Mireu aquest gràfic. És una possible composició del nou Parlament europeu, sobre la base d’enquestes. El Partit Popular Europeu seguiria com a grup més nombrós, amb aproximadament 249 escons, però en retrocés: passaria del 37% al 34% del total de parlamentaris. El Grup Socialista guanyaria uns 211 escons, passant del 27% al 28%. La Aliança dels liberals i demòcrates (ALDE) obtindria uns 84 escons. Un nou Grup conservador (euroescèptic) format pels conservadors britànics i els seus aliats,passaria a ser el quart grup de la cambra, amb uns 64 membres.
Aparentment, poca cosa canvia. Però si us hi fixeu amb una mica d’atenció, hi ha un possible canvi transcendental. La dreta perd la majoria.
És clar que es pot dir que el grup ALD, al que s’adscriurà Convergència si treu algun diputat (UDC anava al Grup Popular), correspòn al camp de la dreta. Però no és del tot així: molts dels membres d’ALDE no són tan carques com Tremosa, a diferència d’ell van votar per la Constitució europea, es defineixen de centre (Bayrou) o fins i tot de centresquerra (Partito Democratico italià, que podria integrar-se al grup socialista), i volen la ratificació, com més aviat millor, del Tractat de Lisboa. Amb els socialistes, els verds i una part del GUE, aquests sectors d’ALDE poden sumar-se a les propostes progressistes i europeístes davant la crisi.
Mentre que en el PE sortint les forces combinades de la dreta i el centredreta (42 %) eren superiors a les forces combinades de l’esquerra i el centresquerra (38 %), ara (si es confirmés aquesta predicció) les coses s’equilibren i es decanten cap al bàndol més progressista. El senyor Barroso, per posar un exemple, ho té més pelut i es fa possible una coalició alternativa de caràcter progressista i europeísta que proposi i voti un altre candidat a presidir la Comissió.
De manera que ja ho sabeu: probablement depèn de poc que el PE es decanti cap a la dreta o cap a l’esquerra, cap a l’euroescepticisme o cap a una nova fase europeísta. En la situació actual, un vot és un vot, i tots comptaran molt. Cal aplicar la recomanació és la vella dita castellana: “En caso de duda, la de junto al dedo“. No cal que us digui que, des del meu punt de vista l’opció més eficaç, si es vol una sortida a la vegada progressista i europeísta a la crisi, és la que encapçala la Maria Badia. Com més fort sigui el grup dels socialistes, socialdemòcrates i laboristes, més possibilitats hi ha que el decantament progressista i europeísta es produeixi en el Parlament europeu.
Nota: A l’estudiar el gràfic, heu de tenir en compte que el nombre total de membres del PE passarà dels 785 actuals a 736 en el nou parlament elegit el 7 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada