José Montilla considera que hi ha actituds que “a més de malmetre la imatge dels joves en el conjunt de la societat, no representen la realitat existent”
El primer secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, ha demanat avui a la Joventut Socialista de Catalunya que tingui “la capacitat de representar als milers de joves que volen tirar aquest país endavant, i no permeteu que minories poc representatives dels joves de Catalunya pensin que són la veu de la majoria pel simple fet de fer més soroll, d´ocupar facultats de les universitats, o de tenir actituds poc sensates”. “Perquè aquestes actituds, a més de malmetre la imatge dels joves en el conjunt de la societat, no representen la realitat existent”, ha afegit.
Durant el seu discurs de cloenda a Viladecans del 13è Congrés de la JSC, on Javier López ha sortit escollit nou primer secretari de la formació, Montilla ha afirmat que els joves catalans “no han perdut la rebel·lia per canviar les coses, i no l´han de perdre, però tampoc poden permetre que actituds que malmeten la seva imatge siguin permeses, ni pels governants ni per vosaltres mateixos”.
Segons el dirigent socialista, “sense una generació jove amb les ganes i la força per sortir endavant, un país està condemnat al fracàs, i sense un Govern que aposti per les seves generacions més joves, també”.
Per tot això, Montilla ha instat a que “ens ajudeu, que sigueu còmplices, que sigueu optimistes, però que també sigueu exigents, que no us deixeu arrossegar per aquells que volen que el desànim sigui l´estat d´ànim d´aquest país”.
29.3.09
28.3.09
CiU és el pecador que acusa aquells qui arreglen els seus pecats
El secretari d´organització del PSC assegura que el govern no ha amagat informes i recorda que en època de CiU “els informes que no es van ensenyar són molts”
El secretari d´organització del PSC, José Zaragoza, ha afirmat avui que CiU és “el pecador que acusa els que estan arreglant els seus pecats”, en referència a les crítiques avui de la federació nacionalista a l´estat dels equipaments de RENFE a Catalunya. Segons Zaragoza, “aquests combois es van posar en marxa en època de CiU, són ells qui van permetre que s´acumulessin equipaments vells i ha estat en els últims cinc anys que s´han començat a renovar”.
Informes assequibles.
Zaragoza s´ha estranyat que CiU amenaci amb acudir a la via judicial per reclamar els informes externs encarregats pel govern català, ja que ha constatat que “els informes són assequibles”. “El govern –ha afegit- no ha amagat res i els senyors de CiU els han pogut consultar [els informes] quan han volgut”.
En aquest context, per contra, el dirigent socialista ha recordat que “el senyor Mas, com a conseller en cap, havia negat que existissin informes que després es va demostrar que sí que existien”. “A veure si resultarà –s´ha preguntat Zaragoza- que el senyor Mas haurà de portar als jutjats la seva pròpia gestió, perquè en època de CiU els informes que no es van ensenyar són molts”.
Candidats joves i del territori.
José Zaragoza ha fet aquestes declaracions en el marc de la inauguració del 13è congrés de la JSC, que se celebra a Viladecans fins diumenge. Durant el seu discurs, Zaragoza ha considerat que “aquest és un congrés de renovació amb candidats molt joves i estesos territorialment”. “En moments de crisi –ha conclós Zaragoza- és molt important que la gent jove s´impliqui i reivindiqui un aspecte fonamental com són els valors de l´esquerra”.
El secretari d´organització del PSC, José Zaragoza, ha afirmat avui que CiU és “el pecador que acusa els que estan arreglant els seus pecats”, en referència a les crítiques avui de la federació nacionalista a l´estat dels equipaments de RENFE a Catalunya. Segons Zaragoza, “aquests combois es van posar en marxa en època de CiU, són ells qui van permetre que s´acumulessin equipaments vells i ha estat en els últims cinc anys que s´han començat a renovar”.
Informes assequibles.
Zaragoza s´ha estranyat que CiU amenaci amb acudir a la via judicial per reclamar els informes externs encarregats pel govern català, ja que ha constatat que “els informes són assequibles”. “El govern –ha afegit- no ha amagat res i els senyors de CiU els han pogut consultar [els informes] quan han volgut”.
En aquest context, per contra, el dirigent socialista ha recordat que “el senyor Mas, com a conseller en cap, havia negat que existissin informes que després es va demostrar que sí que existien”. “A veure si resultarà –s´ha preguntat Zaragoza- que el senyor Mas haurà de portar als jutjats la seva pròpia gestió, perquè en època de CiU els informes que no es van ensenyar són molts”.
Candidats joves i del territori.
José Zaragoza ha fet aquestes declaracions en el marc de la inauguració del 13è congrés de la JSC, que se celebra a Viladecans fins diumenge. Durant el seu discurs, Zaragoza ha considerat que “aquest és un congrés de renovació amb candidats molt joves i estesos territorialment”. “En moments de crisi –ha conclós Zaragoza- és molt important que la gent jove s´impliqui i reivindiqui un aspecte fonamental com són els valors de l´esquerra”.
26.3.09
La CiU d´ara posa els interessos de partit per davant dels del país.
El secretari d´Organització del PSC denuncia l´actitud “destructiva i fins i tot agressiva de CiU en la negociació del finançament”
El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha dit avui que “la CiU d´ara posa els interessos de partit per davant dels del país i dels seus ciutadans”, un fet que ha considerat una mostra de que CiU es nega a parlar de temes de país si no s´accepten les seves condicions. “Catalunya se la juga amb el finançament; durant 23 anys CiU no va afrontar el problema i Mas és el responsable de l´asfixia econòmica provocada pel finançament de 2001” ha dit Zaragoza.
En el decurs d´una entrevista concedida al programa ´La ciutat de tots´ de Onda Rambla, José Zaragoza ha denunciat el que ell considera una actitud “destructiva i fins i tot agressiva de CiU en la negociació del finançament”, una postura que ha contraposat amb la d´un “Govern seriós i responsable que fins i tot rebutja la última oferta del Govern central, tot i ser cinc vegades superior a la xifra que va aconseguir Artur Mas l´any 2001”. Zaragoza ha volgut afegir que el finançament de Catalunya és necessari perquè “la necessitat de recuperació econòmica de Catalunya és important per Espanya, perquè Catalunya n´ha de ser el motor econòmic”.
“Uns cossos de seguretat eficaços”
El secretari d´Organització dels socialistes catalans també ha expressat el seu ple suport al cos de Mossos d´Esquadra perquè “en una societat com la nostra, la convivència s´ha de garantir i s´ha demostrat que els cossos de seguretat són eficaços”.
24.3.09
Finalment inaugurarem les obres del soterrament del tren per Pallejà.
Fa molt anys recordo una reunió a Transports de la Generalitat, on representants de Convergència, Entesa, Plataforma pel Soterrament, Associació de Veïns i PSC, capitanejats en aquell moment per l’Alcalde Josep Cardús, vàrem aconseguir tots, i dic tots junts, el compromís de la Generalitat de Catalunya en aquesta obra tan important.
Jo, que farà tan sols 20 anys que visc a Pallejà, penso que el soterrament dels ferrocarrils i les obres d’urbanització han estat i seran per molts anys un fet importantíssim en la història del municipi. La modificació que significa aquest canvi ha d’afectar a molt hàbits i costums de Pallejà.
El que era una barrera es converteix en una rambla; el que separava, ara uneix; qualitat en l’urbanisme. Això és el que tots hem de defensar. I encara més, amb l’especial satisfacció de que el 100% dels cost de l’obra ha estat finançada directament per la Generalitat de Catalunya. Això és tan important, com que no ha passat en cap altre municipi de Catalunya.
El dia 29 de març finalment inaugurarem el soterrament dels ferrocarrils i ens hem de felicitar tots, especialment a les veïnes i veïns de Pallejà que amb el seu esforç, comprensió i, per què no, ambició per aconseguir un Pallejà millor, hem arribat fins aquí.
Ara arribaran els salvadors de la pàtria, els que cada matí pensen que el sol surt perquè ells hi són, els que com no fan res de bo intenten apropiar-se de la feina d’altres, en aquest cas i en d’altres. Ja els coneixem tots, els que viuen del “cuento”. Altres, el que fem és treballar, tan sols això, que dins del moment que pateix la nostra societat, ja és prou sort.
Hem de donar les gracies a les veïnes i veïns de Pallejà, per suportar les molèsties, per fer força en la reivindicació i finalment per demostrar un cop més que son el veritable cort de Pallejà, més enllà del pobres d’esperit que pensen que amb festes i petards se'ls pot comprar. Els mateixos que han convertit l’Ajuntament de Pallejà en l’oficina de col·locació dels seus amics i familiars. Quina pena. Ja diuen que “es triste pedir pero más triste es robar”.
Jo, que farà tan sols 20 anys que visc a Pallejà, penso que el soterrament dels ferrocarrils i les obres d’urbanització han estat i seran per molts anys un fet importantíssim en la història del municipi. La modificació que significa aquest canvi ha d’afectar a molt hàbits i costums de Pallejà.
El que era una barrera es converteix en una rambla; el que separava, ara uneix; qualitat en l’urbanisme. Això és el que tots hem de defensar. I encara més, amb l’especial satisfacció de que el 100% dels cost de l’obra ha estat finançada directament per la Generalitat de Catalunya. Això és tan important, com que no ha passat en cap altre municipi de Catalunya.
El dia 29 de març finalment inaugurarem el soterrament dels ferrocarrils i ens hem de felicitar tots, especialment a les veïnes i veïns de Pallejà que amb el seu esforç, comprensió i, per què no, ambició per aconseguir un Pallejà millor, hem arribat fins aquí.
Ara arribaran els salvadors de la pàtria, els que cada matí pensen que el sol surt perquè ells hi són, els que com no fan res de bo intenten apropiar-se de la feina d’altres, en aquest cas i en d’altres. Ja els coneixem tots, els que viuen del “cuento”. Altres, el que fem és treballar, tan sols això, que dins del moment que pateix la nostra societat, ja és prou sort.
Hem de donar les gracies a les veïnes i veïns de Pallejà, per suportar les molèsties, per fer força en la reivindicació i finalment per demostrar un cop més que son el veritable cort de Pallejà, més enllà del pobres d’esperit que pensen que amb festes i petards se'ls pot comprar. Els mateixos que han convertit l’Ajuntament de Pallejà en l’oficina de col·locació dels seus amics i familiars. Quina pena. Ja diuen que “es triste pedir pero más triste es robar”.
19.3.09
El Govern de la Generalitat treballa per reforçar els drets de les persones, altres intenten mantenir els seus privilegis.
Aquesta baga d’ensenyament no te cap justificació, a no ser que pretengui mantindre certs privilegis que en aquets moments en que la societat rep l’impacta de la crisis, algunes persones pensin que es troben per sobre de la resta de ciutadans i també dels nostre representants elegits democràticament.
Jo vaig tenir la sort no fa gaires setmanes d’assistir a un acte públic amb el Conseller Maragall, a l’arribar un grup de nou o deu professors escridassava a la comitiva oficial a la seva arribada, el conseller va creuar el carrer i dirigint-se al grup els va demanar que expliquessin que era el que no els agradava de la llei. La resposta? Cap, que parles amb el sindicat, que aquestes coses no es poden parlar al mig del carrer, etc.
Realment cap d’ells va saber dir res de la llei i hem preocupa que les persones que tenen l’important responsabilitat de participar en la formació de les nostres filles i fills, siguin capaços de mantenir aquesta actitud. Potser seria necessari informar-se i argumentar amb seriositat, no fos cas que sembles que realment tan sols desitgen defensar certs privilegis, que segur que no.
Jo vaig tenir la sort no fa gaires setmanes d’assistir a un acte públic amb el Conseller Maragall, a l’arribar un grup de nou o deu professors escridassava a la comitiva oficial a la seva arribada, el conseller va creuar el carrer i dirigint-se al grup els va demanar que expliquessin que era el que no els agradava de la llei. La resposta? Cap, que parles amb el sindicat, que aquestes coses no es poden parlar al mig del carrer, etc.
Realment cap d’ells va saber dir res de la llei i hem preocupa que les persones que tenen l’important responsabilitat de participar en la formació de les nostres filles i fills, siguin capaços de mantenir aquesta actitud. Potser seria necessari informar-se i argumentar amb seriositat, no fos cas que sembles que realment tan sols desitgen defensar certs privilegis, que segur que no.
18.3.09
Hoy se cumplen 6 años y un día de la infame foto de las Azores.
Parece mentira, que poca memoria tenemos. Hace seis años los locos de PP nos metían en una terrible guerra, hace seis años los tres espantapájaros de la foto sacaban pecho, tomando una decisión que generaría miles y miles de muertes.
Que felices parecen los asesinos en las fotos.
Digo que tenemos poca memoria, porque solo hace falta escuchar al PP sacando pechito, de salvadores de la patria, de defensores delos que ellos pisaron, que vergüenza, suerte que los tenemos en la oposición, porque en estos momentos de crisis no dudarían en con la escusa de reducir los impuestos, eliminar de un “decretazo” las cobertura y los derechos de este estado que tantos años y esfuerzos a costado construir.
Solo hace falta escuchar ayer a Artur Mas, que frotándose las manos y pensando en que con el soporte del PP pueda gobernar de nuevo en Catalunya, hace un alegato neoliberal, cuando ya no se lleva. Plantea la reducción del gasto público. Sabe alguien que la mayor parte del presupuesto se gasta en sanidad y educación.
¿Pensáis que pasaría si estos individuos fuesen capaces de dirigir nuestros destinos? Suerte que de los tres de la foto, ya no queda ninguno, pero cuidado que alguno de los que les avalaba todavía esta dando guerra y Rajoy, Más y Aznar, son la misma cosa. Y cuidado que quieren volver.
17.3.09
Deute històric: “On Andalusia té un ´si´, Catalunya té un ´també´”
El portaveu adjunt del grup PSC-CpC recorda que “la Disposició Addicional Tercera preveu 35.000 milions en set anys per pal·liar el dèficit històric en infrastructures”.
El portaveu adjunt del grup Socialistes-CpC , David Pérez, ha afirmat avui, en relació als 1.200 milions d´euros que rebrà Andalusia pel seu deute històric, que “on Andalusia té un ´si´, Catalunya té un ´també´”.
“Zapatero ha complert amb Andalusia, però també amb Catalunya: la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut preveu 35.000 milions d´euros en set anys per pal·liar el nostre dèficit històric en infrastructures, un dèficit que és fruit d´anys d´assumir traspassos sense el finançament que li corresponia”, ha explicat.
Pérez ha afirmat que “nosaltres, a diferència d´altres partits, no atiem la confrontació entre comunitats ni veiem conspiracions ocultes; ens alegrem si les altres Comunitats resolen els seus problemes”. “Cal recordar –ha afegit– que ha estat precisament Catalunya qui ha obert a Espanya el debat sobre la conveniència de revisar els models de finançament” .
Mas: incoherències i un punt de demagògia
Sobre la conferència d´ahir d´Artur Mas, el portaveu socialista ha dit que “estem d´acord que, en temps de crisi, s´ha d´aconseguir la màxima unitat dels partits, per més que aquesta no sempre sigui fàcil d´aconseguir amb el principal partit de l´oposició”. “Ara bé –ha indicat– a la conferència del senyor Mas hi vam veure incoherències i una certa demagògia” .
Segons Pérez, la proposta de Mas de reduir un 10 per cent els sous dels alts càrrecs, “no deixa de sorprendre venint del líder d´un partit que, mentre governava i malgrat les crisis, mai no havia plantejat mesures de contenció com aquestes” .
Estació de La Sagrera
Per altra banda, el portaveu socialista ha considerat “una bona notícia que el Ministeri de Foment estigui d´acord amb finançar l´estació de La Sagrera amb fons de la Disposició Addicional Tercera, tal i com demanava la Generalitat”.
“Celebrem aquesta predisposició del Govern Central de cara a una obra bàsica per a la xarxa d´infrastructures del nostre país i també volem destacar l´incansable paper que hi està jugant l´alcalde de Barcelona” , ha conclòs.
El portaveu adjunt del grup Socialistes-CpC , David Pérez, ha afirmat avui, en relació als 1.200 milions d´euros que rebrà Andalusia pel seu deute històric, que “on Andalusia té un ´si´, Catalunya té un ´també´”.
“Zapatero ha complert amb Andalusia, però també amb Catalunya: la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut preveu 35.000 milions d´euros en set anys per pal·liar el nostre dèficit històric en infrastructures, un dèficit que és fruit d´anys d´assumir traspassos sense el finançament que li corresponia”, ha explicat.
Pérez ha afirmat que “nosaltres, a diferència d´altres partits, no atiem la confrontació entre comunitats ni veiem conspiracions ocultes; ens alegrem si les altres Comunitats resolen els seus problemes”. “Cal recordar –ha afegit– que ha estat precisament Catalunya qui ha obert a Espanya el debat sobre la conveniència de revisar els models de finançament” .
Mas: incoherències i un punt de demagògia
Sobre la conferència d´ahir d´Artur Mas, el portaveu socialista ha dit que “estem d´acord que, en temps de crisi, s´ha d´aconseguir la màxima unitat dels partits, per més que aquesta no sempre sigui fàcil d´aconseguir amb el principal partit de l´oposició”. “Ara bé –ha indicat– a la conferència del senyor Mas hi vam veure incoherències i una certa demagògia” .
Segons Pérez, la proposta de Mas de reduir un 10 per cent els sous dels alts càrrecs, “no deixa de sorprendre venint del líder d´un partit que, mentre governava i malgrat les crisis, mai no havia plantejat mesures de contenció com aquestes” .
Estació de La Sagrera
Per altra banda, el portaveu socialista ha considerat “una bona notícia que el Ministeri de Foment estigui d´acord amb finançar l´estació de La Sagrera amb fons de la Disposició Addicional Tercera, tal i com demanava la Generalitat”.
“Celebrem aquesta predisposició del Govern Central de cara a una obra bàsica per a la xarxa d´infrastructures del nostre país i també volem destacar l´incansable paper que hi està jugant l´alcalde de Barcelona” , ha conclòs.
15.3.09
Un gran carril bus connectarà cinc ciutats del Baix Llobregat el 2012.
El projecte reurbanitzarà els 13 quilòmetres de la C-245 de Cornellà a Castelldefels.
La infraestructura incorporarà el BusBaix, un vehicle articulat similar al tramvia.
Dir comarcal C-245 a Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà o Castelldefels és sinònim de cotxes, trànsit i embussos. Els 13 quilòmetres de via, que passa pel cor dels cinc municipis del Baix Llobregat, segueixen funcionant com a carretera en lloc de com la via urbana que li correspondria ser. Però l'aposta de les cinc ciutats i de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques pel transport públic capgirarà la situació. Amb el pretext de la implantació de l'innovador carril bus de punta a punta, aquest vial farà un canvi radical, en el qual el vehicle privat passarà a un segon pla o fins i tot arribarà a desaparèixer. I el seu lloc serà ocupat per jardins, un passeig de vianants, un carril bici i un nou autobús articulat que tindrà aspecte de tramvia l'any 2012.
Els alcaldes dels cinc municipis i el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, van presentar ahir l'estudi informatiu de la futura plataforma segregada d'autobús, que ja va avançar EL PERIÓDICO l'11 d'octubre passat. La intenció és que les obres es puguin licitar el 2010 i que finalitzin dos anys després. La proposta, que és compatible amb el soterrament parcial de la C-245 que projecta Viladecans, requerirà una inversió estimada de 95 milions d'euros.
EMBLEMÀTIC
L'alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, va qualificar ahir el projecte d'"emblemàtic". I no li falta raó perquè --juntament amb la futura construcció de la línia C-3 de Rodalies-- l'actuació revolucionarà el transport públic. La idea és que gràcies a la intervenció es redueixi "fins a un 30% el trànsit rodat", va assegurar Manel Villalante, director general de Transport Terrestre, en una zona amb una intensitat de fins a 20.800 vehicles al dia per sentit en alguns trams.
L'abanderat de la revolució serà una nova línia d'autobús, que recorrerà el carril d'extrem a extrem, i que en realitat funcionarà com un tramvia amb rodes: el BusBaix. El nou transport, que comptarà amb una freqüència de pas de vuit minuts, serà un bus articulat però el seu aspecte exterior --envidriat i amb moltes portes d'accés-- recordarà més el Trambaix que qualsevol de les 11 línies d'autobús diürn i les tres nocturnes que actualment passen per la C-245 i que seguiran funcionant igual i també utilitzaran el carril. De fet, el sistema farà servir la plataforma del tramvia per accedir a l'intercanviador de Cornellà.
EXPERIÈNCIA PIONERA
El BusBaix--una experiència pionera a Catalunya-- és en realitat un autobús que circula guiat per un lector òptic que ressegueix un camí pintat a la calçada. Aquesta tecnologia "redueix les oscil.lacions del vehicle i facilita l'accés a les parades", va avançar Villalante. En realitat, és com si el bus anés seguint uns rails virtuals ja que, de fet, podria fins i tot "funcionar sense conductor", va assegurar Bosch.
La implantació del peculiar bus- tramvia suposarà la construcció de 23 noves parades, que també seran similars a les del Trambaix i el Trambesòs. A més, com que el carril segregat tindrà prioritat semafòrica a totes les cruïlles, es reduirà en un 38% un viatge d'un extrem a un altre, passant dels 65 minuts actuals a només 40, i això eleva els actuals 12 quilòmetres per hora de velocitat comercial dels busos fins als 20. "
Amb la plataforma, el transport públic farà un salt qualitatiu", va reconèixer Nadal.Villalante no va descartar que la plataforma del BusBaix pugui ser utilitzada en un futur per prolongar el Trambaix fins a Castelldefels, ja que fins al nou pont que es construirà per salvar el riu Llobregat serà apte per a tramvies. Tot i així, no sembla que aquesta opció tingui gaires números de progressar ja que el BusBaix "és més eficaç que el tramvia i té un cost menor", va recordar l'alcalde de Sant Boi.
13.3.09
“La negociació del finançament encara està viva”
El portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés valora la fermesa de Montilla i Castells per aconseguir un bon acord.
El diputat del PSC i portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés, Daniel Fernández, ha volgut reiterar avui que “la negociació del finançament encara està viva” i ha valorat la fermesa del President Montilla i del conseller Antoni Castells per tal d´aconseguir un bon acord.
“Són els Governs qui porten la negociació i José Luís Rodríguez Zapatero també vol un bon acord per Catalunya”, ha afegit.
En aquest sentit, Fernández ha afirmat que és “un tema complex i molt rellevant” perquè “les perspectives a Madrid i a Catalunya no són les mateixes, i això és lògic; cadascú té les seves responsabilitats de govern”, ha sentenciat.
Daniel Fernández ha fet aquestes declaracions en una entrevista al programa “El dia a la COM”, de COM Ràdio, on no ha volgut entrar a valorar les informacions periodístiques que apunten terminis en la negociació del finançament. Segons ell, “les posicions encara no estan concretades i es treballarà fins aconseguir un bon acord”; “si haguéssim volgut un mal acord, com el que CiU va pactar amb el PP, ja el tindríem” , ha conclòs.
El diputat del PSC i portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés, Daniel Fernández, ha volgut reiterar avui que “la negociació del finançament encara està viva” i ha valorat la fermesa del President Montilla i del conseller Antoni Castells per tal d´aconseguir un bon acord.
“Són els Governs qui porten la negociació i José Luís Rodríguez Zapatero també vol un bon acord per Catalunya”, ha afegit.
En aquest sentit, Fernández ha afirmat que és “un tema complex i molt rellevant” perquè “les perspectives a Madrid i a Catalunya no són les mateixes, i això és lògic; cadascú té les seves responsabilitats de govern”, ha sentenciat.
Daniel Fernández ha fet aquestes declaracions en una entrevista al programa “El dia a la COM”, de COM Ràdio, on no ha volgut entrar a valorar les informacions periodístiques que apunten terminis en la negociació del finançament. Segons ell, “les posicions encara no estan concretades i es treballarà fins aconseguir un bon acord”; “si haguéssim volgut un mal acord, com el que CiU va pactar amb el PP, ja el tindríem” , ha conclòs.
9.3.09
Palmira i la pantera.
La Palmira era una dona que vivia sola, sola de veritat. Els anys i les malalties havien fet que aquesta dona menuda es quedes sola en el mon. Els pares, morts fa anys, l’edat i les privacions d’una guerra i encara més d’una postguerra els deixaren ferits de mort.
El marit, 35 anys casats, no era mal home, una mica sonso, una mica soca, una mica golfo, pro no era mal home. Els fills, la Joana i el Ramon, aquests si que els trobava a faltar, la Palmira sempre havia imaginat el seu enterrament, amb els fills i els nets plorant, pot ser amb el marit, encara que això no li feia tanta il·lusió, potser aquells fills, recordant els seus fideus de diumenge, o els pastissos de poma que els feia quant eren petits i no volien menjar, quina feinada tirar endavant dos fills amb un sou de merda, amb un marit sempre absent, amb uns avis difunts.
Aquells tems eren durs per a tothom, o gairebé per a tothom, i encara foren més durs amb la malaltia de la Joana, un es posa malalt d’un dia per l’altre, la Joana va passar de jugar al carrer amb els nens del barri, mai en tenia prou, era com un nen, va passar de destrossar les sabates, ha dormit tot el dia, i finalment ha dormir eternament.
Que de ràpid es perden les coses que un estima. La Palmira intentava recordar quant va aparèixer en la seva cara l’expressió de la tristesa, una tristesa propera, del dia a dia, d’una vida trista pro en cap cas inútil. La Palmira no recordava el dia que va morir en Ramon, veritablement per a ella no va morir, no el va veure mort, no li van deixar, els danys de l’accident, les hores passades al dipòsit, o potser la imatge de feblesa que ella transmetia, tota de negre, amb la pell tant blanca.
La Palmira no agafava mai el telèfon, a ella no la trucava ningú, era dona de poques paraules. Aquell dia, o millor dit aquella nit, la Palmira es despertà amb un sotrac, la mare que'l va parir, s’ha deixat les claus i torna a les tantes, va pensar, pro no era en Ramon, en Ramon feia moltes hores que era mort, era un policia seriós, nerviós, amb la camisa i l’anima arrugada, que portava la noticia més cruel que podien dur a una mare.
Aquell sabor agre a la boca, aquell sabor de sortir la vida per el coll, de cor trencat, la Palmira no va dir res, es va posar la roba que havia fet servir per la vetlla del seu marit, va agafar els papers de la funerària de la tauleta de nit que pagava des que es va casar, va apagar els llums i sens dir res es dirigí a l’hospital.
Era el mateix hospital on curaven al seu marit, al seu marit els metges deien que tenia càncer, no obstant ella sabia la veritat, era la pena de la mort, era el forat que la Joana va deixar al seu cor el que el va matar, va morir serè, resignat, com treien un pes de sobre, ell no va poder viure amb la tristesa i el seu cos trencat per el patiment va deixar de respirar un mati molt fred, com els que ell desitjava.
Al mati quant es llevava per anar a treballar, sempre treia la ma per la finestra i deia, aquest mati fa fred, el fred era l’acompanyant del seu darrer viatge.
La Palmira era una dona que vivia sola, sola de veritat. Els anys i les malalties havien fet que aquesta dona menuda es quedes sola en el mon. Amb la solitud del record, del que ha tingut i ja no te, del que en els sorolls de la nit interpreta la tos d’un fill, d’un marit que s’aixeca a treballar com cada dia, d’una filla que somnia amb els seus jocs infantils. Ells ja no hi son, només queda la Palmira i la pantera que li esgarrapa el cor cada nit, mentre ella dorm.
El marit, 35 anys casats, no era mal home, una mica sonso, una mica soca, una mica golfo, pro no era mal home. Els fills, la Joana i el Ramon, aquests si que els trobava a faltar, la Palmira sempre havia imaginat el seu enterrament, amb els fills i els nets plorant, pot ser amb el marit, encara que això no li feia tanta il·lusió, potser aquells fills, recordant els seus fideus de diumenge, o els pastissos de poma que els feia quant eren petits i no volien menjar, quina feinada tirar endavant dos fills amb un sou de merda, amb un marit sempre absent, amb uns avis difunts.
Aquells tems eren durs per a tothom, o gairebé per a tothom, i encara foren més durs amb la malaltia de la Joana, un es posa malalt d’un dia per l’altre, la Joana va passar de jugar al carrer amb els nens del barri, mai en tenia prou, era com un nen, va passar de destrossar les sabates, ha dormit tot el dia, i finalment ha dormir eternament.
Que de ràpid es perden les coses que un estima. La Palmira intentava recordar quant va aparèixer en la seva cara l’expressió de la tristesa, una tristesa propera, del dia a dia, d’una vida trista pro en cap cas inútil. La Palmira no recordava el dia que va morir en Ramon, veritablement per a ella no va morir, no el va veure mort, no li van deixar, els danys de l’accident, les hores passades al dipòsit, o potser la imatge de feblesa que ella transmetia, tota de negre, amb la pell tant blanca.
La Palmira no agafava mai el telèfon, a ella no la trucava ningú, era dona de poques paraules. Aquell dia, o millor dit aquella nit, la Palmira es despertà amb un sotrac, la mare que'l va parir, s’ha deixat les claus i torna a les tantes, va pensar, pro no era en Ramon, en Ramon feia moltes hores que era mort, era un policia seriós, nerviós, amb la camisa i l’anima arrugada, que portava la noticia més cruel que podien dur a una mare.
Aquell sabor agre a la boca, aquell sabor de sortir la vida per el coll, de cor trencat, la Palmira no va dir res, es va posar la roba que havia fet servir per la vetlla del seu marit, va agafar els papers de la funerària de la tauleta de nit que pagava des que es va casar, va apagar els llums i sens dir res es dirigí a l’hospital.
Era el mateix hospital on curaven al seu marit, al seu marit els metges deien que tenia càncer, no obstant ella sabia la veritat, era la pena de la mort, era el forat que la Joana va deixar al seu cor el que el va matar, va morir serè, resignat, com treien un pes de sobre, ell no va poder viure amb la tristesa i el seu cos trencat per el patiment va deixar de respirar un mati molt fred, com els que ell desitjava.
Al mati quant es llevava per anar a treballar, sempre treia la ma per la finestra i deia, aquest mati fa fred, el fred era l’acompanyant del seu darrer viatge.
La Palmira era una dona que vivia sola, sola de veritat. Els anys i les malalties havien fet que aquesta dona menuda es quedes sola en el mon. Amb la solitud del record, del que ha tingut i ja no te, del que en els sorolls de la nit interpreta la tos d’un fill, d’un marit que s’aixeca a treballar com cada dia, d’una filla que somnia amb els seus jocs infantils. Ells ja no hi son, només queda la Palmira i la pantera que li esgarrapa el cor cada nit, mentre ella dorm.
8.3.09
El peor analfabeto es el analfabeto político - Bertolt Brecht.
El peor analfabeto es el analfabeto político.
No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos.
No sabe que el costo de la vida, el precio de las judías, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los medicamentos, dependen de decisiones políticas.
El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política.
No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado, y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales.
Bertolt Brecht.
No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos.
No sabe que el costo de la vida, el precio de las judías, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los medicamentos, dependen de decisiones políticas.
El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política.
No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado, y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales.
Bertolt Brecht.
3.3.09
Qui controla la tala d’arbres a Pallejà?
Desprès de la gran ventada i la caiguda de molts arbres s’està procedint a la tala del arbres caiguts així com la dels que podien significar algun perill per les persones i les propietats, no obstant això tan sols cal donar una volta per Fontpineda per descobrir parcel·les que estaven plenes d’arbres sans i que ara semblen el desert.
Algú controla aquests treballs?
Evidentment la resposta es la se sempre, ningú amb criteri esta verificant que els arbres el tallin amb justificació i estan permeten en alguns casos abusos que malmeten el nostre entorn natural.
Quan he sentit algun cop aquella asseveració que evidentment no comparteixo de que “tots els politics son iguals” hem faig creus de la imatge que aquest govern municipal esta donant, evidentment quant la Regidora de Medi Ambient no existeix i la seva única preocupació es l’alta despesa de reposició de les bossetes de les caques dels gossets, pot passar qualsevol cosa.
Com que la recollida indiscriminada i gratuïta de l’esporga han convertit a Pallejà en l’abocador de la comarca, això si gratuït per les empreses que es desplacen a Pallejà per buidar els seus camions donat que ningú controla res i a la fi sempre paguen els mateixos, les veïnes i veïns de Pallejà.
Malaguanyats diners.
Com deia un veí l’altre dia, sort que el soterrament de les vies la fet directament la Generalitat de Catalunya, que si aquests diners els hagués tingut l’actual alcalde se’ls hauria gastat amb inauguracions, pro evidentment no en la obra.
Algú controla aquests treballs?
Evidentment la resposta es la se sempre, ningú amb criteri esta verificant que els arbres el tallin amb justificació i estan permeten en alguns casos abusos que malmeten el nostre entorn natural.
Quan he sentit algun cop aquella asseveració que evidentment no comparteixo de que “tots els politics son iguals” hem faig creus de la imatge que aquest govern municipal esta donant, evidentment quant la Regidora de Medi Ambient no existeix i la seva única preocupació es l’alta despesa de reposició de les bossetes de les caques dels gossets, pot passar qualsevol cosa.
Com que la recollida indiscriminada i gratuïta de l’esporga han convertit a Pallejà en l’abocador de la comarca, això si gratuït per les empreses que es desplacen a Pallejà per buidar els seus camions donat que ningú controla res i a la fi sempre paguen els mateixos, les veïnes i veïns de Pallejà.
Malaguanyats diners.
Com deia un veí l’altre dia, sort que el soterrament de les vies la fet directament la Generalitat de Catalunya, que si aquests diners els hagués tingut l’actual alcalde se’ls hauria gastat amb inauguracions, pro evidentment no en la obra.
2.3.09
Felicitem el PSE, que ha demostrat que compta amb el suport de la ciutadania basca.
El secretari d´organització destaca que “els socialistes bascos són el partit que ha experimentat un augment més significatiu de vots” i que “no hi ha cap pacte polític al País Basc que es pugui fer sense el PSE”.
El secretari d´organització del PSC, José Zaragoza, ha mostrat la seva satisfacció pels bons resultats del PSE a les eleccions basques, que segons ell demostren que “el PSE compta amb el suport de la ciutadania basca”. Zaragoza ha recordat que “els socialistes bascos són el partit que ha experimentat un augment més significatiu de vots” i ha assegurat que aquest fet “els situa en la centralitat del panorama polític del País Basc” ja que “no hi ha cap pacte polític que es pugui fer sense el PSE”.
Pel que fa a les eleccions gallegues, José Zaragoza ha manifestat la seva solidaritat amb el partit socialista de Galícia, tot lamentant la derrota de les forces progrés i que aquestes hagin patit un retrocés. Segons Zaragoza, tant el resultats del País Basc com els de Galícia demostren que “ la ciutadania no ha votat en clau estatal i hi ha hagut una decisió autònoma de cada comunitat sobre com vol ser governada”.
El secretari d´organització del PSC, José Zaragoza, ha mostrat la seva satisfacció pels bons resultats del PSE a les eleccions basques, que segons ell demostren que “el PSE compta amb el suport de la ciutadania basca”. Zaragoza ha recordat que “els socialistes bascos són el partit que ha experimentat un augment més significatiu de vots” i ha assegurat que aquest fet “els situa en la centralitat del panorama polític del País Basc” ja que “no hi ha cap pacte polític que es pugui fer sense el PSE”.
Pel que fa a les eleccions gallegues, José Zaragoza ha manifestat la seva solidaritat amb el partit socialista de Galícia, tot lamentant la derrota de les forces progrés i que aquestes hagin patit un retrocés. Segons Zaragoza, tant el resultats del País Basc com els de Galícia demostren que “ la ciutadania no ha votat en clau estatal i hi ha hagut una decisió autònoma de cada comunitat sobre com vol ser governada”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)