Quant algú hem
diu que vivim en una democràcia li recordo que primer vivim en una societat
capitalista, que fa servir la democràcia per elegir els seus representants.
Un sistema
capitalista que valora les ciutadanes i ciutadans per el que poden comprar,
tant tens, tant vals, i la resta no importa. Això vol dir que el sistema que
hem triat per la nostre convivència es bàsicament injust. I aquesta injustícia
tant sols ha estat compensada parcialment per tot el que els partits progressistes i molt
especialment en PSC a Catalunya, han treballar per construir una estructura de
serveis socials que permeti igualar les oportunitats de totes les ciutadanes i ciutadans.
Un bon sistema de
salut, accés a la formació en tots els seus aspectes, habitatge, transports i
evidentment un sistema de pensions que dignifiqui la vida dels més grans. Això
es el que hem construït en aquests darrers anys i ha estat la principal tasca.
En els nostres ajuntament la construcció d’equipaments i serveis han estat la
gran revolució, al Baix Llobregat on viles i ciutats desestructurades per la ma
del¡especulació del franquisme, son ara exemple d’oportunitat i de convivència.
A estat la revolució social, socialitzar la cultura, l’esport, l’assistència
social, etc.
Ara toca la
segona revolució, hem de construir un sistema social que reguli l’avarícia
infinita de l’especulació basada en el sistema capitalista, hem de construir
novament una estructura publica econòmica potent:
El fracàs del
sistema bancari ens ha de permetre nacionalitzar totes les caixes d’estalvis i
els bancs amb problemes. Si posem diners públics per rescatar-los, han de
quedar en mans de l’Estat. Un bon sistema bancari públic ens permetrà regular l’accés
al crèdit, prendre el control de l’economia d’aquesta nova societat.
Construir un
veritable Estat Federal, desmantellant les institucions que dupliquen o tripliquen
competències. Europa, Estat Central, Autonomies, Diputacions, Consells
Comarcals, Ajuntaments, no poden ser suportats per una economia sostenible.
Modernitzant l’Estat amb la desaparició del “Reino de España” i l’aparició de
manera real de l’Estat Espanyol, un estat federal i laic.
Supressió del
concordat amb la Santa Seu, i repercussió d’impostos i aplicació de la llei a
tores les religions. Els ciutadans son iguals i per tant el fet de declarar una
creença, no pot permetre que això marqui diferencies.
Destinar els
diners públics als sectors públics amb l’eliminació de la gestió privada dels
serveis públics. Una societat amb una escola publica de qualitat, no fa necessari
cap mena de concertació amb sectors privats. Una sanitat publica ha de ser
veritablement publica i no la gestió concertada dels recursos públics. No podem
renunciar a la gestió publica dels sectors públics.
Recuperació del
control dels sectors estratègics. S’ha demostrat que la gestió privada dels
grans sectors vitals per la nostre economia com l’energia, les comunicació i
els transports, no genera cap benefici per la ciutadania. Recuperem la seva
gestió i controlarem els motors de l’economia.
Podem seguir construint,
pro ara toca racionalitzar i parlar clar, reconeixent que algunes de les
solucions proposades per l’economia de mercat i el neo liberalisme econòmic, no
funcionen. Tal i com el sistema comunista totalitari i centralitzat va desaparèixer,
el capitalisme ne liberal esta mort. No insuflem cap recurs més en un sistema
que no reportarà cap benefici a la nostre societat. Construïm una economia
sostenible, una estructura política eficient i orientada a les persones i una
societat més justa basada en una economia sostenible.