31.12.08

El imperio del individuo.




Protagonista insoslayable del debate sociológico contemporáneo, el autor de "Modernidad líquida" habla del peligroso debilitamiento de la solidaridad social y de la consecuente fragilidad de los lazos humanos, tema de su último libro, "Liquid Love" (Amor líquido)



Para muchas personas la jubilación es particularmente traumática porque la ven como símbolo del fin de su vida útil profesional. Esa gente haría bien en recordar a Zygmunt Bauman. Si bien el eminente sociólogo polaco desarrolló una intensa carrera en Europa durante varias décadas, fue a partir de 1990, después de su alejamiento de las aulas de la Universidad de Leeds, cuando además de hacerse cargo de toda la cocina en el hogar desplegó su más prolífica producción intelectual.



Florecimiento tardío, lo llamaron algunos. Otros directamente se refieren al "fenómeno Bauman". La realidad es que, al borde de los 80 y sacando casi un libro por año, se ha convertido en el nuevo protagonista del debate sociológico contemporáneo con conceptos como "modernidad líquida", también título de uno de sus libros más importantes, en el que desarrolla la idea de que cuando lo público ya no existe como sólido, el peso de la construcción de pautas y la responsabilidad del fracaso caen total y fatalmente sobre los hombros del individuo.



"Nos gustan lo nudos que atan fuerte, pero que se pueden deshacer con facilidad en cualquier momento, lo cual suele ser fuente de sufrimiento, autorrecriminación y una conciencia muchas veces intranquila" -dice en diálogo con LA NACIÓN. El tema es parte de las reflexiones de "Liquid Love" (Amor líquido), libro que acaba de salir en inglés y en el que analiza cómo afecta a los vínculos amorosos la sociedad líquida en la que vivimos. "Lo que nos gustaría, en realidad -dice-, es poder poner en cada relación un cartel de que se trata de un compromiso hasta nuevo aviso".



No es una visión particularmente alegre, pero varios de sus colegas aseguran que se trata de un pesimismo vinculado con su origen. Bauman es un polaco judío que sobrevivió a la Segunda Guerra refugiándose en la Unión Soviética; más tarde, en 1968, durante una nueva oleada de antisemitismo en la Universidad de Varsovia, debió abandonar nuevamente su país y, esa vez, recaló en Israel para irse luego, en 1972 y, ya definitivamente, a Inglaterra.



El pesimismo de Bauman puede rastrearse en muchas de sus obras -entre otras, Modernidad y Holocausto, La globalización: consecuencias humanas, Comunidad, Etica posmoderna y La sociedad sitiada- en las que se ocupa de temas como el Holocausto, los desafíos de la globalización, las encrucijadas de la ética y la pérdida del sentimiento comunitario.



Sin embargo, el de Bauman es también un mensaje de esperanza: "¿Por qué escribo libros? ¿Por qué pienso? ¿Por qué soy apasionado? Porque las cosas pueden ser distintas, pueden mejorar. Mi papel es el de alertar a la gente sobre los peligros que acechan para que hagan algo", dice este confeso fanático de Borges: "Aprendí de él, más que de ningún sociólogo, sobre la condición humana, sobre la lealtad a la vocación de conocimiento y sobre los límites de nuestra capacidad de comprensión. Cuentos como "Tlön, Uqbar, Orbis Tertius", "Pierre Menard", "La biblioteca de Babel", "El inmortal", entre tantísimos otros, son para mí los ejemplos supremos de lo que la sociología podría llegar a descubrir si pudiera (¿o se le permitiese, quizás?) admitir la ambivalencia incurable del "ser humano en su mundo" y el exceso de preguntas que nacen de este ser muy por encima de las respuestas que él mismo puede dar."



Lo han llamado "el profeta de la posmodernidad" pero no es un título que lo convenza demasiado. "Posmodernidad era un término puramente negativo y, por lo mismo, un concepto interino, temporario. Señalaba que nuestro mundo no era moderno en el sentido tradicional del término y que era lo suficientemente distinto como para requerir una nueva denominación, pero no nos decía de qué manera el mundo nuevo era diferente de su predecesor. Modernidad líquida es un término positivo: señala la diferencia que es la volatilidad. La característica definitoria de los líquidos es la imposibilidad de mantener su forma y, a la vez, su vulnerabilidad. Eso es precisamente lo que diferencia a la sociedad actual de aquella de la modernidad en su fase sólida, que buscaba ser duradera y resistente al cambio", explica.



-¿Por qué sostiene en su libro que esta nueva sociedad está sitiada?



-Porque aquello que seguimos llamando sociedad, esa cualidad imaginaria en la que política y poder confluyen, está siendo atacado por dos frentes. Por un lado el poder se está evaporando hacia arriba, al espacio planetario, que es el dominio de los negocios extraterritoriales. Por el otro, la política se escapa hacia el espacio de las fuerzas del mercado y de lo que llamo la "política de la vida": el espacio de los individuos con alianzas tenues que tratan con esmero -pero con resultados prácticamente nulos- de encontrar soluciones privadas a los problemas públicos. Las instituciones políticas heredadas de los tiempos en que el poder y la política estaban al nivel del Estado-nación moderno se mantienen atadas a una localidad exactamente como antes, sin la posibilidad de resistir -y ni qué hablar de controlar- las presiones de lo poderes globales. De esta manera están imposibilitadas de desempeñar sus papeles tradicionales y los ceden a las fuerzas del mercado o las dejan abiertas a la iniciativa y a la responsabilidad individual. El resultado final es el sentimiento generalizado de que cada uno de nosotros está por las suyas, de que nada se gana uniendo las fuerzas y preocuparse por una buena sociedad es una pérdida de tiempo: es el debilitamiento de lasolidaridad social con la consecuente fragilidad de los lazos humanos.



-¿Cómo influye esto en nuestra búsqueda de la felicidad?



-La nuestra es una sociedad crecientemente individualizada, en la cual el ser competitivo, más que solidario y responsable, es considerado clave para el éxito. Y dado que la felicidad de larga duración, la felicidad que crece en el tiempo gracias a su cultivo cuidadoso y paciente, es concebible sólo en un entorno predecible y en el que se respeten las normas, la búsqueda de momentos felices o de éxtasis episódicos está tendiendo a reemplazarla. La felicidad es vista como momentos, como encuentros breves, más que como un derivado de la consistencia, la cohesión, la lealtad y el esfuerzo a largo plazo que sostenían la mayor parte de los filósofos modernos.



-¿Y cómo afecta a las relaciones humanas, sobre todo al amor?



-Hace que las relaciones entre las personas se vuelvan de una extrema ambivalencia y ansiedad. Por un lado, en un ambiente líquido necesitamos amigos más que en ningún otro momento del pasado. Por otro lado, sin embargo, la amistad es un tango para dos y requiere de un compromiso firme y permanente, que nos puede atar las manos en caso de que la situación cambie y aparezcan nuevas oportunidades más atractivas. El problema es que esas condiciones no son las ideales para que florezcan la verdadera amistad, ni el amor.



-¿Por qué considera que el eslogan "pensar globalmente, actuar localmente" es hoy errado y peligroso?



-Los problemas generados globalmente pueden ser resueltos solamente por una acción global. Hay dos posibles repuestas a la dependencia global. Una es la estrategia de atrincherarse: cerrar todas las puertas con llave con la esperanza de poder crear para nosotros un pequeño nicho de seguridad frente al territorio salvaje que hay afuera. Es la estrategia equivocada, porque en el planeta globalizado la democracia, la seguridad o el bienestar de un solo país es imposible. Nadie puede sentirse seguro a menos que habite un planeta seguro. La segunda alternativa, y para mí la única lógica, es la responsabilidad global, que significa aceptar la responsabilidad que ya de hecho cargamos, a sabiendas o no, del bienestar y la supervivencia de los demás, y actuar de acuerdo con esa responsabilidad.



-¿Pero es posible la convivencia pacífica en un contexto en el cual un grupo (como el fundamentalismo islámico hoy) tiene capacidad de actuar en cualquier lugar, y los países y ciudadanos están temerosos de sus propias minorías?



-Es que prácticamente no hay alternativa a intentar vivir juntos en paz y respeto mutuo (es decir, la otra alternativa, la única, es morir juntos). Para tomar un concepto de Claude Lévi-Strauss, podemos decir que en la era de la modernidad clásica, "sólida", los problemas que menciona eran atacados por una combinación de estrategias antropofágicas (es decir que se "devoraba" a las minorías étnicas, culturales, religiosas o lingüísticas a través de la asimilación forzosa) y antropoémicas (se las forzaba a emigrar o directamente se las aniquilaba físicamente). Ninguna de estas dos estrategias puede llevarse a cabo hoy sin una condena global y, con un poco de suerte, con acción acorde, como ocurrió en Bosnia y Kosovo pero no, para nuestra vergüenza, en Ruanda y muchos otros lugares. La única ruta que está abierta es la de aprender a respetar al otro y negociar un modus vivendi a través de un diálogo que se mantenga en el tiempo. No digo que sea fácil, pero sí insisto en que en nuestros tiempos, como nunca antes, las demandas éticas y los intereses propios de la supervivencia apuntan en la misma dirección y sugieren idénticas estrategias.



-¿Cómo se evita afectar a la gente inocente de una cultura o religión considerada una amenaza, al tiempo que se refuerzan las medidas de seguridad?



-Estereotipar a los otros, ponerlos en una categoría "culpable" y por lo tanto convertirlos en sospechosos a priori es la peor y más ineficiente manera que uno puede imaginar de reforzar la seguridad. Ningún terrorista puede hacer tanto daño a nuestra seguridad como nosotros mismos al responder a sus amenazas coartando los derechos humanos de tal manera. La presencia de otros en nuestro ambiente implica, por supuesto, un riesgo, pero significa también una gran oportunidad de aprender el arte de la convivencia mutuamente beneficiosa. Es decir, tratar al otro como nos tratamos a nosotros mismos: no como una categoría predefinida sino como un conjunto de individuos, buenos o malos, razonables o no, pero todos pertenecientes a la misma especie humana, con lo mismos sueños y con las mismas cosas sin las cuales no podemos vivir. Las lágrimas de las madres que perdieron a su hijo, o las de los niños que quedaron huérfanos parten el corazón y son igualmente amargas en cualquier cultura o religión.



-Ya no nos sirve "posmodernidad". ¿Tampoco sirve un término como "multiculturalismo"?



-Repito: en un planeta globalizado no hay "afuera", no hay "tierra de nadie" a la cual "los otros" puedan ser deportados. Las diferencias culturales y todas las otras están aquí para quedarse. Pero "multiculturalismo" puede entenderse de dos maneras muy distintas. La manera incorrecta: toda idiosincrasia cultural es igualmente buena e intocable sólo por ser idiosincrásica. Y está la manera correcta: aquí estamos todos, tan diferentes como la historia nos ha hecho y, porque somos diferentes pero todos humanos, cada uno de nosotros debe enriquecer el contenido de nuestra común humanidad a través de la convivencia. Esa convivencia debe incluir, claro, como es habitual entre amigos, un debate continuo y serio sobre los valores y los méritos de cada contribución. Porque inevitablemente algunas soluciones culturales a problemas humanos compartidos son mejores que otras, y son las mejores las que más van a contribuir a la causa de la felicidad humana.



Entrevista de Juana Libedinsky, publicada en La Nación, Buenos Aires, 26 de Diciembre de 2004.

29.12.08

¿Es necesaria tanta opulencia?



Este primer mundo en el que algunos vivimos tiene unos comportamientos cada vez más “líquidos”. Y digo primer mundo, donde parece ser que todos estamos preocupados por la crisis, parece ser que todo el mundo espera que el estado le mantenga su nivel de vida y donde todos exigimos a nuestros gobernantes como si su única función fuese solucionar nuestros problemas, no los de nuestra sociedad, ni de nuestro municipio o estado. No, solamente los nuestros propios.

Si queremos protestar cortamos las carreteras, si no podemos soportar nuestro nivel de endeudamiento la culpa es de los gobernantes, si la economía entra en recesión la culpa es de los gobernantes, pero nadie atiende a su responsabilidad privada, si uno tiene un nivel de deuda superior al que puede soportar, seguramente a sido adquirido de manera voluntaria y en ningún caso habría aceptado que el Estado limitase el nivel de deuda en relación a los ingresos familiares o al nivel de riesgo de su ocupación o sector.

Lo que pedimos es déjame tranquilo cuando las cosas me van bien que si tengo problemas ya te echare la culpa. Quizás la culpa es de todos, cuando por la ventana de nuestro televisor podemos ver las situaciones de muerte y evidente miseria de una gran parte de la humanidad, muchos de nosotros ni parpadeamos. A lo sumo pagamos una pequeña cuota a una ONG y con esto creemos que ya cumplimos y la verdad no puede ser. Algunas ONG sirven solamente para lavar las conciencias de ciudadanas y ciudadanos que viven en esta opulencia que generalmente nos da el primer mundo.

Tenemos asistencia médica y evidentemente no quejamos de que tenemos que esperar para que nos atiendan y los medios de comunicación utilizan la falta de criterio de algunas personas en la utilización de los recursos públicos generando una noticia. Epidemia de gripe, los servicios de urgencias saturados.

¿Para una gripe acudir a urgencias? Entiendo que a no ser que se sufra una patología concreta o por edad o por enfermedad crónica, no seria necesario colapsar los servicios de urgencias si un no esta incluido en un grupo de riesgo.

El otro día tuve que utilizar un servicio de urgencias y me sorprendió ver como algunas personas jóvenes, adultas y con síntomas leves esperaban ser visitados para ahorrarse la visita programada del día siguiente en su ambulatorio, que más uso de los recursos.

Leo hoy en la prensa que la moda este año es desplazarse a Londres para realizar las compras navideñas, un cambio ventajoso del Euro con loa Libra, los vuelos baratos y la pedantería de poder decir “cariño te los he comprado en Londres” han generado unas autenticas avalanchas de compradores catalanes a la capital del Reino Unido.

A nadie le importa la crisis, a nadie le preocupa la potenciación de nuestro tejido comercial, a nadie le importa el cambio climático y el consumo de petróleo, total por treinta Euros una compañía aérea me lleva a Londres y lo que molo con los vecinos.

Creo que nos lo tendríamos que hacer mirar y pensar que no basta con decir que nos afectan las cosas, podemos actuar, podemos tomar conciencia de que verdaderamente las cosas puedes ser mejores y menos “liquidas” como decía Bauman.

23.12.08

CIU i el PP fan pinça contra Catalunya.

José Zaragoza afirma que “si Mas i Arenas volen enfrontar Catalunya i Andalusia, el president Montilla no ho permetrà”

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha afirmat avui que CiU i PP “fan la pinça contra Catalunya; uns diuen que Andalusia s´ho emporta tot i els altres, que només les engrunes”. “Si Mas i Arenas volen enfrontar Catalunya i Andalusia, el president Montilla no ho permetrà”, ha dit.

“Mentre CiU critica que han passat dos anys de negociació del nou sistema de finançament -ha afegit Zaragoza-, nosaltres parlem de 23 anys de mal govern”. “El finançament que tenim ara és el del senyor Mas i el PP, són ells que ens han portat a aquest finançament Mas nefast per Catalunya; és un mal sistema que van acordar ells i ara critiquen que el Govern intenti arreglar-ho” , ha explicat.

Segons Zaragoza, el PP “intenta enfrontar les comunitats autònomes amb declaracions absolutament impresentables del senyor Arenas”. “No ens ha preocupar el que opinen els altres, sinó el que Catalunya aconsegueix; això és la bilateralitat”, ha assegurat Zaragoza, per qui “no entrarem en una dinàmica de confrontació perquè aquesta dinàmica no és la nostra; nosaltres volem defensar els interessos de Catalunya” , ha indicat.

D´altra banda, en declaracions al programa “El dia a la COM” de Com Ràdio, Zaragoza ha considerat que “estem demostrant una exigència que no havia tingut mai cap Govern de Catalunya”. “És el primer Govern –ha dit– que està plantejant una negociació fins al final perquè Catalunya necessita un bon sistema de finançament i no acceptarem un mal acord”. “El president Montilla i el conseller castells estan demostrant que negocien bé” , ha afegit.

20.12.08

Ningún problema resiste la fuerza del pensamiento.





Hace unos días hablando con un numeroso grupo de vecinas y vecinos de Pallejà me transmitieron su desanimo por la situación actual. Por una parte la decepción de algunos de ellos, antiguos votantes de Entesa, por el pacto actual.

Decían que después de tanto tiempo diciendo que Pallejà necesitaba un cambio, en el momento que este cambio es posible aprovechan para pactar con CIU y no con el PSC, evidentemente todos expresaban su convencimiento de no volver a votar a una formación política tan poco seria.

La otra preocupación era la crisis económica, que cuando analizábamos la perspectiva general podíamos reconocer que el Estado esta actuando de la única manera que puede hacerlo y sus decisiones tendrán un efecto claro en la ocupación, por tanto por esta parte la mirada hacia el futuro puede ser optimista.

No obstante cuando pensamos en Pallejà, la situación no es tan optimista, durante el año 2008 este Gobierno Municipal d’Entesa ha contratado a 72 personas, hemos pasado de 98 a 170 trabajadores municipales, que curioso.

Cuando los municipios han visto reducidos sus ingresos por culpa de la crisis, nuestros visionarios contratan y contratan sin encomendarse a nadie.

¿Qué pasará con esta estructura cuando no se puedan pagar las nominas? ¿Qué reducirán primero? Algún vecino decía que mejor irse a vivir ahora a otro municipio, antes que esta Iniciativa IC-V encubierta en esta falsa Entesa consiga quebrar la caja municipal y el deterioro de los servicios municipales, la seguridad y la inversión conviertan este en un municipio en banca rota.

Yo pienso que ningún problema resiste la fuerza del pensamiento y por tanto, ya sabemos que tenemos que hacer para mejorar Pallejà ¿verdad?

17.12.08

180,5 millones para generar empleo en el Baix Llobregat.

Los ayuntamientos del Baix Llobregat y el de L´Hospitalet ya están trabajando contrareloj en los proyectos de obras públicas con contratación de desempleados que han de presentar antes del 24 de enero si se quieren beneficiar de los 8.000 millones de euros que el Gobierno de José Luiz Rodríguez Zapatero va a repartir entre los municipios españoles.

Artículo El Far.

Teniendo en cuenta que la asignación se va a efectuar siguiendo el criterio de población (175 euros por habitante), en total la comarca percibirá 136 millones de euros y L´Hospitalet, 44,5 millones (ver tabla adjunta). Destacan las cantidades que recibirán los municipios más poblados como Cornellà (14,9 millones de euros), Sant Boi (14,2 millones), El Prat (11 millones), Viladecans (10,9 millones) o Castelldefels (10,4).

Objetivo: generar empleo

El objetivo de este fondo de inversión municipal es la creación de nuevos puestos de trabajo (la condición que impone el Gobierno es que se contrate a personas que estén desempleadas) y la reativación del mercado laboral. En la mayoría de ciudades, la inversión municipal se duplicará (y en otras, como es el caso de L´Hospitalet, incluso se cuadruplicará), ya que a la asignación que recibirán de este fondo de inversión hay que sumar la que los ayuntamientos ya tienen presupuestada para el próximo año.

Los consistorios tienen hasta el 24 de enero para presentar los proyectos nuevos, y por este motivo ya están trabajando activamente para ver cuáles son las obras que se pueden llevar a cabo. Pese a que la mayoría de municipios están trabajando en la concreción de proyectos u obras, otros ya tienen claro a qué destinaran este fonde inversión. Éste es el caso de Esplugues, que ya ha informado a EL FAR que parte de esta nueva inyección económica irá destinada a la construcción de nuevos colectores, la ampliación del Centro de Información y Recursos para Mujeres, la construcción del mercado provisional de Can Vidalet y la reurbanización de la plaza Blas Infante. Sant Vicenç también ha definido algunos de sus proyectos como la adecuación (mejora de la pavimentación, eliminación de barreras arquitectónicas...) de la calle Riu, entorno a la nueva biblioteca, y de diversos tramos de las calles Indústria, Benicarló y Gallart.

En líneas generales, los plenos municipales podrán elegir entre obras de adecuación o mejora de espacios pú­blicos, promociones industriales, equipamientos sociales, infraestructuras viarias, telecomunicaciones, proyectos medio­ambientales, conservación del patrimonio municipal, redes de abastecimiento, promoción de la movilidad sostenible o prevención de incendios.

La solicitud deberá incluir una memoria explicativa del proyecto que contenga un presupuesto (con un tope de cinco millones de euros por obra), el número de puestos de trabajo que se van a crear, una certificación del secretario del ayuntamiento de que no se trata de una obra prevista en el presupuesto de 2009 y el acta del acuerdo del pleno municipal.

Una vez presentado el proyecto, la delegación del Gobierno tendrá 10 días para dar su visto bueno y el ministerio de Administraciones Públicas tendrá otros 10 días para aprobarlo. Las obras no podrán empezar después del 13 de abril y los trabajos deben estar finalizados antes del primer trimestre de 2010. Los ayuntamientos recibirán el 70% del importe cuando se adjudique el proyecto y el 30% restante cuando finalicen las obras. Se trata, sin duda, de una medida sin precedentes para mejorar la actual situación económica.

14.12.08

Gracies company David Vegara.




Divendres vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un sopar conferencia amb el nostre company David Vegara Figueras, Secretari d’Estat d’Economia del Govern de l’Estat. Primer tinc d’agrair al company Xavier Marín, Director de l’Escola de Formació Xavier Soto l’oportunitat i desprès evidentment a David Vegara per la claredat i precisió en les seves explicacions.

La veritat es que quant un te l’oportunitat d’escoltar els seus raonament i la definició de les propostes plantejades per el Govern a fi i efecte de vèncer la crisi econòmica, apareixen en el meu cas dos sentiments.

Per una part un sentiment de confiança de que veritablement amb eficiència i capacitat de treball aquest Govern esta actuant i l’altre sentiment, un sentiment d’orgull, l’orgull de poder pertànyer a un partit com el PSC, que en una situació tant complicada com l’actual, tant el President Montilla, con les companyes i companys que treballen i s’esforcen en fer d’aquesta una societat millor, estant donant la cara.

Gracies David i estic convençut de que amb el teu esforç i el de companyes i companys com tu, aconseguirem guanyar a aquesta crisi i un futur encara millor per tots els ciutadans.

12.12.08

Declaracions del company Zaragoza: “Les paraules de Fraga expressen clarament el sentiment del PP”.

El secretari d´Organització del PSC es pregunta “si Soraya Sáez de Santamaría demanarà la seva dimissió, com ja ha fet amb dirigents d´altres partits”

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha respost avui a les paraules de Manuel Fraga, en les que demanava que caldria ponderar el pes electoral dels partits nacionalistes. Per Zaragoza, aquestes paraules “expressen clarament el sentiment del Partit Popular”.

En relació a les peticions de dimissió de l´alcalde de Getafe i del diputat d´Esquerra Joan Tardà per part de la portaveu del PP, Soraya Sáez de Santamaría, Zaragoza es pregunta “si Sáez de Santamaría demanarà ara la dimissió de Fraga, el president fundador del seu partit, com ja ha fet amb dirigents d´altres partits”.

Així mateix, Zaragoza ha recordat a Fraga que “l´estat de les autonomies s´ha construït a base de diàleg i respecte a la Constitució de la majoria de les forces polítiques que participen de la vida pública”.

8.12.08

Este fin de semana hemos estrenado.

Normalmente estrenar se entiende como un momento positivo. Estrenar un coche, estrenar un piso, estrenar una obra de teatro, etc. Siempre he recordado ese dicho Catalán que dice “Quien nada estrena nada vale”.

Este fin de semana en casa hemos estrenado dos cosas. Por una parte la primera vez que vamos al COAP con Josep, dolor de estomago, fiebre, mareos. En fin una muesca más en mi alma ya maltrecha. Estos sustos estan acabando conmigo.

Pero el verdadero estreno estaba relacionado con Lisa, mi hija, mi princesa, mi vida. Desde que Lisa nació, todo en casa giró a su alrededor, Lisa tiene esta capacidad, sabe aprovechar o aprovecharse de sus limitaciones para dominar a todos los que formamos parte de su mundo, que evidentemente intento que sea lo más feliz posible y que le aporte todo lo que necesita con creces.

Desde que descubrimos que Lisa era una niña con una discapacidad psico -motriz no diagnosticada, aunque ahora decimos no filiada. Que facilidad tenemos a veces para ponerle nombre a las cosas, parece que cuando tenemos una definición ya hemos conseguido alguna cosa. No obstante estos síndromes minoritarios, pocas veces despiertan el interés de los grandes investigadores, laboratorios farmacéuticos y hospitales.

Somos un poco invisibles, Lisa ha gozado y goza de todo lo que le podemos dar, pero yo me resistía a comprar lo que le hemos comprado esta semana. Recuerdo a mi padre poco antes de morir por una enfermedad cardiaca hace ya treinta años, como luchó conmigo para evitar que yo me comprara una motocicleta, pobre papá, preocupado por los peligros de la moto.

Pero bueno, a veces los padres tenemos estas cosas, yo no se la quería comprar, pensaba que Lisa no la necesitaba, ya que siempre estaríamos nosotros para llevarla arriba y abajo. Pero bueno, este fin de semana hemos visitado la Fira de Santa Lucia y Lisa ha estrenado su silla de ruedas.

LOS AMOS DEL MUNDO. Arturo Pérez-Reverte.

(Artículo del escritor español Arturo Pérez-Reverte, publicado en 'El Semanal' el 15 de noviembre de 1998, y que ahora, diez años después, parece una visión de Nostradamus).
Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos.

Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.
Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.

Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.

No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro. Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo.Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia.

Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.

Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad.
Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no. Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros.

Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda. Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces consu puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.

Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena. Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.

21.11.08

Lo han conseguido.

Llevamos más de un año denunciando el tremendo incremento de la plantilla laboral del Ayuntamiento de Pallejà, el actual Gobierno Municipal compuesto por Entesa y CIU han ampliado este apartado en un 70%, todo lo contrario que otros ayuntamientos los cuales ante este periodo de crisis están intentando contener los gastos para no deteriorar los servicios esenciales de la población.

La salud económica de un ayuntamiento se puede valorar por diferentes parámetros, por ejemplo por lo que representan las nominas en el conjunto del presupuesto, normalmente se entiende que un coste de un 20 a 25% en gastos de personal del total del presupuesto, seria un porcentaje razonable.

Este año con el gran crecimiento generado por Entesa este concepto se verá incrementado hasta el 48% del total del presupuesto de Pallejà, esto quiere decir que de cada dos Euros gastados, uno es en sueldos y el otro en todo lo demás, consumos de energía, créditos bancarios, inversión, servicios, etc.

Ya lo han conseguido, otra cosa que demuestra la mala gestión de este alcalde y la malísima herencia que dejará a sus predecesores, la verdad es que estamos en una situación muy preocupante.

Pallejà necesita soluciones, igual que denunciaba la falta de efectivos de Policía Local, ahora nos encontramos con un presupuesto para el próximo año, donde la gestión irresponsable del actual equipo de gobierno hipoteca cualquier margen de maniobra, suerte que la Generalitat sigue invirtiendo en Pallejà.

Para que luego pierdan el tiempo y la razón culpando al PSC de la ineficiencia de Entesa y CIU, podrían ocupar el tiempo intentando aprender y dejar de insultar y amenazar como tristes caricaturas de dictadores de tres al cuarto.

La Generalitat compleix amb Pallejà.



Ahir dia 20 de novembre, vam gaudir de la visita del Director General de Transports de la Generalitat, en primer lloc hem de trametre al Senyor Manel Villalante el nostre agraïment, no tant sols per la seva presencia a Pallejà, sinó també per l’excel·lent treball que la Generalitat de Catalunya i molt especialment el seu departament, esta desenvolupant a Pallejà amb el soterrament i urbanització del tren.



La Generalitat de Catalunya a finançat el 100 per 100 del cost del soterrament i també de la urbanització, incloent sol·licituds de darrera hora del nostre ajuntament com el carril bici i el soterrament dels contenidors per a la recollida de residus.



També es va reunir amb la Coordinadora del soterrament amb tanta feina i tant bona realitzada en els darrers anys, aconseguint que molt properament les veïnes i veïns de Pallejà gaudeixin d’un entorn extraordinari, amb nous espais públics i l’eliminació de les barreres, perills i molèsties que generava el pas dels Ferrocarrils de la Generalitat en superfície per Pallejà.



Amic Manel, Moltes Gracies i bona feina.

20.11.08

Que ocurre con la Policía Local en Pallejà.

Desde hace bastante tiempo la Policía Local de Pallejà sufre una alarmante falta de efectivos, que son suplidos con el esfuerzo y profesionalidad de sus miembros.

Hace tiempo que el PSC reclama la ampliación de los efectivos existentes, así como la consolidación de un servicio dimensionado para nuestro municipio.

Estamos hablando de la seguridad de las vecinas y vecinos de Pallejà, por tanto pocas bromas. Cuando el actual equipo de gobierno municipal, compuesto por Entesa i CIU aumenta el personal municipal en un 70% la mayoría de ellos en servicios no esenciales, nuestra policía local sufre un grave abandono.

No contentos con no ampliar los efectivos existentes, ni reemplazar a las personas que causan baja, también se permiten el lujo de convertir al antiguo jefe de policía en gerente del ayuntamiento, parece que pretenden desmantelar la policía local. Como puede ser que tengamos un policía local por turno, esta dotación es claramente insuficiente para nuestro municipio.

Nuestro municipio requiere de un esfuerzo y responsabilidad claros, que no se cumplen visitando bares o organizando muchas fiestas, se cumplen con trabajo y eficiencia, el problema es tener un gobierno que no sabe que no sabe, o simplemente no quiere saber.

17.11.08

Aznar, cronista de l'edèn iraquià.




Article d’en JOSEP PERNAU al Periódico de Catalunya de dilluns dia 17 de novembre de 2008.

He llegit un text aquests dies que m'ha fet retrocedir mig segle en el túnel del temps. No pels fets que narra, que són rigorosament dels nostres dies, sinó perquè és una lectura modèlica per a una família d'ordre i bons costums. L'autor narra la vida al Pròxim Orient, especialment a l'Iraq, on la guerra per una causa justa va depurar la societat de la perfídia de Saddam Hussein, aplicant-li el càstig que es mereixia, cosa que va fer possible un canvi que les generacions admiraran. S'ha extingit la violència i pares i fills van a la mesquita els divendres a resar per la llibertat que el poble ha descobert, i perquè governants seriosos i responsables segueixin sent mereixedors de la confiança que els atorga la ciutadania. I tota aquesta gran obra ha estat possible perquè la democràcia s'ha imposat en una terra que no l'havia conegut en tots els seus segles d'història.



¿I a qui les generacions futures hauran d'agrair una obra tan gran? Doncs, naturalment, al president nord-americà George W. Bush, que va voler convertir les velles terres de Babilònia en un paradís terrenal posat al dia. Però tota gran obra requereix un cronista d'excepció, i en aquest cas ha estat José María Aznar, que al diari francès Le Figaro ha posat la seva ploma al servei d'un gran projecte, que ell va recolzar des del primer moment. Es nota en el text l'orgull del col·laborador espanyol, que va acompanyar el president nord-americà en hores de soledat i incomprensió. No va ser tan neta l'operació com la pinta el cronista i no han estat tan col·laterals com els presenta els danys causats a les persones.



Tot i així, es comprèn l'emoció de qui escriu. El seu admirat George acaba el seu mandat i, en el moment de l'adéu, una llàgrima li rellisca per la galta.

16.11.08

Mobilitat

La situació actual al Baix Llobregat dista molt de la que ens trobàvem al 2004, quan ens vam plantejar els reptes de mobilitat als que calia fer front a la nostra comarca.
En només quatre anys, el Baix ha vist con la seva població creixia notablement.

D’una banda a causa de l’augment de la immigració i d’altra, la migració de ciutadans de la metròpoli o del seu radi cap a municipis del nord de la comarca.

Una migració que ha estat motivada per factors principalment econòmics i de dificultat a l’hora d’aconseguir una vivenda, que han motivat que un nombre important de ciutadans opti per viure a més distància dels seus llocs de treball, presentant per tant una nova realitat a l’hora de desplaçar-se per la comarca.

La nostra comarca es troba cohesionada gràcies a la unió que representa el recorregut del Riu Llobregat, ànima vertebradora i element d’identitat dels municipis que la conformen.

És a través de l’eix del riu que històricament la nostra comarca ha esdevingut l’accés natural a la metròpoli, Barcelona, pel sud i sud-oest. D’aquesta manera tenim, a la llera del Llobregat, una autopista, una autovia, vies de ferrocarril i conduccions de diversos serveis. Aquest fet ha marcat de forma definitiva el territori i, junt amb els beneficis innegables d’aquesta situació estratègica en el territori, la nostra comarca també ha suportat, i suporta, les servituds inherents a aquesta condició de corredor de pas.

L’ampliació del port i de l’aeroport suposaran per a la nostra comarca un important impuls, en llocs de treball i en dinamització del teixit empresarial i econòmic, però també comportaran un increment en el trànsit de mercaderies i un agreujament en les dificultats de mobilitat.

Un percentatge molt elevat de la ciutadania es veu obligada cada dia a desplaçar-se per acudir al seu lloc de treball, per seguir els seus estudis, per anar al metge, o per obtenir altres tipus de serveis.

Els embussos de trànsit comporten una gran pèrdua d’hores de temps per a les persones, amb el consegüent impacte en la seva qualitat de vida. Així mateix, les dificultats de mobilitat signifiquen per a les empreses hores de treball perdudes, amb el cost econòmic i la pèrdua de competitivitat que se’n deriva.

Per tant, Les empreses de la nostra comarca també hauran de comptar, en raó a la seva ubicació en el territori, amb el desplaçament dels seus treballadors i amb les condicions del transport de matèries primes i productes.

El futur de la nostra comarca, i el seu pes en el conjunt de Catalunya, dependrà de la nostra capacitat de revertir els inconvenients i dificultats i de posar en valor i rendibilitzar el potencial humà i territorial del Baix Llobregat. De la solució que sapiguem donar als problemes actuals i futurs de mobilitat en dependran en una gran mesura la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament del teixit econòmic i empresarial de la comarca.

Per abordar aquest important repte, els quatre grans eixos d’actuació al Baix en polítiques de mobilitat haurien de ser:

Ple desenvolupament del Pla Director d’Infraestructures (PDI) al Baix Llobregat.

És cabdal per a la nostra comarca la realització de les obres incloses en el Pla Director d’Infraestructures. La inversió prevista en infraestructures viàries i ferroviàries (inclòs el tramvia i el metro) és essencial que es mantingui i que tota l’obra pública es realitzi en el termini fixat. El PDI per al Baix s’haurà de veure completat també en la millora de les connexions transversals entre els municipis d’ambdues ribes del Llobregat i en la millora de la connectivitat dels polígons industrials.

Reducció de la mobilitat obligada

Caldrà, per criteris de mobilitat i de sostenibilitat econòmica i mediambiental, la
progressiva implantació de polítiques actives de reducció de la mobilitat
obligada,mitjançant:

-Promoció del teletreball i d’educació en línia, en els nivells d’ensenyament
superior, postgrau i formació professional, etc... (mixt entre presencial i en línia).

-Acostament dels serveis i equipaments als ciutadans, amb la construcció dels
equipaments educatius i de salut necessaris més a prop dels ciutadans, evitant així més desplaçaments.

-Racionalització i optimització dels recursos.

-Foment en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació que
poden facilitar la realització de tràmits i gestions als ciutadans a través de la xarxa sense necessitat d’acudir presencialment a l’organisme o entitat.

Rendibilització de les infraestructures viàries existents.

En infrastructures viàries, la nostra comarca ja no pot contenir gaires més quilòmetres de carretera. Més enllà de les actuacions previstes al PDI i la necessària millora de la interconnexió intermunicipal, les actuacions s’han de centrar en la rendibilització de les infraestructures vigents, amb l’aplicació de tecnologia que permeti una gestió intel·ligent de les vies (obertura de carrils segons la intensitat de trànsit) i amb l’optimització horària del trànsit de mercaderies (horaris nocturns i en franges de més baixa intensitat de
trànsit).

Millora del transport públic.

Per fer més àgil i fluïda la circulació de vehicles però, sobretot, per criteris de sostenibilitat mediambiental, la nostra comarca ha de fer una aposta inequívoca pel transport públic.

-Cal implantar les millores en infrastructures ferroviàries per millorar la connectivitat interna del territori, la connexió amb Barcelona i també les connexions i serveis amb les comarques veïnes.

-S’han de desenvolupar els serveis de transport públic amb criteris d’intermodalitat i d’increment de freqüències per tal que constitueixin un sistema realment dissuasori de la utilització del vehicle privat i que cobreixi les necessitats de desplaçament de tots els col·lectius de joves, persones grans, discapacitats, entre d’altres.

-Millora de rodalies RENFE, prolongació del Trambaix, carril bus-vao des de Molins fins a l’avinguda Diagonal de Barcelona, prolongació línies de metro, expansió a la comarca del bícing, aparcaments a les estacions i parades, entre d’altres.

Des del PSC del Baix Llobregat hem de defensar un model que fugi de la radialitat. Un model en xarxa que aposti per totes les possibles formes de comunicació, potenciant les existents i buscant noves fórmules per resoldre els nous reptes que ens plantegen les noves realitats socials, i les noves necessitats que ens presenta el present i el futur de la nostra comarca.

12.11.08

L’actual Equip de Govern de Pallejà amb serioses dificultats.

L’actual equip de govern de CIU i Entesa no fa les coses bé. Les modificacions en la mobilitat vial són un exemple, algunes coses copiades de les propostes del PSC, altres de collita pròpia, però en tot cas amb una mancança de previsió i d’informació. No hauria costat res informar abans a les veïnes i veïns per no generar tantes situacions de risc i algun accident.

Més d’una trentena de municipis de Catalunya han inaugurat aquest estiu el seu camp de futbol, el suport econòmic i tècnic de la Generalitat decididament dirigit als municipis ha permès aquesta excel·lent notícia. Ara podem assistir a una guerra de mèrits per esbrinar entre els dos socis de govern qui ha fet més pel camp de futbol. La veritat és que podrien estar pendents de treballar i no de fer campanya; les veïnes i veïns de Pallejà són prou intel·ligents per saber qui treballa i qui es dedica a passejar i a gaudir de les despeses pagades als diferents bars del poble.

Ara, davant de la crisi econòmica diuen que tindrem que ser austers. És que no eren austers fins ara? De quina austeritat parlen, potser es baixaran els quantiosos sous que cobren? Com en el cas de l’anterior cap de llista de CIU, la denúncia per malbaratament de diners públics en trucades telefòniques no justificades que va generar la seva dimissió, un cop més ens trobem amb despeses no justificades, molts dinars i sopars, moltes despeses, inclús de matinada a Barcelona.

Cuidado con las herencias.




Cuando todos los ayuntamientos de Cataluña están planteando planes de contención del gasto, el Ayuntamiento de Pallejà ha incrementado su plantilla un 70% en los últimos meses de gobierno Entesa CIU.

Cuando todos los ayuntamientos están planteando planes de contención del gasto no dirigido a las personas, el Ayuntamiento de Pallejà incrementa partidas como la recogida de basuras, no por el interés de mejorar el servicio, dado que la concesionaria es la misma, sino tan solo para colocar los nueve contenedores soterrados que tanta ilusión les hacen, dado que era la única propuesta que llevaban en su programa.

Cuando incluso el President del Parlament debe responder de los gastos realizados a cuenta de los presupuestos públicos, en el Ayuntamiento de Pallejà volvemos a tener al igual que las llamadas telefónicas que motivaron la dimisión del anterior alcalde, algunos gastos digamos que extraños realizados a altas horas de la madrugara o en días festivos, de los cuales el actual gobierno municipal intenta no responder.

Esta táctica de esconderse en las faldas de su pacto político, puede servir durante un tiempo, pero no hace desaparecer los gastos realizados no justificables, como tampoco cejaremos en nuestro esfuerzo por garantizar una gestión horrada y transparente de los caudales públicos.

Y no nos sirve que digan que ahora toca gestionar con austeridad, siempre se tiene que gestionar con austeridad, por tanto sus cuantiosos sueldos cada día desafinan más y estas herencias las tendrá que administrar quien gobierne después de ellos.

Al igual que ahora pende sobre nosotros la resolución de los contenciosos en los que entró algún alcalde de CIU, que como no actuemos, ponen en peligro la viabilidad económica de nuestro municipio.

8.11.08

Una historia per guanyar, un futur per començar.


Divendres 7 i dissabte 8 de novembre de 2008 els socialistes de Baix Llobregat hem viscut la nostre Assemblea de Federació, la veritat es que independentment de la carrega de funcionament del partit, es una oportunitat magnifica per compartir unes hores amb les dones i homes que estan treballant dia a dia per fer millor aquesta comarca.

Encara que ja tinc una edat, en aquests actes sempre et sents una mica petit al observar de manera clara que les nostres companyes i companys estan veritablement molt preparats, veient que son un valor molt segur de la nostre societat que ens a de servir per sortir d’aquesta crisi amb força i decisió.

Sempre dic que els obstacles son una veritable oportunitat per millorar, per fer millor les coses i les persones. La malaltia de la meva filla, evidentment hem fa patir, pro hem fa dia a dia ser una persona millor, he descobert un dolor que pensava que no existia, tan gran, tan intens que et parteix el cort i també he descobert que no estic sol, que altres persones el senten també i tots junts ens recolzem.

La situació política en el meu municipi Pallejà, el fet de que en el passat la mala gestió de l’agrupació generes la seva desaparició, ens permet construir una nova alternativa. Un col·lectiu extraordinari de dones i homes, de veïnes i veïns de Pallejà que oferim els nostre esforç per fer un Pallejà millor. Un grup que hem sento orgullós de compartir con Primer Secretari.

Hem preocupa quant sento dir als responsables politics de Pallejà que ara, amb la crisi hem de ser austers. Que han fet fins ara?. Ja sabem el que i les restes que deixen en els comptes municipals, son evidencies del despesi per els diners de les veïnes i veïns de Pallejà, les trucades estranyes i ara altres despeses no justificades els tindrien de t’avergonyí.

Ara com membre de la Comissió Executiva del PSC del Baix Llobregat tan sols puc dir que voldria aprendre de totes les companyes i companys que formen part d’aquesta comissió i acaba sent una persona millor, amb el clar objectiu que el nostre projecte faixi una comarca i evidentment un Pallejà millor.

Gracies Antoni Balmón per deixar-me compartir aquest projecte, com tu dius, Una historia per guanyar, un futur per començar.

3.11.08

La ribera del Llobregat se convertirá en un espacio ajardinado


Barcelona, que vivió de espaldas al mar y a los ríos, se abrió al primero a principios de la década de 1990, y en los primeros años de este milenio se recuperó desde el punto de vista medioambiental y para uso ciudadano el último tramo del río Besòs. Ahora le toca al otro río, el Llobregat. Los trabajos de recuperación son visibles en su cauce en el límite de Sant Boi hasta El Prat, algo más de 154 hectáreas que longitudinalmente son unos 3,5 kilómetros.

La recuperación persigue reproducir el nuevo curso del río; ordenar el cauce y sus riberas, que poco a poco se fueron ocupando con pequeñas huertas, y crear caminos que mejoren la comunicación entre las localidades que están a uno y otro lado del Llobregat y, por otra parte, que posibiliten el paseo siguiendo el curso del río. Caminos para las personas y las bicicletas, no para los vehículos de motor. De hecho, los puentes para el tráfico rodado y el ferroviario son los únicos que existen en un buen tramo del Llobregat. Sin embargo, caminar sin peligro desde Sant Boi hasta el cauce del río era imposible hasta que recientemente se colocó una pasarela.

Se trata de una de las estructuras pensadas para salvar rieras y hacer posible el paseo. "El Llobregat está rodeado de municipios que se han ido aislando a medida que avanzaban la industrialización y la presión de las grandes infraestructuras, y los caminos y puentes que proyectamos pretenden acabar con esos problemas de accesibilidad para las personas", explican los arquitectos Enric Batlle y Joan Roig, que están ejecutando la recuperación medioambiental de esa zona del río, un proyecto encargado por la mancomunidad de municipios del área metropolitana de Barcelona. El presupuesto aproximado es de cerca de 8,5 millones de euros. Además de algunas pasarelas, se están trazando caminos a uno y otro lado del Llobregat. "Es complicado y más de una vez nos encontramos con otras obras de canalizaciones de servicios que nos invaden", apunta Batlle.

La presión de las grandes infraestructuras sobre ese territorio es histórica. De muestra, un botón: en una franja de tan sólo un kilómetro hay tres ejes ferroviarios de doble vía, una autopista, una autovía y otros dos ejes viarios importantes de comunicación del área metropolitana, la BV2002 y la nacional 340.

Ese aislamiento impuesto por las infraestructuras es una de las causas del deterioro del cauce y de que el río haya sido ignorado históricamente por los residentes de las poblaciones que lo flanquean. La proliferación de pequeñas huertas ubicadas junto al cauce del río también dificulta la accesibilidad. Algunas de esas parcelas cultivadas ya han desaparecido y el parque fluvial que se está diseñando en su lugar a la altura de Sant Boi tendrá una arboleda de álamos, chopos, plátanos y fresnos que se plantarán en breve.

El proyecto de recuperación global arranca en Sant Andreu de la Barca y debe llegar hasta el mar. De momento, hay dos tramos en obras. El que va desde Sant Boi a El Prat y pasa por Sant Joan Despí, Cornellà y L'Hospitalet, y otro, río arriba, que arranca en el desfiladero de Martorell, pasa por Castellbisbal y Sant Andreu de la Barca, y termina en Pallejà. Este proyecto -como el anterior sometido a concurso- lo realiza el arquitecto y paisajista Alfred Fernández de Reguera.

El tramo intermedio está en fase de anteproyecto.

En la recuperación del cauce del Llobregat la intervención difiere sensiblemente de la realizada en el Besòs. Sobre todo porque en este último el cauce ya estaba marcado por muros. De hecho, las torres de alta tensión se mantuvieron erguidas junto al río hasta poco antes del Fórum 2004.
"Es difícil recomponer la relación de las personas y los pueblos con el río", apunta Batlle. Sin embargo, también parecía casi imposible que el río Besòs -que llegó a ser definido como una alcantarilla al aire libre- pudiera ser recuperable en el aspecto medioambiental y paisajístico, y ahora es una de las zonas preferidas por los ciclistas de domingo y quienes desean hacer ejercicio, además de espacio para un sinfín de juegos.

24.10.08

El PSC prioritza la cultura i la llengua en les seves esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat


Els socialistes catalans asseguren quasi 19 milions d´euros més per a Catalunya i concreten més de 88 milions d´euros per a infraestructures.


El PSC ha presentat avui les esmenes als Pressupostos Generals de l´Estat. Unes esmenes que suposaran gairebé 19 milions d´euros més per a Catalunya i que prioritzen bàsicament la cultura i la llengua. El portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés i diputat del PSC, Daniel Fernández, ha mostrat la seva satisfacció i ha fet notar la “utilitat” del PSC al Congrés. “Després del 4.626 milions d´euros que vam assegurar en inversions per a Catalunya en els Pressupostos Generals de l´Estat, aquests gairebé 19 milions més demostren que el PSC practica una catalanisme útil que prioritza els resultats i les realitats”.


El projecte més important que es concretarà gràcies a les esmenes del PSC és la inversió per a la Casa de les Llengües, a la qual aniran destinats 6 milions d´euros. És un organisme creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu la promoció de les llengües del món i que treballa perquè es reconegui el valor de cada llengua, per facilitar-ne la convivència. La inversió en aquesta iniciativa es concretarà en projectes tecnològics de multilingüisme.


Les esmenes del PSC també han fet realitat partides importants per a rellevants entitats culturals. En són un exemple el 1.250.000 euros destinats a les obres de restauració del Palau de la Música o els 900.000 euros per a la reforma integral de l´Ateneu Barcelonès. Pel que fa a les comarques de Girona, hi ha mig milió d´euros per al Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols i 150.000 per a les activitats del Centenari Issac Albéniz, mentre que a Lleida es destinarà mig milió d´euros al campanar de la Seu Vella de la ciutat, i a les comarques de Tarragona 150.000 euros per al nou Museu Arqueològic Nacional.


El PSC també ha concretat amb les seves esmenes gairebé 89 milions d´euros per a diverses infraestructures de Foment, Recerca i Desenvolupament, Medi Ambient i Agricultura, en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut.

20.10.08

La crisis económica como una oportunidad de responsabilidad en Pallejà.


Creo que en la gestión de un proyecto o una empresa, las dificultades son verdaderamente oportunidades que con su superación mejoran de manera clara el producto o resultado final.

Hace años que tengo el honor de participar en un proyecto muy interesante que tiene como objetivo principal recuperar nuestra opción política en el municipio que resido.

Partimos de una dificultad, el PSC había desaparecido y no generaba ninguna confianza entre las vecinas y vecinos de Pallejà. Su imagen no estaba deteriorada solamente en la Elecciones Municipales como era evidentemente lógico, sino que los resultados de otros comicios también se veían afectados por esta falta de confianza y credibilidad.

Han pasado 10 años, en este tiempo nos hemos podido enfrentar a muchas dificultades, en un inicio la falta de militancia, también la falta de confianza de nuestros electores, el desconocimiento de los nuevos candidatos y candidatas y evidentemente el recuerdo de los errores cometidos en el pasado, por otras personas, pero con la misma marca que nosotros intentamos prestigiar.

Estos años hemos tenido momentos buenos y no tan buenos, pero en conjunto me siento muy orgulloso del camino recorrido, podríamos decir que estamos ahora si en condiciones de gobernar en Pallejà con garantías de eficiencia y solvencia política.

Ahora si que estamos preparados para aportar lo que en estos momentos tan delicados necesita Pallejà. Estamos en un momento en que la responsabilidad nos exige pensar en el interés común, pensar en todas las vecinas y vecinos de Pallejà y trabajar uniendo nuestros esfuerzos para conseguir que nuestro municipio no retroceda, mirando más lejos del simple interés electoral.

Ahora es el momento de buscar que es lo que nos une, intentando quitar importancia a lo que realmente nos separa y en el fondo cada uno a su manera quiere lo mejor para Pallejà, por tanto en este momento de crisis Pallejà merece este esfuerzo para conseguir que nuestras vecinas y vecinos reciban la mejor atención posible de nuestro ayuntamiento. Solo venceremos esta crisis con esfuerzo, responsabilidad y unión, Pallejà nos lo exige.

Temps de negociació, no de radicalitat.


El secretari d´organització denuncia la “incoherència” de CiU, que per una banda predica moderació i per l´altra vota contra el tràmit dels PGE



El secretari d´organització del PSC, José Zaragoza, ha assegurat, en referència al procés d´aprovació dels pressupostos generals de l´Estat, que “ara és temps de negociació, ara no és temps de radicalitat”. Zaragoza s´ha mostrat “sobtat” per l´actitud de determinats partits polítics “que diuen que volen ajudar i el que volen és provocar una crisi política que ens deixaria sense govern amb el qual poder negociar”. Així, el secretari d´organització del PSC ha fet una crida als partits a “entrar en la discussió dels pressupostos perquè la seva tramitació és indispensable perquè el nou model de finançament pugui avançar”.


El secretari d´organització del PSC ha volgut deixar clar que “no hem votat a favor dels pressupostos, sinó que ho farem en contra de les esmenes a la totalitat”. “La votació dels pressupostos -ha conclòs Zaragoza- encara està per venir i ja veurem com va”.


Incoherència i reflexió


José Zaragozes ha fet aquestes declaracions des de Manresa, on ha assistit a la cloenda del congrés de la federació socialista de la Catalunya Central. Allà, ha lamentat la posició “incoherent” i el “doble discurs” de CiU, ja que “no entenem com es pot compatibilitzar la moderació reclamada pel senyor Duran i votar contra el tràmit dels PGE”. Zaragoza ha considerat que, amb la seva esmena a la totalitat, “CiU ha renunciat a la seva capacitat de pacte i negociació per aconseguir un bon finançament” i ha reclamat als membres de la federació nacionalista que reflexionin “per aconseguir, en la votació final dels PGE, que el nou finançament hi estigui inclòs”.


Segons el secretari d´organització del PSC, amb l´esmena a la totalitat dels PGE només hi ha dos guanyadors: “per una banda PNB i BNG i per l´altra el senyor Mas i la seva estratègia de confrontació electoral”. “Als catalans i les catalanes, l´aliança de Galeuscat no ens ha servit de res”, ha sentenciat Zaragoza.

17.10.08

Magnífic Daniel Fernandez, com sempre.


El portaveu adjunt del Grup Socialista en el Congrés dels Diputats considera que el líder de CiU ha quedat “fora de joc” amb els seus "plantejaments irresponsables i inútils" i demostra, una vegada més, que "Galeuscat és una bicoca per a bascos i gallecs i una aixecada de camisa per als catalans"


Daniel Fernández ha afirmat aquesta tarda que “mentre una part de Galeuscat ha demostrat ser responsable i útil, Mas ha preferit jugar a la irresponsabilitat, ha abdicat d´influir en la política espanyola i ha renunciat a defensar els interessos de Catalunya”. Segons Fernández, portaveu adjunt del Grup Socialista, el principi d´acord entre el Grup Socialista, PNB i BNG per a l´aprovació dels Pressupostos Generals de l´Estat 2009 “demostra, una vegada més, que Galeuscat és una bicoca per a bascos i gallecs i un presa de pèl per a catalans i catalanes”.


El diputat del PSC ha destacat que l´actitud de Mas davant els comptes de l´Estat, després que CIU presentés ahir una esmena a la totalitat, deixa en evidència que “les posicions radicals” de les quals ha fet gala el dirigent de la formació nacionalista catalana estan allunyades de les “més moderades i assenyades dels seus companys nacionalistes de Galeuscat, que han preferit ser responsables i, al mateix temps, útils per als seus territoris". “Mas ha apostat per anar de la mà amb el PP –ha conclòs Fernández-, oblidant els interessos de Catalunya”.


Finalment, Daniel Fernández ha considerat que “a hores d´ara del debat pressupostari, el que és innegable és que mentre el suport del PSC als pressupostos garanteix, ja, 4.626 milions d´euros en inversions per a Catalunya, l´aportació de CIU no supera els 0 milions d´euros”.

10.10.08

Segur que no és un imbècil?


He llegit amb interès i sorpresa, la "bronca" de l’Expresident Jordi Pujol a Toni Soler perquè al programa Polònia ridiculitzen al “PAPA”.

Diu l’expresident que aquest senyor no es l’imbècil que ells presenten a les seves parodies i jo hem pregunto el següent:

Un humà que dirigeix una organització que rebutja l’ús del preservatiu per evitar el contagi de la SIDA. Prefereix que més d’un 60% de les persones adultes del Continent Africà estiguin infectades per aquest virus.

Mort, malalties, milers i milers d’orfes i l’economia d’aquests països absolutament col·lapsada, incapaç de poder facilitar els tractaments als seus ciutadans.

I aquest humà, fill de pare i mare com tots nosaltres, denuncia l’ús del preservatiu, diu que si el fas servir aniràs a l’ínfer.

La meva reflexió es que si el fas servir potser aniràs a l’ínfer, pro una mica més tard.

Aquest humà denuncia això pro no diu res de l’especulació, de l’avarícia dels laboratoris farmacèutics que prioritzen uns beneficis econòmics espectaculars, per davant de les vides humanes.

He llegit que diu l’Expresident que aquest humà no es l’imbècil que ells parodien. No obstant això permet que al nostre país, un mitja de comunicació amb l’etiqueta de la Conferencia Episcopal generi odi entre germanes i germans, amb l’únic raonament d’uns foscos interessos politics i uns evidents interessos econòmics.

Un humà que permet que les inversions de l’església s’apropin perillosament a empreses fabricants d’armes i de destrucció, portats tan sols per l’avarícia, perquè el repartiment de les riqueses de l’església entre els pobres es evident que no existeix, ni amb aquests senyor que no es imbecil no es produira mai.

M’agradaria saber que es aquest humà, com el podríem qualificar, a fi i efecte de que el Senyor Jordi Pujol no caigués en l’ indignació.

Exigir un respecte per qui no el mereix, es tant il·lògic com demanar respecte per un cap terrorista, amb l’única justificació de que també te molt seguidors. Es evident que no estaríem d’acord amb aquest principi.

Per tant encara que a mi el personatge del Polònia no m’agrada, el respecte es guanya, si el tenen d’exigir pot ser trobaria milers o milions de persones que mereixen respecte i possiblement no el tenen i que justificarien l’esforç del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol.

7.10.08

Aquest any si.


Evidentment no soc un muntanyenc expert, tanta assemblea, comissió informativa, inauguracions i actes protocol·laris hem deixen poc de tems per gaudir de la natura.

En el meu cas, el bestiar amb el que pasturem a Pallejà es potser menys agraït, omnívors, mengen de tot i molt, ens surten molt cars per la feina que fan i també estan, afortunadament, en perill d’extinció, en el bon sentit de la paraula.

No obstant això, aquest any he destinat un dia, com l’any passat i l’altre i l’altre i l’altre i l'altre per caçar bolets i la noticia es que aquest any si, desprès de molts anys de misèries, desprès de molts anys de trobar tan sols la mostra, hem trobat bolets.

Catalunya funciona i fins i tot els boscos estan contents amb un govern Catalanista i d’Esquerres, més enllà de la crisi, amb treball, serietat i responsabilitat, com fins ara, ens en sortirem amb bona nota. Aquest any si.

3.10.08

Declaracions de Josep Zaragoza

Zaragoza: “El Govern defineix les coses amb molta claredat i CiU ho veu tot amb recel”

El secretari d´Organització i Finances del PSC diu que “el conseller Castells ja va explicar molt clarament que una cosa és el que diu l´Estatut sobre la cistella d´impostos i una altre és el model de finançament complet”

El secretari d´Organització i Finances del PSC, José Zaragoza, s´ha referit avui a la resolució aprovada ahir pel Tripartit i CiU en el DPG al Parlament, i a les diferents interpretacions que es donen del text des de totes dues bandes: “Hi ha una part, la del Govern de la Generalitat, que ho explica tot amb molta claredat, que és aconseguir el millor acord per Catalunya, i entenem que CiU en aquest procés està amb recel”. Segons Zaragoza això es produeix perquè, a diferència del succeït en la negociació del 2001, “ara el Govern sí que ha comptat amb el principal partit de l´oposició per arribar a un acord”, i que això “els incomoda”.

En una entrevista a COM Ràdio, el secretari d´Organització dels socialistes catalans ha considerat que “el conseller Castells va explicar molt clarament que una cosa és el que diu l´Estatut sobre la cistella d´impostos i una altre és el model de finançament complet”, i ha afegit que “ara el que volem és rectificar l´error del senyor Mas al 2001, que va negociar malament l´actual sistema”.

Zaragoza ha explicat que “CiU sembla que l´únic que vol és posar pegues”, i que cada cop que s´arriba a un acord “sempre donen la imatge i envien el missatge de que la unitat aconseguida és només fotogràfica”. José Zaragoza també ha dit que els fruits d´aquests primers acords en matèria de finançament “ja s´estan començant a notar als Pressupostos Generals de l´any que ve gràcies a la disposició addicional tercera” .

29.9.08

Cultivar la humilitat.

Un dels plaers del diumenge és la tradicional lectura del diari. No obstant això, les obligacions diàries fan cada cop més difícil poder gaudir d’aquests moments d’intimitat.

Aquest diumenge he gaudit de l’article de Gaspar Hernàndez al Periódico de Catalunya, on amb el títol “Creixement Personal” parla de Cultivar la humilitat i diu coses tant interessants com que “La persona humil coneix i accepta els seus límits sense infravalorar-se”.

Com resum voldria fer esment a aquestes quatre claus:

1.- La Definició.

La humilitat és l’acceptació dels propis límits i no ha de confondre’s amb la falsa modèstia, el servilisme o la infravaloració.

2.- El camí.

La vida ens ensenya a ser humils. Cada dia ens trobem davant centenars d’oportunitats que posen al descobert els nostres límits.

3.- Els mestres.

Els grans savis han de ser humils, i així haurien de ser els professors, perquè la pedanteria crea rebuig en els alumnes.

4.- L’ego.

Si la nostra vida està dominada per l’orgull, màscara rere la qual s’amaga l’ego, estarem lluny del nostre “jo verdader”

17.9.08

L'Ajuntament de Pallejà incompleix la llei.

L’Ajuntament de Pallejà incompleix la llei. Ara fa uns mesos l’anàlisi de les comptes municipals de l’any 2006 per part del PSC va generar el “cas Jordana”, amb la seva posterior dimissió.

Ara davant del tancament de les comptes de 2007, l’Ajuntament de Pallejà s’ha negat a entregar la informació sol·licitada per el nostre grup municipal. Que tenen d’amagar? Que els preocupa? Com poden uns responsables municipals incomplir la llei de manera intencionada? Sinó compleixen amb això que faran amb altres parts de la llei?

En fi, que el deteriorament rapit i evident d’aquest govern municipal, tan sols es pot amagar parcialment amb la feina i suport d’altres administracions, que gracies a elles es realitzen les obres del soterrament del tren, el nou camp de gespa artificial, o ens han prestat una especial atenció davant de la manca d’efectius de la nostre policia local.

Sol·licitem aquesta informació davant de les peculiars despeses que apareixen a les comptes. Més de 10.000 € en dietes, més 11.000 € en combustible, més de 8.000 € en fotografies o una despesa tant peculiar com “Treballs de retrat i retoc del Sr. Alcalde”

En fi, que alguna cosa tenen d’amagar quant prefereixen no complir amb l’obligació de lliurar la informació.

10.9.08

Negociar amb lleialtat.

El president Montilla assegura que cal negociar el finançament amb lleialtat, aportant raons, sense perjudicar ningú i mantenint la unitat catalana.

· Destaca que durant la negociació cal comptar amb el màxim suport de la societat catalana a través de les seves institucions.

· Considera que s’haurà de treballar amb “més rigor que mai i amb molta austeritat” i alerta que “tothom haurà d’ajustar les seves expectatives”

· Assenyala que el to greu de les seves paraules “no s’ha d’interpretar com a senyal de pessimisme” i es mostra confiat que “Catalunya superarà positivament aquesta etapa”

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat avui que el Govern sap “què és el que ha de fer” en la negociació del nou sistema de finançament. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha subratllat que “negociarem tant i tant de temps com calgui, fins arribar a un bon acord.

Actuant amb lleialtat. Aportant raons, arguments i propostes, mai desqualificacions. Sense cap intenció de perjudicar ningú. Procurant mantenir la unitat com a expressió de la raó i la força que ens assisteixen. Comptant amb el màxim suport de la societat catalana, a través de les seves institucions polítiques, socials, econòmiques i administratives”.

Durant l’acte de la Comissió municipalista per reclamar un nou model de finançament autonòmic i municipal, el cap de l’Executiu ha admès que “ara estem en un període que no serà fàcil” i que “afectarà, inevitablement el finançament local”. Per això, ha instat a treballar amb “amb més rigor que mai i, almenys durant un temps, amb molta austeritat”.

“Vull que tots siguem conscients del context de dificultats en el qual ens trobem. No tot el que havíem pensat fer serà possible. Tots: Generalitat, Ajuntaments i famílies, haurem d’ajustar les nostres expectatives. Haurem d’atendre urgències i necessitats no previstes per poder ajudar els qui pitjor ho passin i garantir la cohesió”, ha explicat.

El president Montilla ha remarcat que està convençut que “superarem positivament aquesta etapa i que Catalunya tirarà endavant”. “El to greu de les meves paraules no s’ha d’interpretar com a senyal de pessimisme”, ha afegit.

És per això, que el cap de l’Executiu ha assenyalat que “tinc confiança en les nostres possibilitats si tothom sap actuar amb responsabilitat”. I, dirigint-se als representants municipals, ha dit: “comptin amb el meu suport com jo compto amb la seva col·laboració”.

Després de la lectura de la declaració del municipalisme català sobre finançament, el president Montilla ha agraït, “de manera especial, el suport que es manifesta en l’acte d’avui”. “Un suport que entenc, també, com una exigència. Com una crida que el municipalisme fa al Govern de Catalunya en un moment que, com he dit, és especialment delicat”, ha subratllat.

9.9.08

Pla de mobilitat efectiu i sostenible.

Conscient de la importància de contribuir a la sostenibilitat del medi ambient i, alhora, de potenciar el transport públic, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona (pdM). El nou pla abasta la mobilitat del conjunt d´aquesta àrea tenint en compte els modes de transport, tant de passatgers com de mercaderies. L´objectiu és tractar de reduir la utilització del vehicle privat i augmentar l´ús del transport públic.

I és que l´any 2006, el 4,8 milions de residents a la Regió Metropolitana van superar els 100 milions de desplaçaments cada setmana. La nova iniciativa impulsada per la Generalitat vol contrarestar l´ús creixent del vehicle privat , que gairebé triplica el del transport públic tot i ser significativament més car i poc sostenible. També pretén reduir entre un 20% i un 48% les emissions dels diferents contaminants atmosfèrics i aconseguir un descens del 25% de víctimes mortals per accident a la carretera.

Ambiciós i sostenible

El pdM segueix la tònica que ha marcat l´actuació del govern català presidit per José Montilla des de la seva creació i, per tant, ha estat elaborat escoltant els anhels dels ciutadans i ciutadanes i tenint molt presents les necessitats de la societat. Aporta, per tant, solucions viables, respectuoses amb el medi ambient i que garanteixen la igualtat d´oportunitats. Així, el govern ha comptat amb la participació de comarques, municipis i agents de la mobilitat, en una clara aposta per garantir l'accés dels catalans i catalanes a uns transport de qualitat, per fer d'aquesta mobilitat una mobilitat més sostenible i per comptar amb uns vehicles i vies més segures i que millorin la competitivitat del teixit econòmic de la zona.

Tot plegat amb la mirada fixada en promoure i augmentar els desplaçaments en transport públic i els no motoritzats fins que representin dos terços del total de desplaçaments a l´àrea de Barcelona. En aquest sentit, el Pla també preveu incoporar 250 nous autobusos interurbans, la qual cosa permetrà transportar uns 45 milions de viatgers l'any 2012. Aquest pla, que inclou 93 mesures, preveu una inversió addicional, fins el 2012, de prop de 200 milions d'euros.

L'èxit és possible.

José Montilla adverteix que de cap manera permetrà “el triomf de qui vol el fracàs de la negociació del finançament per justificar que Catalunya no té sentit ni futur unida a la resta d´Espanya”

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, s´ha mostrat convençut avui que “l´èxit és possible” en la negociació del nou model de finançament per Catalunya i que s´aconseguirà “un bon acord que millori el benestar dels catalans”.

Durant la seva intervenció durant la primera jornada de treball dels diputats i diputades del grup Socialistes-CpC al Montseny, Montilla ha argumentat que hi haurà un bon resultat final en aquest debat perquè “tenim raons per demanar-ho i raons per convèncer”. “Aquesta és la vostra tasca”, ha dit als membres del grup: “ davant les desqualificacions o les provocacions, no hem de distreure´ns” i ha afegit “ambició i determinació, tota, alarmisme i pessimisme, cap ni un”.

El líder dels socialistes catalans també ha advertit que de cap manera es permetrà “el triomf de qui vol el fracàs de la negociació per justificar que Catalunya no té sentit ni futur unida a la resta d´Espanya” i ha recordat que “els ciutadans de Catalunya necessiten més recursos per veure garantit el seu benestar”, precisament pel moment econòmic; “més recursos, a més, en un moment de crisi econòmica”, ha afegit. “Ara, en moments de dificultat com aquest, és quan la gent espera el millor d´un Govern i nosaltres serem responsables i ambiciosos alhora. Estem obligats a ser-ho”, ha assegurat.

Montilla ha emplaçat els diputat socialistes a “transmetre aquest optimisme i que sigueu portaveus dels avenços que hem aconseguit durant aquests anys de Governs de progrés”, uns avenços que ha il•lustrat amb nombroses dades sobre l´increment del Pressupost per portar a terme polítiques d´Habitatge, Educació o Seguretat, entre alguns dels exemples que ha citat. “Ara no és moment d´aturar-se, tot el contrari. Ara és moment de consolidar i augmentar la Catalunya del benestar i de la justícia social, i així ho farem”, ha conclòs.

8.9.08

Res no ens distraurà del nostre objectiu

El viceprimer secretari del PSC lamenta “la pobresa d´arguments” i “el poc nivell” del cap de l´oposició, Artur Mas, i l´emplaça a “fer el que els hi sembli millor”

El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha posat de manifest la voluntat ferma de mantenir la unitat fins el final per tal d´arribar a un bon acord de finançament, perquè “aquest govern i aquest president així ho han volgut”. Iceta ha assegurat, així, que “res no ens distraurà del nostre objectiu fonamental, que és aconseguir un bon finançament”. En la roda de premsa posterior a la Comissió Executiva, el líder socialista recordava que “és la primera vegada que es negocia amb unitat de totes les forces”. En aquest sentit, Iceta ha insistit que “només hi ha un interès: aconseguir un sistema just per Catalunya” i per això “treballem amb màxima eficàcia i mínim soroll” , ha afegit.

En referència a les darreres declaracions del líder de CIU, Artur Mas, el viceprimer secretari ha lamentat “la pobresa d´arguments del cap de l´oposició” i ha qualificat com “declaracions de poc nivell” les seves paraules. A més, ha volgut deixar clar que “una de les maneres de mantenir la unitat és no fer judicis d´intencions sobre les intencions dels altres” .

La Diada, també unitària

D´altra banda, la Comissió Executiva del PSC ha aprovat un Manifest amb motiu de la celebració de la Diada de l´Onze de Setembre d´enguany, un acte institucional “unitari” , segons Iceta. Al document es recullen el reconeixement i homenatge als catalans i les catalanes que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme; el compromís amb Catalunya per seguir treballant per fer una societat més lliure i segura; la reivindicació del desenvolupament íntegre de l´Estatut i l´obtenció d´un finançament just i on, tanmateix, es fa una crida a tota la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada

29.8.08

Zaragoza: “Al PSC no li entra al cap l´aprovació d´uns Pressupostos de l´Estat en contra dels interessos de Catalunya”

El secretari d´Organització avala l´estratègia de “fermesa, intel·ligència, prudència i educació” del president Montilla i critica CiU i PP pel “mal acord” tancat el 2001.

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha deixat clar avui que al PSC “no li entra al cap” l´aprovació d´uns Pressupostos Generals de l´Estat que vagin “en contra” dels interessos del Govern de Catalunya i dels catalans.

Durant el decurs d´una entrevista al programa “Els matins” de TV3, el dirigent socialista ha mostrat el seu convenciment que el Govern de la Generalitat tancarà un acord favorable de finançament amb el Govern central i ha avalat l´estratègia de “fermesa, intel·ligència, prudència i educació” del president José Montilla en la negociació: “El president Montilla té molt clar el que ha de fer. Defensem els interessos de Catalunya, que són els mateixos que els d´Espanya: demanem recursos perquè el país funcioni” , ha afegit.

Zaragoza també ha criticat l´actitud i les crítiques tant del PP com de CiU durant les negociacions als qui ha recordat que van pactar el 2001 un “mal acord” de finançament que “ara cal rectificar”. Especialment ha retret l´actitud del Partido Popular de voler treure rèdit a la resta de l´Estat del debat, mentre reconeixen a Catalunya que l´actual sistema no és bo: “aquesta és una negociació entre governs” , els hi ha recordat.

Pel que fa al pacte del líder d´ICV, Joan Saura, amb la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, perquè comparegués al Congrés el ministre d´Economia enlloc del president Zapatero, Zaragoza ha insistit en què el Govern de Catalunya no va demanar cap compareixença: “difícilment es pot reprotxar a Saura una cosa que no se li havia demanat”, ha afegit Zaragoza, que ha reiterat que durant el Consell Executiu d´aquest dimarts va quedar clar que “una cosa és la política parlamentària i una altra les decisions de Govern ”.

Zaragoza finalment s´ha mostrat esperançat que el ministre d´Economia sigui “transparent en les seves propostes” durant la seva compareixença demà a la Comissió d´Economia del Congrés per donar explicacions sobre el futur model de finançament.

26.8.08

Si no fóssim exigents, si fóssim com els governs de CIU, la negociació del finançament ja estaria tancada

Zaragoza afirma que “el grau d´exigència del president de la Generalitat és molt més elevat que el dels governs de CiU”

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha afirmat avui que “si no fóssim exigents, si fóssim com els governs de CiU, la negociació del finançament ja estaria tancada” i ha recordat “l´error de CiU d´acceptar el sistema de finançament del PP que ha portat a l´asfíxia econòmica de Catalunya”.

“El grau d´exigència del president de la Generalitat és molt més elevat que el dels anteriors governs de CiU”, ha dit Zaragoza, per qui “és una negociació no una confrontació” i “en aquesta discussió no volem un acord com els que es feien abans, de molts escarafalls però pocs resultats”.

“Volem els recursos per solucionar els problemes, per a les polítiques concretes” , ha afegit.En declaracions al programa “El món a RAC-1”, Zaragoza també ha recordat que “el govern actual ha fet una cosa que CiU mai no va fer: buscar l´acord amb el principal grup de l´oposició, perquè creiem que és molt important obtenir aquests recursos”.

“Acords com el del 2001 entre CiU i PP fa temps que el podríem haver tingut” i ha explicat que Artur Mas el va presentar “com a definitiu i sense revisió, arribant a dir que mai més no es tornaria a parlar de diners” .“Catalunya ha crescut –ha dit Zaragoza– i ha de poder fer front a les noves necessitats que no estaven contemplades en el sistema del 2001; ara a Catalunya no li va bé el finançament que van pactar CiU i PP”.

Segons el secretari d´Organització socialista, “tenim un president que ha estat més exigent que ningú en la negociació del finançament”, una negociació que es planteja “amb fermesa i educació, amb la intel·ligència, prudència i discreció necessàries” .

En aquest sentit, ha apuntat al fet “curiós” que a CiU “siguin els primers a reclamar que s´ha de canviar el finançament quan van ser ells els que van pactar amb el PP el sistema que ara no serveix”. Per això, ha conclòs, el PP se serveix “d´una estratègia agressiva, de pinça, no volen que hi hagi un acord perquè volen que es mantingui el seu finançament” .

25.8.08

EL POBLE. De Miquel Martí i Pol.


EL POBLE


El poble és un vell tossut,

és una noia que no té promès,

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,

és un paperet damunt la sorra,

és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,

és el petit desfici del diumenge a la tarda,

és la família com a base de la societat futura,

és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,

és la meva veu i la vostra veu,

és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu

i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d’altra gent que no coneixes,

i els teus secretsi els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

El poble és tot:

el principi i la fi,

l’amor i l’odi,

la veu i el silenci,

la vida i la mort.

ENTREVISTA A FRANCESC GARCIA Cap del Grup Municipal Socialista de l´Ajuntament de Pallejà


Fa poc més d'un any del pacte CIU-ENTESA iurant les darreres setmanes s´han produït una sèrie d´esdeveniments que ens ha obligat a canviar el guió de la nostra publicació. A continuació us adjuntem l´entrevista realitzada en els darrers dies a Francesc Garcia per a explicar als veïns i veïnes les veritables raons per a aquesta animadversió per part de CIU com d´ENTESA al Grup Socialista a Pallejà.

Què pensa vostè de la situació produïda per la dimissió del Cap de Llista de CIU.

Bé, per començar haig de dir que em sap molt greu. Penso que és una situació molt delicada. En una societat on alguns ciutadans han perdut la confiança en els polítics, aquests fets no ens ajuden als que estem en la vida política per servir al càrrec, i no per servir-nos del càrrec. Aquests últims, després s´ompliran la boca amb el molt que estimen Pallejà.

Sincerament, per què ha estat el PSC qui ha denunciat aquesta malversació?

Fa anys que denunciem la gestió del diners públics per part de l´equip de Govern. De fet, tant Entesa com nosaltres portàvem al nostre programa electoral la realització d´una Auditoria de la Gestió de l´Ajuntament de Pallejà i nosaltres esperàvem que complissin amb el seu compromís.

Pensàvem que la farien. Al final el que hem vist és que Entesa no defensa els mateixos interessos quan està al govern que quan estava a l´oposició, i per tant hem hagut, per responsabilitat respecte els votants, d´iniciar un treball per realitzar nosaltres l´auditoria a la qual Entesa s´hi nega.

Sí que és veritat que s´han gastat 23.000 € en un document que ells denominen «Balanç Econòmic de l´Ajuntament». Podem imaginar de quin tipus de document es tracta quan no han detectat ni tan sols una cosa tant senzilla com les trucades de Jordana.

Aquesta malversació es va produir l´anterior legislatura, però també durant els primers deu mesos de govern Entesa – CIU. Evidentment, en els 10 mesos d´aquesta legislatura apareixen més de 3.000 €, i desgraciadament qui ha signat les factures ha estat l´actual alcalde.

Per què diu que encara no han acabat amb la depuració de responsabilitats?

Malbaratar més de 8.000 € és molt greu. I no és una opinió, és el que diu el Codi Penal. Però per poder cometre aquesta acció fa falta la col·laboració per connivència o ignorància de qui ha de validar les factures. Evidentment, la responsabilitat real de l´alcalde existeix.

Però, per què creu que la responsabilitat és d´Entesa?

Per una raó molt senzilla: perquè qui valida les factures són el Regidor d´Hisenda i l´Alcalde. Això és així: els dos càrrecs són d´Entesa i fins que el PSC no ha denunciat els fets, han continuat signant les factures.

Creu que Entesa ha complert amb la seva obligació?

Penso que els responsables són les persones, no els partits. El Regidor d´Hisenda i l´Alcalde no han complert amb la seva obligació de controlar què es fa amb els diners de totes les veïnes i veïns de Pallejà.

Què pensa quan Jordana diu que aquest és un problema familiar i no polític?

És evident que comet un greu error. Mai hem parlat de qüestions personals, no hem dit quins són els serveis telefònics ni pensem dir quins són. Però culpar dels fets a un familiar em sembla molt desafortunat.

Ha parlat dels fets amb Jordana?

En el mateix moment que presentàvem la denúncia a l´Ajuntament de Pallejà, el vaig trucar per informar-lo i ja en aquell moment li vaig dir que no era una qüestió personal; era una qüestió de defensa dels diners de totes les veïnes i veïns de Pallejà.

Creu que aquest escàndol afectarà el futur d´aquest pacte Entesa – CIU?

Dependrà d´ells. Si no modifiquen la seva actuació, tindrem una legislatura molt complicada. No podem permetre que es toleri el malbaratament dels diners públics.

Sap que aquesta actitud dificultarà un possible pacte del PSC amb Entesa o amb CIU.

Evidentment. Però la veritat és que no ens preocupa. Si la nostra intenció fos tolerar aquestes actuacions irregulars, ja estaríem governant. Aquesta legislatura farem públic per què el PSC no va voler pactar: els sous, la manca de control dels diners de tots, etc.

Com veu l´any de Govern Municipal Entesa-CIU que acabem de complir.

Amb preocupació per la situació del municipi i pel ràpid deteriorament en què ha entrat. Penso que tot un seguit d´ineficiències i polítiques errònies estan posant el perill el conjunt del municipi.
No creu que això és fer alarmisme?

En absolut. La meva obligació com responsable del PSC a Pallejà es vetllar pels interessos de tots, els que ens han votat i els que no ens han votat, i actuacions com les d´aquest equip de govern no es poden permetre.

Enumeri´m les més importants.

Incrementar la plantilla municipal en un 70%; dedicar més esforços en llençar petards que en netejar els carrers; pensar que les veïnes i veïns de Pallejà no tenen criteri i es deixen comprar per un plat d´arròs, unes croquetes i dues orquestres. Pensar que poden sobrecarregar la plantilla fixa de l´ajuntament a costa de posar en perill els serveis essencials a les persones.

També estem patint una clara mancança de transparència en la gestió municipal. Els fets denunciats no són els únics, i en uns mesos assistirem un altre cop a situacions tan desagradables com les recents.

Del conjunt d´al·legacions presentades vers la gestió econòmica de l´Ajuntament, el cas del telèfon només és una més de les moltes detectades. I possiblement no la més greu. Per tant, tal i com s´ha de desenvolupar el procés, seguirem tenint situacions de tensió.

Però alguna cosa hauran fet bé.

Evidentment, és impossible equivocar-se sempre, i en alguns casos han tingut l´encert d´aplicar propostes del programa electoral del PSC: la gratuïtat dels llibres escolars, el suport a les persones amb necessitats especials, el camp de gespa artificial, els nous vestidors, la reforma de la mobilitat a la Ronda Santa Eulàlia, etc. No obstant això, la gestió del conjunt de les actuacions és molt defectuosa, de manera que pot condicionar el futur de Pallejà i el nivell de vida de les persones que hi viuen.

I vostè, què pot fer?

Jo sol, molt poc. Però els quatre regidors del PSC, els nostres militants i simpatitzants, i totes les persones que veuen amb preocupació un futur incert per a Pallejà si segueix en aquestes mans; treballarem, proposarem, denunciarem i seguirem defensant en nostre poble, Pallejà.