La Pepi ens ha deixat, estem tristos per la seva pèrdua, pro hem de recordar la fortuna de conèixer-la. Recordo el dia que vaig tenir l’honor d’oficiar el teu casament, vaig triar un poema d’en Miquel Martí i Pol que m’agrada força, ara voldria tornar a compartir-lo en la teva absència. Un petó molt fort.
“Serem allò que vulguem ser"
Som la cançó que mai s’acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada