dialogants, no fossin capaços de trobar un punt d’acord amb una cosa tan important com el nou Estatut.
He tornat cansat dels més de 2.000 Quilometres, pro alleugerit i amb la sensació de que el missatge del PP arriba a una petita part de la població, possiblement desinformada, ressentida amb Catalunya, o simplement militants de l’extrema dreta més reaccionaria, que no volen saber de raons, no volen escoltar arguments i que tenen les seves capacitats de comprensió limitades per els seus plantejament reaccionaris.
Penso que egoistament el PP es esta fen un favor electoral estic segur que aquesta tàctica del tot val es un error, no obstant la seriositat i responsabilitat del Govern ens porta a seguir insistint amb que canviïn els seus plantejament i es pugin al carro dels demòcrates i dels ciutadans que volem treballar per eradicar la violència de la nostre societat.
Ole Presidente, la pena, o no, es que difícilment obriran els ulls per observar que s’han quedat sols. En Rajoy fa el que fem alguns al tirar·se a l’aigua, que tanquem els ulls, i ell evidentment, no pot veure el barranc que te davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada