La refundació de
la Federació Catalana del PSOE a sobre de les cendres del PSC es un fet força
greu per l’equilibri polític i social de Catalunya. El PSC ha estat fent una
gran tasca de cohesió social al nostre país, amb una estructura tant diversa
com la de la pròpia societat Catalana.
La destrucció d’una
opció com el PSC, catalanista i d’esquerres, alineant-se en el grup PP,
CIUTADANS, PSC-PSOE, deixa orfe una gran part de la població, que teníem el PSC
com referent electoral i social.
El PSC ha patit
en els darrers anys una colonització de professionals de la política i el
sindicalisme, que han copat la majoria de llocs de responsabilitat i han
convertit el debat intern en impossible, convertit amb divergents en una mena
de proscrits o traïdors a la seva manera de desmantellar l’estructura social
del partit.
Poc a poc les agrupació
han passat a mans de membres professionalitzats o semi professionalitzats, el
que fa mantindre una dependència laboral i jeràrquica del líder territorial o
de l’organització, la majoria del no alliberats han quedat relegats a tasques
de suport i han vist limitada la seva capacitat d’influència en el partit.
Per això treuen
constantment que el que decideix el Consell Nacional es llei, perquè aquest
Consell Nacional es un parodia de democràcia interna, ja que la dependència
laboral dels seus membres i l’actitud covard i conservadora dels mateixos, no
els permet plantejar un veritable debat, Balmón i altres líders han creat
aquesta xarxa amb llocs de treball al seus ajuntament, Area Metropolitana,
Diputació, Empreses Publiques, etc. Una xarxa que limita la capacitat de debat
del PSC ja que fa innecessària un debat d’idees, generant un funcionament
dictatorial del líder de torn.
Aquest es el PSC
d’avui, un esperpent, potser similar a la jerarquització del PP i que amb la
manca de debat intern s’empobreix i es distancia de l’electorat i dels seus
militants i simpatitzants, alguns coneixem el veritable desmantellament del PSC
i la seva pèrdua de vots, de simpatitzants i de militants, que arriba en algunes
zones a xifres superiors al 60%, encara que falsegen les xifres per mantindre
el pes territorial d’algunes federacions, encara que considerant que el
problema es generalitzat, els canvis de pes territorial tant sols qüestionaria el
de la Federació del Baix Llobregat que es un ombra de que va ser i un cert
manteniment del les Federació del Vallès, que aguanten una mica millor.
Aquesta pèrdua de
pes institucional i de suport, ha estat la raó per la que el PSC ha tingut que vendre’s
al PSOE, ja que la precarietat econòmica de l’organització qüestionava la seva continuïtat
i el manteniment de la seva estructura, prioritzant per tant la necessitat de
viure del PSC per sobre de la seva pròpia existència. El gran germà PSOE ha
garantit la viabilitat econòmica del PSC amb l’única condició de que passi a
ser la Federació Catalana del PSOE, tant fàcil com això. Pensem que la majoria
de representants que tenim a les institucions han estat fitxats per viure d’això
i per això quant perden el motiu per el que van començar a militar, deixen l’organització
immediatament, moltes i molts d’ells son simples mercenaris, que han fet
carrera a les estructures del PSC o de la UGT sen així la nomina, l’únic motiu
de fidelitat a les sigles.
No se si Nova
Esquerra es actualment una opció real, sembla que manca molta feina, tampoc se
si la opció es ERC, pensant que la lluita per fet nacional es una forma de
lluitar per un millor finançament i per tant, per una societat més justa. Per
primer cop en 30 anys, no se quina serà la meva opció de vot, ni a les
Eleccions Europees, no a les Generals, ni a les Municipals, ni tant sols a les Autonòmiques,
el que si que se, es a qui no votaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada