Amic Pitu,

No se quants anys fa que no ets amb nosaltres, no recordo el moment exacte en que et vàrem perdre. Recordo les coses compartides, els partits del Barça amb el Real Madrid, les copes que ens preníem per escalfar l’ambient, com amenitzaven les reunions dels coneguts explicant aquella historia de quant “jo tenia una granja a l’Àfrica”

No hem vaig poder acomiadar de tu, la malaltia tan cruel, va fer que aquelles situacions ens superessin, no recordo quant et vàrem perdre, pro recordo quants cops he pensat en aquests anys “Això al Pitu li farà il·lusió”

Ara, un altre cop acomiadant a un amic, et recordo, com cada dia, tu el coneixes i possiblement us trobareu aviat, ull nens! no feu massa merder, no lligueu massa, que no tenim edat, i guardeu alguna cosa per a mi, un dia o altre, ens tornarem a trobar, i tornarem a mirar plegats els partits del Barça i del Real Madrid, a prendre unes copes per escalfar l’ambient i a recordar aquelles histories de quant “ jo tenia una granja a l’Àfrica”.

Espectacle a Pallejà.

Pallejà es un municipi amb una clara manca d’oferta d’entreteniment, l’abandonament històric dels governants de les iniciatives culturals i lúdiques, han generat una manca d’oferta per que les veïnes i veïns de Pallejà, puguin gaudir del seu lleure en actes públics.

Entitats amb iniciativa privada mantenen una limitada oferta, molt important tenint en compta la manca d’interès dels responsables municipals, i col·lectius com la Coral Pau Casals, el Grup Antic de Teatre, el Grup Local Xarxa, la Colla Gegantera, el Grup de Bastoners, el Grup de Dimonis, el Centre Cultural Andalús, i altres, mantenen viva amb el seu esforç una oferta cultural i d’entreteniment que necessita el suport de les institucions del municipi, i que realment no el rep.

En aquest darrer ple ha aparegut una clara competència, una oferta d’espectacle que podríem etiquetar com tràgic còmic, protagonitzat per l’equip de Govern Municipal, un espectacle digne de comprar entrades de llogar cadires.

L’actual equip de govern, integrat o potser desintegrat per Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Partit per el Desenvolupament de Fontpineda, ens van obsequiar amb la representació dels seus egoismes, de la seva manca de sentit municipal, demostrant que el que interessa a aquests partits son les prioritat individuals i no el conjunt de la població.

PDF, presenta una moció sol·licitant l’aprovació del Pla de Millora Urbana del Barri de Fontpineda, recordant i exigint el compliment dels acords del pacte de legislatura, CIU intenta sortir dels tràngol amb un discurs incoherent, ERC demana que es possessionin els grups de l’oposició, com si aquest pacte fos amb nosaltres i no amb ells.

Les veïnes i veïns de Pallejà que ahir van poder assistir al Ple Municipal, descobriran un espectacle teatral, patètic i mancat de sentit, això senyors son disputes de llit, i les tenen que solucionar en l’àmbit del seu dormitori, en el mateix que dormen les necessitats de Pallejà, en el mateix que es reparteixen els recursos públics amb uns bons sous.

No explicaré el final d’aquesta comèdia tràgica, donat que encara no esta escrita, el que esta clar es que passi el que passi, les veïnes i veïns de Pallejà escriuran el final d’aquest espectacle d’aquí un any, amb la celebració de les eleccions municipals del dia 27 de Maig de 2007, mentrestant, recomano que assistiu als Plens Municipals, donat que son un gran espectacle, patètic pro a la fi espectacle, i una bona opció d’entreteniment.

El capítol d’ahir va acabar amb un compromís de CIU i ERC d’aprovar el projecte del PDF, sempre que es parli en privat, sense testimonis, no fos cas que algú descobrís quins son els veritables interessos d’aquests senyor, d’ells no de Pallejà.

Aquest equip de Govern fa bo aquella frase d’en Groucho Marx:

La política és l'art de cercar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar-ne després els remeis equivocats.

L’Ajuntament de Pallejà, aprova una moció de recolzament de l’Estatut presentada per el Grup Municipal Socialista.

El Grup Municipal Socialista en l’Ajuntament de Pallejà ha aconseguit que sigui aprovada una moció de recolzament de l’Estatut de Catalunya, amb els vots a favor de nou regidors del consistori, entre ells els del Grup Municipal de CIU, dos abstencions dels Regidors del Partit per el Desenvolupament de Fontpineda, i dos vots en contra, un de l’únic Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya i un altre de l’Entesa per Pallejà.

A continuació podeu llegir la moció aprovada en el Ple Municipal d’avui dia 25 de maig de 2006:

Pallejà, 25 de Maig de 2006.

Ajuntament de Pallejà.
A l’atenció del Senyor Alcalde President de la Corporació Municipal.
A l’atenció del Senyor Secretari Accidental.

El Grup Municipal Socialista presenta la següent moció al proper Ple Municipal Ordinari.

Amb l’aprovació per part del Senat del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’inicia el procés pel qual la ciutadania de Catalunya és cridada a pronunciar-se a través de referèndum el dia 18 de juny de 2006.El Grup Municipal Socialista vol expressar el seu ple suport al text aprovat, en tant que suposa un avenç històric pel que fa al reconeixement nacional de Catalunya, el seu autogovern i el seu sistema de finançament.En aquest sentit, el Grups Municipals Socialista vol destacar com a avenços essencials les següents consideracions:1. El nou Estatut reconeix a Catalunya com a nació i els seus drets històrics, i garanteix la màxima protecció i projecció de la llengua i cultura catalanes. Suposa un salt endavant en drets lingüístics i estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, i el deure de conèixer tant el castellà com el català.2. El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen a la ciutadania. El nou Estatut dóna capacitat a la Generalitat per treballar en aquells àmbits que més preocupen als ciutadans de Catalunya, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers. Incorporant noves competències i millorant les que ja tenim serà possible treballar pel benestar i el progrés del país. El nou Estatut permetrà decidir des de la proximitat sobre allò que afecta als catalans amb el reconeixement dels ajuntaments com a institucions de Catalunya amb competències i recursos. D’aquesta manera, la Generalitat tindrà competències sobre els trens de rodalies, les beques de l’ensenyament obligatori o les inspeccions laborals que més s’adaptin a la nostra realitat.3. El nou Estatut incorpora un sistema de finançament que ens aporta més recursos per a construir una societat més pròspera i cohesionada. Per construir una societat de benestar a Catalunya ens calen els recursos que ha d’aportar el nou model de finançament. El nou Estatut incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Amb un millor finançament podrem tenir una millor educació, sanitat, infrastructures, formació, noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. El nou sistema de finançament aporta més recursos per Catalunya i, alhora, incrementa la nostra capacitat de decisió. Es tracta, doncs, d’un canvi tant quantitatiu com qualitatiu.Tenint en compte els avenços exposats, proposem al ple l’adopció dels següents:ACORDSPrimer.- El Ple de l’Ajuntament de Pallejà manifesta el seu suport al Nou Estatut de Catalunya que serà sotmès a referèndum el proper diumenge 18 de juny de 2006.Segon.- L’Ajuntament de Pallejà es compromet a difondre el nou text estatutari i a promoure la participació en el referèndum.Tercer.- Comunicar de l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Congrés, al Senat, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Associació Catalana de Municipis i als mitjans de comunicació locals.

Francesc Garcia i Guinart.
Portaveu del Grup Municipal Socialista.

l'Estatut i el PP.

En els darrers mesos, el Partit Popular ha dit que el projecte de Nou Estatut de Catalunya, es dolent per Espanya, arribant a dir que la seva redacció estava tutelada per ETA, despreciant la capacitat d’opinar de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, dins del entorn de la Constitució Espanyola.

Aquests defensors nou vinguts en la defensa de la constitució, demostres una clara incoherència. El PP no va votar la Constitució, ja en aquells tems estaven en contra del model autonòmic. En els foscos anys de govern de l’inqualificable Aznar, el govern del Partit Popular, va forçar la interpretació de la constitució en els seus interessos arribant a prendre decisions clarament inconstitucionals, amb l’únic suport d’un poder judicial en el que alguns membres instal·lats en una visió absolutament tancada i casposa.

La meva modesta opinió es que el PP no respecta la capacitat de decisió dels ciutadans dins del entorn democràtic establert, i això els inhabilita per qualsevol opció de govern.

Pensem que si Catalunya es Espanya com ells recorden constantment, el millor per Catalunya es també el millor per Espanya, per una Espanya diversa, solidaria, justa i moderna i no oblidem que aquest model de l’Estat de les Autonomies ha contribuït de manera clara ha convertir aquest país en un Estat avançat dins de l’entorn internacional.

Per tant que no ens enganyin, que no limitin la capacitat de decisió de les Catalanes i Catalans i pensem que si Catalunya te més recursos, i lògicament funciona millor com a país, la seva prosperitat també es bona per el conjunt de l’Estat.

El dia 18 de Juny, hem de votar amb claredat, amb alegria, i sent conscients de que aquesta millora de l’Estatut de Catalunya, tindrà un gran efecte positiu en el conjunt del País.

Aturem el soroll a Pallejà.

El PSC de Pallejà reclama accions urgents per preservar el descans durant la nit.

Els sorolls nocturns produïts per actituds incíviques a la sortida d’alguns bars de Pallejà i la perillosa i sorollosa velocitat amb la que circulen alguns conductors de motos i vehicles, han fet que el PSC demani actuacions urgents i contundents davant la inactivitat d’aquest equip de govern municipal i de la seva Regidora de Governació.

En el passat ple municipal hem demanat:

1.- La creació d’una Ordenança Municipal Reguladora de les activitats molestes en el àmbit de la restauració evitant la implantació de bars musicals i activitats de lleure
potencialment molestes en zones residencials.

2- Confeccionar una campanya informativa en previsió dels comportaments que poden generar molèsties en el descans de les veïnes i veïns de Pallejà, transmetre aquest missatge molt especialment als col·lectius més joves, per implicar a aquests ciutadans en que el lleure no es necessari que estigui enfrontat amb el descans dels veïns i la qualitat de vida del nostre municipi.

Esperem que un cop aprovades les propostes, aquest equip de govern sigui capaç d’actuar i d’aplicar les mesures sol·licitades. Per les veïnes i veïns de Pallejà, farem un Pallejà millor.

Per treure una mica de ferro.

Julius Henry "Groucho" Marx (1890 - 1977)

Mai no formaria part d'un club que m’admetés com a soci.

He passat una vetllada fantàstica, però no ha estat aquesta.

Vaig ser casat per un jutge. Hauria d'haver demanat un jurat.

"Disculpeu que no m'aixequi". Epitafi de la seva tomba.

A qui creurà abans, a mi o als seus ulls?

Perdonin si els anomeno cavallers, és que encara no els conec prou.

Mai oblido una cara, però amb vostè faré gustosament una excepció.

És clar que ho entenc, fins i tot ho entendria un nen de cinc anys... Que portin un nen de cinc anys!!!.

He de confessar que vaig néixer a una edat molt jove.

Intel·ligència militar, són dos termes contradictoris.

Citeu-me dient que em van citar malament.

Per què m'he de preocupar per la posteritat?. Què ha fet la posteritat per mi?

Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d'altres.

Aquest negoci de ser graciós és massa seriós. En comparació, treballar a pompes fúnebres és una feina alegre.

Bec per fer interessants a la resta de persones.

Conec a centenars de marits que serien feliços de tornar a la llar si no hagués una muller esperant-los.

Crec que la televisió és força educativa. Quan algú l'encén me'n vaig a llegir un llibre.

Des del dia en què vaig agafar el seu llibre em vaig caure al terra rodolant del riure. Algun dia espero llegir-lo.

Darrere d'un gran home hi ha una gran dona, darrere d'ella està la seva esposa.

Durant els meus anys formatius al matalàs, em vaig dedicar a profundes cavil·lacions sobre el problema de l'insomni. En comprendre que prompte no hi haurien ovelles que comptar per a tots, intento de forma experimental de comptar sols porcions d'ovella en lloc de l'animal sencer.

El matrimoni és la principal causa del divorci.

El matrimoni és una gran institució. Si t'agrada viure en una institució, és clar.

Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota, però no es deixi vostè enganyar, és realment un idiota.

El secret de l'èxit es troba en la sinceritat i l'honestedat. Si eres capaç de simular açò, ho tens fet.
En les festes no t'asseguis mai de la vida; pot asseure's al teu costat algú no t'agradi.

És millor romandre callat i semblar estúpid que parlar i desvetllar els dubtes definitivament.

És una estupidesa mirar sota el llit. Si la teva muller té una visita, el més probable és que l'amagui a l'armari. Conec un home que es va trobar amb tanta gent a l'armari que va tenir que divorciar-se únicament per aconseguir on penjar la roba.

Hi ha força coses a la vida més importants que els diners. Però costen tant!

He gaudit força amb aquesta obra de teatre, especialment al descans.

Fill meu, la felicitat està feta de coses petites: Un iot petit, una mansió petita, una fortuna petita…

"Avui no tinc temps per a esmorzar. Porti el compte". Al cambrer d'un restaurant.

Humor és possiblement una paraula; l'utilitzo constantment i estic boig per ella. Algun dia descobriré el seu significat.

La humanitat, partint del no-res i amb el seu esforç solament, ha assolit les més altes fites de la misèria.

La justícia militar és a la justícia el que la música militar és a la música.

La política és l'art de cercar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar-ne després els remeis equivocats.

El proper cop que el vegi, recordi'm que no el saludi.

El més dolent de l'amor és que molts el confonen amb la gastritis i, quan ja s'han curat de la indisposició, se n'adonen que s'han casat.

Ma mare adorava els nens. Hagués fet qualsevol cosa perquè jo ho sigues.

No és la política la que crea estranys companys al llit, sinó el matrimoni.

No n'estic segur de com em vaig convertir en comediant o actor còmic. Pot ser que no ho sigui.

En qualsevol cas m'he guanyat la vida molt bé durant uns anys fent-me passar per algun d'ells.

No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual.

No puc dir que no estigui en desacord amb vostè.

No riure per res és de tontos, riure's de tot és d'estúpids.

Mai vaig a veure pel·lícules on el pit de l'heroi és més gran que el de l'heroïna.

O ha mort o s'ha parat el meu rellotge.

Oh! Mai oblidaré el dia en què em vaig casar amb eixa dona... Em vaig llençar píndoles vitamíniques en lloc d'arròs.

Pareu el mon que jo em baixo.

Pensa que tothom deuria de creure en quelcom. Jo crec que vaig a seguir bevent.

Per què diuen amor quan volen dir sexe?

Per què i com ha arribat vostè a tenir vint fills en el seu matrimoni? - Estima al meu marit?. - A mi també m'agrada força el meu cigar, però de tant en tant me'l trec de la boca.

Què faria si pugues tornar a viure la seva vida? Provar més posicions.

Vol casar-se amb mi? És vostè rica? Contesti primer al segon.

Recordi senyor que estem lluitant per l'honor d'aquesta dona, provablement molt més del que ella ha fet mai.

Servei d'habitacions? Enviï'm una habitació més gran.

"Si segueixes complint anys, t'acabaràs morint. Salutacions, Groucho". Felicitació d'en Groucho a un amic.

Solament hi ha una manera de saber si un home és honest: pregunta-li-ho. Si respon sí, ja sabem que és corrupte.

Suposo que calia inventar els llits d'aigua. Ofereixen la possibilitat de beure alguna cosa a mitja nit sense perill de trepitjar el gat.

Obtingut de "http://ca.wikiquote.org/wiki/Groucho_Marx"

Partit Popular, quina pena.

Senyors i Senyores del Partit Popular, jo també penso que els vots negatius en el Referèndum de l’Estatut els utilitzaran per atacar a Catalunya.

Per a mi, seria un honor que hem denunciessin per un delicte d’opinió vostès, evidentment vostès no saben el que significa aquests “delicte”, es un problema que no es aplicable a vostès, acostumats a decidir el que es veritat i mentida, acostumats ha manar, ha decidir el destí de les ciutadanes i ciutadans del país, no entenent que algunes persones lliures siguin capaços de dir la veritat.

Catalunya es el que es, i el nou Estatut no genera cap trencament en la societat Espanyola, possiblement la manca de un nou escenari autonòmic si que generaria aquesta ruptura, per tant defensaré Catalunya i defensaré el model de l’Estat de les Autonomies.

El trencament del model establert, només beneficiaria les elucubracions de dos partits polítics, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Popular, per tant els socis dels, segons vostès terroristes es el PP, la seva campanya busca el mateix, contra pitjor millor, el mateix eslògan dels grups terroristes.

Josep Zaragoza, compta amb tots nosaltres, l’espectacle ridícul del PP no farà que dubtem, i el únic que pretenen es malmetre la democràcia, son un feixistes i no tenen cap intenció de dissimular el seu posicionament.

L’impacte del futbol en la nostre societat.

Potser el nom d’aquest comentari es massa seriós, més tenint en compte que no soc cap expert. La meva relació amb el futbol va ser tardana, amb anècdotes molt puntuals.

En els meus anys com a Director de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ara Lluis Companys, i en plena feina de preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona, vaig tenir el plaer de ser convidat per el responsables de l’Estadi de Wembley a la Final de la Copa d’Europa.

Evidentment per un ciutadà poc sensibilitzat amb les passions del futbol, va ser un viatge a un mon molt especial. Al accedir a l’estadi a les 9 del mati no havia cap ambient als carrers de Londres i vàrem visitar les instal·lacions, participar en els preparatius i el desplegament de l’operativa per un esdeveniment tan important. Una experiència que hem serviria directament en la meva responsabilitat a Barcelona.

No obstant quant al migdia vàrem sortir de l’Estadi de Wembley a fi i efecte de dinar, no tot a de ser treballar, l’ambient als voltants de l’estadi havia canviat, milers d’afeccionats Italians i Catalans es reunien en grups, parelles, rotllanes i la gent cantaven, cridava, es saludava i quant identificaven que érem Catalans ens saludaven, inclòs algú hem va demanar que ens fessin una foto per recordar el moment.

Jo que sempre he fugit d’aquestes situacions i que quant he participat a sigut com membre de l’organització, repassant la seguretat, la neteja, els accessos, que les portes fossin obertes a l’hora prevista, etc.

Era per a mi una situació molt emotiva, sempre he pensat per quina raó passem cada dia un al costat de l’altre i ni ens mirem, pro si ens trobem a un carrer de Londres, Chicago o Conca, al identificar que som Catalans ens saludem amb emoció i ens preguntem d’on som. Jo de Pallejà, jo de Mataró, quina gràcia, si som quasi veïns.

En un dia que sembla que la política no es el més important, i que els informatius obrem amb l’esperança de la victòria del Barcelona, sembla que el mon es millor, més feliç i tots una mica més amics.

En pocs dies imagino que tornarem a les patètiques declaracions d'en Zaplana, Acebes i Rajoy, a no entendre com el Govern del PP es va negar ha actuar en el problema del Fòrum Filatèlic, o a contar els dies que mancar per el Referèndum de l’Estatut, que evidentment hem de guanyar amb un gran si, com l’esperada victòria del Barça aquesta nit.

D’aquella final hem queden els records, una entrada no utilitzada, donat que a l’hora d’obrir les portes ja estava a dins i una foto a la que poca estona més tard seria la del Barça. De la victòria del dia 18 de Juny ens quedarà un millor Estatut, un millor ensenyament, seguretat, carreteres, en definitiva un millor País. I la sensació de la feina feta. 17 de Maig de 2006, 15,30 hores.

L’Ajuntament de Pallejà de campanya de "colors".

Han aparegut unes banderoles als fanals dels carrers de Pallejà, amb un missatge molt curiós si més no, “Arriben els colors “, amb la concreció de “colors genuïns”.

Veritablement si que es genuí aquest equip de govern, genuïns i desorientats.

Quant esta acabant la legislatura municipal, comencen les campanyes, pro campanyes del que no han fet en aquests anys, campanyes evidentment pagades per totes les veïnes i veïns de Pallejà, ja comencen, potser una mica aviat per fer campanya i una mica tard per començar a treballar, el seu tems afortunadament ha passat.

Potser la campanya es una mica confosa, i si definim els colors d’aquest equip de govern no tindríem masses problemes per identificar quins son.

Negre. Com el futur de Pallejà amb aquests governants.

Vermell. Com el color de la cara dels integrants de govern, quant intenten explicar la seva acció de govern, o el seu sou.

Blau. Com aquest cel que l’Alcalde creua amb els seus viatges mundials, tots evidentment en interès de Pallejà. Tothom te clar que els viatges de l’Alcalde a Xina, Dinamarca, aquests dies Estats Units, i altres, son per millorar el poble.

Verd. Com la seva capacitat per governar Pallejà.

En fi podem seguir amb aquest joc, pro si a aquestes alçades pretenen convèncer a les veïnes i veïns de Pallejà que penjant unes banderoles milloraran el comerç, l’esport, el lleure, la participació i tant i tants conceptes que Pallejà te en situació d’abandonament.

Pallejà es un excel·lent municipi per viure, i afortunadament en un futur cada cop més proper serà molt millor, serà el que les veïnes i veïns de Pallejà es mereixen.

Parlem.

Aquesta campanya del Referèndum de l’Estatut necessita que les dones i homes socialistes de Catalunya parlem, parlem amb els postres militants, amb els nostres simpatitzants i amb els nostres veïns, amb tothom.

Els missatges que arriben a la població dels mitjans de comunicació son confusos, els debats generats al voltant del tripartit tenen una difícil interpretació i la incoherència d’ERC adoba un escenari delicat. Les enquestes diuen que el 65% de les Catalanes i Catalans votaran SI a l’Estatut, pro hem d’aconseguir el millor resultat possible, per Catalunya i per apagar els focs que el PP vol encendre al nostre país.

Les ciutadanes i ciutadans de Catalunya son persones intel·ligents, i saben de la importància d’aprovar aquest nou Estatut. Valoren l’esforç de les companyes i companys que han treballat per aconseguir aquest gran Estatut i la Manuela, l’Iceta, Montilla, Zaragoza i tant altres, es mereixen que no ens plantegem aquesta campanya amb ambigüitats.

Aquests Estatut es molt bo, aquest es el problema per el PP. Aquest Estatut es molt bo, aquest es el problema per Esquerra Republicana. Aquest Estatut es molt bo, i aquest es el problema per CIU, que farà campanya per el SI pro amb la boca petita.

Per tant Parlem, parlem amb tothom i que aquest Referèndum serveixi per aconseguir un gran Estatut per a Catalunya i també, perquè no, per trametre dos missatges, un al PP, de que aquesta manera de fer política no dona fruits, i un altre a ERC, de que quant sàpiguen pensar en visió de País ens trobarem, pro que quant segueixin pensant amb l’egoisme electoral es quedaran sols, o encara pitjor, amb el PP.

Tiempo muerto.

Hace tiempo que el ambiente político generado principalmente por el PP, me genera la necesidad de cómo en el baloncesto, pedir tiempo muerto.

Me gustaría, que en el ejercicio publico del debate político, se respetasen premisas tan importantes como la veracidad, el respeto y la tolerancia.

La veracidad intentando que las opiniones vertidas en un debate, sean veraces, y que no respondan a esta táctica de PP de todo vale.

El respeto, que diré del respeto, un respeto entre diferentes, que es el más difícil, un respeto por las ideas, el esfuerzo, y evidentemente por el sistema democrático, que con sus inconvenientes y virtudes, nos dan esta convivencia y una prosperidad razonable.

La tolerancia, ¿Qué seria ser tolerante con el opositor? Se lo podríamos preguntar al Señor Pujalde, ser tolerante es permitir que un representante político del Partido Popular, insulte, grite, amenace y evidentemente mienta de manera estentórea, y encima pueda decir que el presidente del Congreso le ha tratado de manera autoritaria.

Señor Pujalde, de verdad, no es usted un referente para nadie, hace unos años pedía que se liberalizaran todavía más los fondos de inversión en tangibles, justifico el pelotazo de Gescartera, siendo usted Diputado por Valladolid, que curioso que todas estas empresas tengan relación con su ciudad, y que usted se ponga tan nervioso.

Señor Pujalde, hemos pedido tiempo muerto, para que se calme, para que discuta su estrategia con su entrenador, y para que se seque el sudor de su apasionamiento, generado por el odio, la intolerancia y la falta de respeto por la democracia.

Mejor seria que le sentaran en el banquillo, para que con su falta de respeto a las normas preestablecidas, no perjudicara el juego democrático.

El Dragon Khan-Rovira.

Recordo el dia que els responsables del nostre partit ens informaren del Pacte de Tinell, un company savi i expert ens va dir veient la nostre reacció entusiasta i una mica massa expansiva, que seria difícil, que patiríem. Evidentment aquest company savi i expert tenia tota la raó, com sempre, quina ràbia.

Per un cop, ens hauria agradat que el seu anàlisis no hagués sigut correcte, pro sembla infal·lible, i sincerament quina raó tenia, i com hem patit i que difícil a sigut.

Jo estic convençut de que les nostres companyes i companys amb responsabilitats al Govern de la Generalitat han fet una molt bona feina, incloent la dificultat afegida per els anys de govern decadent de Convergència i Unió i tot el que teníem per fer.

No parlaré d’altres Comarques, pro en la meva el Baix Llobregat, la situació de la sanitat estava a la UVI, els escolars en barracons, la seguretat degradada, el medi ambient en mans dels promotors immobiliaris i els especuladors, l’atur per sobre de la mitjana, en fi que la bona feina feta per molt alcaldes per millorar els seus municipis no comptava amb el suport del Govern de la Generalitat, i com tots sabem els alcaldes socialistes les coses difícils les fan amb facilitat, pro l’impossible triguen algun dia. Gràcies a ells, als Alcaldes i Alcaldesses Socialistes la comarca han pogut amb esforç suportar tot aquest abandonament.

Avui tinc una estranya sensació de tranquil·litat, de relaxació, sembla com si avesin pres una decisió que fa tems teníem de prendre i que per la seva dificultat deixes per demà.

Convergència dirà el que vulgui, desprès de 8 anys governant amb el Partit Popular, fen president de l’Estat al infame Jose Maria Aznar, pro les ciutadanes i ciutadans de Catalunya no son imbècils com ells creuen, la ma estesa de l’Artur Mas es una ma enverinada i l’ambició que el mou no el permetrà ser veritablement responsable en el que realment ens ocupa, aprovar el millor Estatut que mai a tingut Catalunya.

Quina situació més curiosa, el partit polític que s’omple la boca parlant del que estima Catalunya, com si fossin els únics, no defensarà una millora tan important per Catalunya com es el nou Estatut per purs interessos partidistes, el poble de Catalunya sabrà pagar a ERC la seva traïció, no als seus companys de govern, sinó a Catalunya, han signat la seva mort política.

Per tant hem d’agrair a les nostres companyes i companys, Geli, Rañe, Tura, Castells, Nadal, Ciurana, etc. i molt especialment al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Pascual Maragall i Mira, seguiu treballant com els darrers mesos perquè les ciutadanes i ciutadans de Catalunya necessiten el vostre esforç i ens aquests mesos que falten, sembla ser per les eleccions, necessitem que seguiu treballant amb la mateixa intensitat.

Felicitats Catalunya.

El nou Estatut de Catalunya finalitza amb la seva aprovació els tràmits legals i ara ens queda la part més il·lusionant, que les ciutadanes i ciutadans de Catalunya donin el seu suport.

Un suport clar, un suport contundent, donat que més en ja dels crits i les mentires, aquest Estatut millora de manera clara la capacitat de decisió del Catalans, de no ser així, perquè el PP ens agredeix.

Pot ser aquest nou Estatut a part de millorar l’Autogovern de Catalunya, obra la porta a un procés de reforma dels estatuts existents en l’Estat Espanyol, i garantirà un model més just i eficient.

Els que treballem en el mon local, entenem que quant l’administració es més propera als ciutadans funciona millor, es capaç d’entendre amb més claredat els problemes i les necessitats del ciutadans i per tant millora el resultat de la seva gestió.

Es evident que un Estat, un País, o una Comarca, han de poder treballar amb una visió més global del territori, pro que pateix les mancances de serveis, o la inseguretat ciutadans, o els problemes d’accés a l’habitatge dels joves, es el municipi, i per tant que Catalunya com a País, tingui un Estatut més potent, més evolucionat i evidentment dotat de un millor finançament, millorarà la nostre vida, i lògicament la salut de la nostre societat.

Per tant que no ens enganyin, aquest Estatut es necessari perquè Catalunya segueixi creixen i per solucionar problemes que en molt anys un govern Convergent amb el suport del PP no han pogut, ni volgut solucionar.

Si a l’Estatut, si a Catalunya. Potser alguns no poden pair que finalment la millora de l’Estatut de Catalunya la capitanegi el Partit dels Socialistes de Catalunya, pro el mèrit es de tot el Poble Català, i especialment de les dones i homes socialistes.

L´Agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya a Pallejà, segueix creixen

L´Agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya a Pallejà, segueix creixen. Aquell projecte que les companyes i companys de Pallejà, vàrem iniciar ara farà deu anys segueix el seu camí. La militància en el nostre municipi ha crescut un 500 % en els darrers tres anys i dona la sensació de que la tendència es manté.Evidentment voldria agrair la les veïnes i veïns de Pallejà, que han decidit que la seva opció política i de futur per el Municipi de Pallejà es el PSC, el nostre partit, el partit de tots i també als que encara no han donat el pas, perquè confien en les nostres propostes i la manera d´entendre Pallejà com un municipi modern, responsable i amb la qualitat de serveis que necessita.La pagina Web de la nostre agrupació es troba entre les més visitades del PSC i la més visitada del Baix Llobregat, això demostra que les veïnes i veïns de Pallejà entenen clarament que la nostra Web informa de les qüestions importants per el nostre municipi i que les propostes del PSC son interessants per a tots.Voldria reconèixer la excel•lent feina desenvolupada per tots el membres de l´Executiva i molt especialment per el Secretari d´Organització en Pedro Martín, amb persones com aquestes, Pallejà te un futur molt optimista i gaudirem del que les veïnes i veïns de Pallejà volem, que el nostre municipi sigui un orgull per a tots.Estem i estarem orgullosos de la nostre pertinença al Partit dels Socialistes de Catalunya i evidentment de ser veïns de Pallejà, amb el vostre suport, amb la vostre col•laboració aconseguirem fer un Pallejà millor i que torni la il•lusió. Un Pallejà per a tots i totes de veritat.

Volem l’Estatut.

Davant de tota aquesta saturació d’informacions referents a les opinions del diferents partits polítics vers l’Estatut, voldria trametre unes senzilles reflexions.

Les companyes i companys Socialistes de Pallejà no ens podem equivocar, aquest es un bon Estatut, aquest es un Estatut que millora molts aspectes de l’Estatut actual i per tant es necessari per a les Catalanes i Catalans que la seva aprovació sigui clara i decidida. No podem donar aire a les consignes del Partit Popular, que tenen com única intenció desgastar al Govern Socialista i a l’autogovern de Catalunya.

Moltes vegades hem utilitzat l’exemple del Viatge a Itaca, en aquest cas lo important potser el viatge, no el destí del mateix, pro amb certs matisos.

Aquest nou Estatut millora de manera considerable el finançament de Catalunya, aquesta millora tindrà un efecte clar en les nostres escoles, hospitals, serveis públics, seguretat ciutadana, en definitiva, en tots aquests aspectes que aconseguiran que el nostre país sigui millor.

Un millor país per a les ciutadanes i ciutadans, per els infants, per la gents grans, en definitiva per a totes i tots.

També reconeix la Nacionalitat de Catalunya i millora de manera clara la nostre capacitat de decisió, de decidir el que volem per el nostre País i per els nostres conciutadans.

El plantejament negatiu d’Esquerra Republicana no te res a veure amb l’Estatut, el plantejament d’Esquerra respon a lluites internes en el seu partit, a la seva manca de capacitat política i a la dificultat que tenen alguns partit de pensar amb la perspectiva dels ciutadans i no en clau electoral.

El nostre rival en aquest referèndum es el NO, en clara referència amb la postura del PP i els seus atacs a Catalunya i als Catalans, en clau electoral pensen que agredint la nostre capacitat de decidir guanyaran volt a la resta de l’Estat, el que tindrien de saber es que prescindint de Catalunya i de les Catalanes i Catalans el model d’Estat no funciona, si existeix algun perill de que el model d’Estat Espanyol es posi en qüestió, la estan generant ells.

El 18 de Juny no ens podem quedar a casa, hem de votar l’Estatut, hem de votar amb alegria, nosaltres podem decidir i hem de decidir el millor per a tots, per el nostre futur i per el nostre País.

Com cantava en Lluis Llach, “el meu país es tan petit”, pot ser territorialment es un país petit, pro les seves ciutadanes i ciutadans son molt grans, i sabem el que volem, i volem un nou Estatut, millor, més just i que serveixi d’eina perquè el nostre país segueixi creixent. Volem l’Estatut i el volem amb orgull.