Poques vegades puc veure el programa de televisió de Buenafuente, la seva hora d'emissió els últims temps, no encaixa amb els ritmes de vida d'un treballador autònom, pare de dos fills i polític local. No obstant això algun dissabte he pogut veure alguna repetició dels seus programes, en els quals para mi, ressalten per la seva qualitat les entrevistes.
Molts de nosaltres estem cansats de l'estil d'entrevistes de TV3, on el protagonista pretén ser l'entrevistador, preguntes llarguíssimes, retorçant la realitat fins a límits ridículs, amb l'única intenció quel entrevistat solament tingui l'opció d'assentir i poques vegades intentar fer aflorar la seva opinió, a la qual cosa l'entrevistador li interromprà de manera grollera i poc educada. És evident que l'estil Josep Cuní o Mónica Terribas, em sembla absolutament prescindible i no digne d'una televisió pública que hauria de ser plural i de qualitat.
Per la seva falta de pluralitat i una visió clarament sectària veig pocs informatius de TV3, però per alguna estranya raó l'altre dia estava veient un informatiu del canal 3/24 i em va cridar l'atenció una frase.
El periodista va dir: El President de la Generalitat de Catalunya, el Senyor Artur Mas, es va reunir ahir amb el seu homònim Zapatero. No sé, al meu em sona rar. Homònim Zapatero? En fi, si exigim respecte a les nostres institucions, també hauríem d'exigir-nos-ho a nosaltres mateixos.
Perdoneu però del que volia parlar era d'una entrevista d'aquestes de Buenafuente que repeteixen els dissabtes a la tarda i que puc veure sempre que no emetin una marató de Bob Esponja, amb la qual cosa el meu fill s'apropia del comandament a distància.
Com han canviat les coses, quan jo era petit, no existia el comandament a distància i quan va entrar en les llars, es va convertir en el símbol del poder domestico. Tu podies descobrir clarament el model jeràrquic d'una família, per la utilització del comandament a distància, va passar a ser un símbol de prestigi i de poder.
Bé, en aquesta repetició vaig poder veure una entrevista Jesús Mosterín, us ho recomano, em va semblar una persona extraordinàriament interessant, vaig poder escoltar-ho de manera casual en el debat al Parlament de Catalunya per la llei que va limitar les corregudes de toros, però per la meva ignorància, no tenia més referències.
Aquests dies hem assistit a un dels molts espectacles incoherents als quals ens apropen els mitjans de comunicació. El propietari d'un restaurant a Marbella, es negava a aplicar la llei que prohibeix fumar en espais públics. Llançava consignes tan agressives com classificar al Govern de l'Estat Español de feixista i amenaçar amb morir matant.
Però què és això? Com podem donar cobertura a aquestes burrades. Potser el que no recorda aquest senyor que la llei està aprovada per tot el Congressos dels Diputats. Que PSOE, PSC, PP, CIU, PNB i tots els altres grups, han votat a favor. I em donava la sensació de que alguns de nosaltres no sabem distingir entre llibertat i democràcia.
Jesús Mosterín ho va resumir d'una manera tan simple que em va semblar genial.
La llibertat és que jo faci el que jo vull, la democràcia és que jo faci el que la majoria vol.
Aquesta frase tan simple, em va semblar clarificadora pensant en la campanya de les eleccions municipals a Pallejà.
Quan algun candidat parla del bé que és ell i els dolents que són tots els altres, en PSC proposa un govern municipal de totes i tots els veïns de Pallejà, això sí, un municipi democràtic, on dins d'aquesta democràcia defensem la nostra llibertat individual, però pensant en l'interès comú.
Recomano que descobriu a Jesús Mosterín, trobéssiu un bon contingent d'intel·ligència en un món ple de mediocritat. http://es.wikipedia.org/wiki/jesús_Mosterín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada