29.9.11

Diagnóstico incompleto, recetas equivocadas.



En el año 2007 entramos en una verdadera recesión, causada por el final del modelo económico que basaba todo su crecimiento en la especulación y en el crédito.

La facilidad que encontraron los bancos para poner precio a las cosas, dentro de una burbuja inmobiliaria generada por la Ley de Suelo aprobada en 1998 por el Gobierno Aznar. Los bancos pasaros a ser juez y parte, por un lado financiaban las operaciones especulativas de los promotores inmobiliarios, por otro lado facilitaban el crédito a los compradores tasando ellos mismos los inmuebles. A más preció, más crédito y por tanto más beneficio.

Viendo lo fácil que era esto, los bancos empezaron a invertir miles de millones en suelo a trabes de la compra de las grandes inmobiliarias, todas ellas pasaron a ser propiedad o estar participadas por los bancos, con operaciones puramente especulativas, porque para tasar estas empresas, se valoraba un precio futuro de su suelo de reserva como si la demanda no fuese a cesar nunca, más bien todo lo contrario.

En 2007 con la caída de los créditos basura  de EEUU la desconfianza de los mercados hace que se cierren los créditos, nadie sabe quien tiene estos productos y hasta qué punto están contaminados, por tanto, ante la duda, nadie deja dinero a nadie y los bancos dejan de poder prestar dinero para comprar a precios desorbitados sus propias promociones inmobiliarias.

Recordemos que las mismas agencias de valoración que ahora juzgan y cuestionan la solvencia de los países, fueron las que valoraban los paquetes de hipotecas basura como un producto financiero de la máxima confianza. Estos mismos delincuentes, son los que ahora especulan con la deuda pública de nuestros países.

La recesión generada por esta situación de paró de la actividad económica, de crecimiento del desempleo y de desconfianza generalizada que reduce el consumos, no está siendo tratada. Los líderes políticos solo están tratando un síntoma, a todas luces natural de la enfermedad, que es el crecimiento del déficit fiscal y por tanto de la deuda pública, pero nadie está tratando la verdadera enfermedad.

Podemos seguir inyectando todo el tiempo que queramos, que si no solucionamos el descenso de la actividad económica, nunca solucionaremos nada. Es más, estamos consumiendo unos recursos, que serian necesarios para reactivar la economía, generar empleo, aumentar la demanda de productos y servicios y evidentemente reducir el déficit fiscal, que al final serviría para pagar la deuda.

Estamos haciendo el contrario, sacamos dinero del sistema, para entregárselo directamente a los especuladores, lo cual nos llevará al colapso económico y social. ¿Alguien está interesado en aplicar una cura y no seguir enmascarando los síntomas?

27.9.11

Iceta: “Catalunya està pitjor que fa un any, no sabem veure ni el rumb ni el timó d’aquest Govern”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat avui que“Catalunya està pitjor que fa un any, no hem sabut veure ni el rumb ni el timó d’aquest Govern”. En aquest sentit, Iceta ha afegit que “el lideratge que s’esperava d’un president en situació de dificultats no ha estat el punt fort”, tot argumentant que “hem vist retallades socials que afecten els sectors més febles de la societat i usuaris de serveis públics, que coincideixen amb privilegis en forma d’eliminació d’Impost de Successions”.

A més, el dirigent socialista ha esmentat també les decisions que ha pres el Govern de la Generalitat en el camp de la sanitat, i que “han fet aixecar els responsables, els col•legis professionals i els sindicats”. És per aquest motiu que la direcció socialista ha decidit que, de cara al Debat de Política General que se celebrarà aquesta setmana al Parlament, es posi en evidència el balanç d’un any de govern de CiU que “planteja diversos punts de preocupació”. “Aquest Govern ha tingut una visió equivocada en el plantejament, l’execució i l’explicació dels seus projectes” ha dit.
Miquel Iceta ha fet aquestes declaracions després de la reunió de la Comissió Executiva que ha tingut lloc aquest matí, on ha explicat que “aquest Govern no ha estat el Govern dels millors sinó el Govern dels millors que ha trobat”. Tanmateix, el viceprimer secretari ha denunciat “els pactes de CiU amb el PP, que els dissimulen darrera de la transició nacional”, al mateix temps que ha recordat que els arguments de la federació nacionalista “són sempre defensius, sempre amb què la culpa és dels altres, de Madrid, i no podem fer més perquè no tenim marge per fer res”.

Pressupostos desconeguts

En referència als Pressupostos Generals per l’any que ve, Miquel Iceta ha denunciat que “no en sabem res, només una cosa, que el Govern no vol acordar res fins després de les eleccions del 20 de novembre, per veure què convé més políticament a CiU, i això és un mal senyal”. D’aquesta manera, Iceta ha reiterat que els grups parlamentaris “han demanat que es compleixin els terminis i que el Govern els presenti quan toca”.

Però “el Govern es vol guardar totes les cartes per raons electorals, per no perdre opcions en campanya explicant coses que no són populars i en funció de resultat d’eleccions fer una tria de socis polítics i parlamentaris”, ha explicat Iceta. “I ho lamentem, perquè mai s’havia produït una supeditació tan important de la política catalana a la política espanyola com ara que governa CiU”, ha sentenciat.

Convocatòria electoral

Per últim, Miquel Iceta no ha volgut obviar el segon mandat del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, en el dia en que s’han convocat oficialment les eleccions generals, un mandat que ha vingut caracteritzat “per una crisi econòmica internacional molt important, amb agudització notable al nostre país, la qual cosa ha provocat grans dificultats al Govern espanyol per fer la feina”. Amb tot, Iceta ha reconegut que “la gestió del govern socialista ha impedit que s’arribi a una situació com la de Grècia, Irlanda o Portugal”, i que els “esforços que s’han fet han estat guiats per l’esperit de mantenir la cohesió social i l’Estat de Benestar”, ha conclòs.