21.11.08

Lo han conseguido.

Llevamos más de un año denunciando el tremendo incremento de la plantilla laboral del Ayuntamiento de Pallejà, el actual Gobierno Municipal compuesto por Entesa y CIU han ampliado este apartado en un 70%, todo lo contrario que otros ayuntamientos los cuales ante este periodo de crisis están intentando contener los gastos para no deteriorar los servicios esenciales de la población.

La salud económica de un ayuntamiento se puede valorar por diferentes parámetros, por ejemplo por lo que representan las nominas en el conjunto del presupuesto, normalmente se entiende que un coste de un 20 a 25% en gastos de personal del total del presupuesto, seria un porcentaje razonable.

Este año con el gran crecimiento generado por Entesa este concepto se verá incrementado hasta el 48% del total del presupuesto de Pallejà, esto quiere decir que de cada dos Euros gastados, uno es en sueldos y el otro en todo lo demás, consumos de energía, créditos bancarios, inversión, servicios, etc.

Ya lo han conseguido, otra cosa que demuestra la mala gestión de este alcalde y la malísima herencia que dejará a sus predecesores, la verdad es que estamos en una situación muy preocupante.

Pallejà necesita soluciones, igual que denunciaba la falta de efectivos de Policía Local, ahora nos encontramos con un presupuesto para el próximo año, donde la gestión irresponsable del actual equipo de gobierno hipoteca cualquier margen de maniobra, suerte que la Generalitat sigue invirtiendo en Pallejà.

Para que luego pierdan el tiempo y la razón culpando al PSC de la ineficiencia de Entesa y CIU, podrían ocupar el tiempo intentando aprender y dejar de insultar y amenazar como tristes caricaturas de dictadores de tres al cuarto.

La Generalitat compleix amb Pallejà.



Ahir dia 20 de novembre, vam gaudir de la visita del Director General de Transports de la Generalitat, en primer lloc hem de trametre al Senyor Manel Villalante el nostre agraïment, no tant sols per la seva presencia a Pallejà, sinó també per l’excel·lent treball que la Generalitat de Catalunya i molt especialment el seu departament, esta desenvolupant a Pallejà amb el soterrament i urbanització del tren.



La Generalitat de Catalunya a finançat el 100 per 100 del cost del soterrament i també de la urbanització, incloent sol·licituds de darrera hora del nostre ajuntament com el carril bici i el soterrament dels contenidors per a la recollida de residus.



També es va reunir amb la Coordinadora del soterrament amb tanta feina i tant bona realitzada en els darrers anys, aconseguint que molt properament les veïnes i veïns de Pallejà gaudeixin d’un entorn extraordinari, amb nous espais públics i l’eliminació de les barreres, perills i molèsties que generava el pas dels Ferrocarrils de la Generalitat en superfície per Pallejà.



Amic Manel, Moltes Gracies i bona feina.

20.11.08

Que ocurre con la Policía Local en Pallejà.

Desde hace bastante tiempo la Policía Local de Pallejà sufre una alarmante falta de efectivos, que son suplidos con el esfuerzo y profesionalidad de sus miembros.

Hace tiempo que el PSC reclama la ampliación de los efectivos existentes, así como la consolidación de un servicio dimensionado para nuestro municipio.

Estamos hablando de la seguridad de las vecinas y vecinos de Pallejà, por tanto pocas bromas. Cuando el actual equipo de gobierno municipal, compuesto por Entesa i CIU aumenta el personal municipal en un 70% la mayoría de ellos en servicios no esenciales, nuestra policía local sufre un grave abandono.

No contentos con no ampliar los efectivos existentes, ni reemplazar a las personas que causan baja, también se permiten el lujo de convertir al antiguo jefe de policía en gerente del ayuntamiento, parece que pretenden desmantelar la policía local. Como puede ser que tengamos un policía local por turno, esta dotación es claramente insuficiente para nuestro municipio.

Nuestro municipio requiere de un esfuerzo y responsabilidad claros, que no se cumplen visitando bares o organizando muchas fiestas, se cumplen con trabajo y eficiencia, el problema es tener un gobierno que no sabe que no sabe, o simplemente no quiere saber.

17.11.08

Aznar, cronista de l'edèn iraquià.




Article d’en JOSEP PERNAU al Periódico de Catalunya de dilluns dia 17 de novembre de 2008.

He llegit un text aquests dies que m'ha fet retrocedir mig segle en el túnel del temps. No pels fets que narra, que són rigorosament dels nostres dies, sinó perquè és una lectura modèlica per a una família d'ordre i bons costums. L'autor narra la vida al Pròxim Orient, especialment a l'Iraq, on la guerra per una causa justa va depurar la societat de la perfídia de Saddam Hussein, aplicant-li el càstig que es mereixia, cosa que va fer possible un canvi que les generacions admiraran. S'ha extingit la violència i pares i fills van a la mesquita els divendres a resar per la llibertat que el poble ha descobert, i perquè governants seriosos i responsables segueixin sent mereixedors de la confiança que els atorga la ciutadania. I tota aquesta gran obra ha estat possible perquè la democràcia s'ha imposat en una terra que no l'havia conegut en tots els seus segles d'història.



¿I a qui les generacions futures hauran d'agrair una obra tan gran? Doncs, naturalment, al president nord-americà George W. Bush, que va voler convertir les velles terres de Babilònia en un paradís terrenal posat al dia. Però tota gran obra requereix un cronista d'excepció, i en aquest cas ha estat José María Aznar, que al diari francès Le Figaro ha posat la seva ploma al servei d'un gran projecte, que ell va recolzar des del primer moment. Es nota en el text l'orgull del col·laborador espanyol, que va acompanyar el president nord-americà en hores de soledat i incomprensió. No va ser tan neta l'operació com la pinta el cronista i no han estat tan col·laterals com els presenta els danys causats a les persones.



Tot i així, es comprèn l'emoció de qui escriu. El seu admirat George acaba el seu mandat i, en el moment de l'adéu, una llàgrima li rellisca per la galta.

16.11.08

Mobilitat

La situació actual al Baix Llobregat dista molt de la que ens trobàvem al 2004, quan ens vam plantejar els reptes de mobilitat als que calia fer front a la nostra comarca.
En només quatre anys, el Baix ha vist con la seva població creixia notablement.

D’una banda a causa de l’augment de la immigració i d’altra, la migració de ciutadans de la metròpoli o del seu radi cap a municipis del nord de la comarca.

Una migració que ha estat motivada per factors principalment econòmics i de dificultat a l’hora d’aconseguir una vivenda, que han motivat que un nombre important de ciutadans opti per viure a més distància dels seus llocs de treball, presentant per tant una nova realitat a l’hora de desplaçar-se per la comarca.

La nostra comarca es troba cohesionada gràcies a la unió que representa el recorregut del Riu Llobregat, ànima vertebradora i element d’identitat dels municipis que la conformen.

És a través de l’eix del riu que històricament la nostra comarca ha esdevingut l’accés natural a la metròpoli, Barcelona, pel sud i sud-oest. D’aquesta manera tenim, a la llera del Llobregat, una autopista, una autovia, vies de ferrocarril i conduccions de diversos serveis. Aquest fet ha marcat de forma definitiva el territori i, junt amb els beneficis innegables d’aquesta situació estratègica en el territori, la nostra comarca també ha suportat, i suporta, les servituds inherents a aquesta condició de corredor de pas.

L’ampliació del port i de l’aeroport suposaran per a la nostra comarca un important impuls, en llocs de treball i en dinamització del teixit empresarial i econòmic, però també comportaran un increment en el trànsit de mercaderies i un agreujament en les dificultats de mobilitat.

Un percentatge molt elevat de la ciutadania es veu obligada cada dia a desplaçar-se per acudir al seu lloc de treball, per seguir els seus estudis, per anar al metge, o per obtenir altres tipus de serveis.

Els embussos de trànsit comporten una gran pèrdua d’hores de temps per a les persones, amb el consegüent impacte en la seva qualitat de vida. Així mateix, les dificultats de mobilitat signifiquen per a les empreses hores de treball perdudes, amb el cost econòmic i la pèrdua de competitivitat que se’n deriva.

Per tant, Les empreses de la nostra comarca també hauran de comptar, en raó a la seva ubicació en el territori, amb el desplaçament dels seus treballadors i amb les condicions del transport de matèries primes i productes.

El futur de la nostra comarca, i el seu pes en el conjunt de Catalunya, dependrà de la nostra capacitat de revertir els inconvenients i dificultats i de posar en valor i rendibilitzar el potencial humà i territorial del Baix Llobregat. De la solució que sapiguem donar als problemes actuals i futurs de mobilitat en dependran en una gran mesura la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament del teixit econòmic i empresarial de la comarca.

Per abordar aquest important repte, els quatre grans eixos d’actuació al Baix en polítiques de mobilitat haurien de ser:

Ple desenvolupament del Pla Director d’Infraestructures (PDI) al Baix Llobregat.

És cabdal per a la nostra comarca la realització de les obres incloses en el Pla Director d’Infraestructures. La inversió prevista en infraestructures viàries i ferroviàries (inclòs el tramvia i el metro) és essencial que es mantingui i que tota l’obra pública es realitzi en el termini fixat. El PDI per al Baix s’haurà de veure completat també en la millora de les connexions transversals entre els municipis d’ambdues ribes del Llobregat i en la millora de la connectivitat dels polígons industrials.

Reducció de la mobilitat obligada

Caldrà, per criteris de mobilitat i de sostenibilitat econòmica i mediambiental, la
progressiva implantació de polítiques actives de reducció de la mobilitat
obligada,mitjançant:

-Promoció del teletreball i d’educació en línia, en els nivells d’ensenyament
superior, postgrau i formació professional, etc... (mixt entre presencial i en línia).

-Acostament dels serveis i equipaments als ciutadans, amb la construcció dels
equipaments educatius i de salut necessaris més a prop dels ciutadans, evitant així més desplaçaments.

-Racionalització i optimització dels recursos.

-Foment en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació que
poden facilitar la realització de tràmits i gestions als ciutadans a través de la xarxa sense necessitat d’acudir presencialment a l’organisme o entitat.

Rendibilització de les infraestructures viàries existents.

En infrastructures viàries, la nostra comarca ja no pot contenir gaires més quilòmetres de carretera. Més enllà de les actuacions previstes al PDI i la necessària millora de la interconnexió intermunicipal, les actuacions s’han de centrar en la rendibilització de les infraestructures vigents, amb l’aplicació de tecnologia que permeti una gestió intel·ligent de les vies (obertura de carrils segons la intensitat de trànsit) i amb l’optimització horària del trànsit de mercaderies (horaris nocturns i en franges de més baixa intensitat de
trànsit).

Millora del transport públic.

Per fer més àgil i fluïda la circulació de vehicles però, sobretot, per criteris de sostenibilitat mediambiental, la nostra comarca ha de fer una aposta inequívoca pel transport públic.

-Cal implantar les millores en infrastructures ferroviàries per millorar la connectivitat interna del territori, la connexió amb Barcelona i també les connexions i serveis amb les comarques veïnes.

-S’han de desenvolupar els serveis de transport públic amb criteris d’intermodalitat i d’increment de freqüències per tal que constitueixin un sistema realment dissuasori de la utilització del vehicle privat i que cobreixi les necessitats de desplaçament de tots els col·lectius de joves, persones grans, discapacitats, entre d’altres.

-Millora de rodalies RENFE, prolongació del Trambaix, carril bus-vao des de Molins fins a l’avinguda Diagonal de Barcelona, prolongació línies de metro, expansió a la comarca del bícing, aparcaments a les estacions i parades, entre d’altres.

Des del PSC del Baix Llobregat hem de defensar un model que fugi de la radialitat. Un model en xarxa que aposti per totes les possibles formes de comunicació, potenciant les existents i buscant noves fórmules per resoldre els nous reptes que ens plantegen les noves realitats socials, i les noves necessitats que ens presenta el present i el futur de la nostra comarca.

12.11.08

L’actual Equip de Govern de Pallejà amb serioses dificultats.

L’actual equip de govern de CIU i Entesa no fa les coses bé. Les modificacions en la mobilitat vial són un exemple, algunes coses copiades de les propostes del PSC, altres de collita pròpia, però en tot cas amb una mancança de previsió i d’informació. No hauria costat res informar abans a les veïnes i veïns per no generar tantes situacions de risc i algun accident.

Més d’una trentena de municipis de Catalunya han inaugurat aquest estiu el seu camp de futbol, el suport econòmic i tècnic de la Generalitat decididament dirigit als municipis ha permès aquesta excel·lent notícia. Ara podem assistir a una guerra de mèrits per esbrinar entre els dos socis de govern qui ha fet més pel camp de futbol. La veritat és que podrien estar pendents de treballar i no de fer campanya; les veïnes i veïns de Pallejà són prou intel·ligents per saber qui treballa i qui es dedica a passejar i a gaudir de les despeses pagades als diferents bars del poble.

Ara, davant de la crisi econòmica diuen que tindrem que ser austers. És que no eren austers fins ara? De quina austeritat parlen, potser es baixaran els quantiosos sous que cobren? Com en el cas de l’anterior cap de llista de CIU, la denúncia per malbaratament de diners públics en trucades telefòniques no justificades que va generar la seva dimissió, un cop més ens trobem amb despeses no justificades, molts dinars i sopars, moltes despeses, inclús de matinada a Barcelona.

Cuidado con las herencias.




Cuando todos los ayuntamientos de Cataluña están planteando planes de contención del gasto, el Ayuntamiento de Pallejà ha incrementado su plantilla un 70% en los últimos meses de gobierno Entesa CIU.

Cuando todos los ayuntamientos están planteando planes de contención del gasto no dirigido a las personas, el Ayuntamiento de Pallejà incrementa partidas como la recogida de basuras, no por el interés de mejorar el servicio, dado que la concesionaria es la misma, sino tan solo para colocar los nueve contenedores soterrados que tanta ilusión les hacen, dado que era la única propuesta que llevaban en su programa.

Cuando incluso el President del Parlament debe responder de los gastos realizados a cuenta de los presupuestos públicos, en el Ayuntamiento de Pallejà volvemos a tener al igual que las llamadas telefónicas que motivaron la dimisión del anterior alcalde, algunos gastos digamos que extraños realizados a altas horas de la madrugara o en días festivos, de los cuales el actual gobierno municipal intenta no responder.

Esta táctica de esconderse en las faldas de su pacto político, puede servir durante un tiempo, pero no hace desaparecer los gastos realizados no justificables, como tampoco cejaremos en nuestro esfuerzo por garantizar una gestión horrada y transparente de los caudales públicos.

Y no nos sirve que digan que ahora toca gestionar con austeridad, siempre se tiene que gestionar con austeridad, por tanto sus cuantiosos sueldos cada día desafinan más y estas herencias las tendrá que administrar quien gobierne después de ellos.

Al igual que ahora pende sobre nosotros la resolución de los contenciosos en los que entró algún alcalde de CIU, que como no actuemos, ponen en peligro la viabilidad económica de nuestro municipio.

8.11.08

Una historia per guanyar, un futur per començar.


Divendres 7 i dissabte 8 de novembre de 2008 els socialistes de Baix Llobregat hem viscut la nostre Assemblea de Federació, la veritat es que independentment de la carrega de funcionament del partit, es una oportunitat magnifica per compartir unes hores amb les dones i homes que estan treballant dia a dia per fer millor aquesta comarca.

Encara que ja tinc una edat, en aquests actes sempre et sents una mica petit al observar de manera clara que les nostres companyes i companys estan veritablement molt preparats, veient que son un valor molt segur de la nostre societat que ens a de servir per sortir d’aquesta crisi amb força i decisió.

Sempre dic que els obstacles son una veritable oportunitat per millorar, per fer millor les coses i les persones. La malaltia de la meva filla, evidentment hem fa patir, pro hem fa dia a dia ser una persona millor, he descobert un dolor que pensava que no existia, tan gran, tan intens que et parteix el cort i també he descobert que no estic sol, que altres persones el senten també i tots junts ens recolzem.

La situació política en el meu municipi Pallejà, el fet de que en el passat la mala gestió de l’agrupació generes la seva desaparició, ens permet construir una nova alternativa. Un col·lectiu extraordinari de dones i homes, de veïnes i veïns de Pallejà que oferim els nostre esforç per fer un Pallejà millor. Un grup que hem sento orgullós de compartir con Primer Secretari.

Hem preocupa quant sento dir als responsables politics de Pallejà que ara, amb la crisi hem de ser austers. Que han fet fins ara?. Ja sabem el que i les restes que deixen en els comptes municipals, son evidencies del despesi per els diners de les veïnes i veïns de Pallejà, les trucades estranyes i ara altres despeses no justificades els tindrien de t’avergonyí.

Ara com membre de la Comissió Executiva del PSC del Baix Llobregat tan sols puc dir que voldria aprendre de totes les companyes i companys que formen part d’aquesta comissió i acaba sent una persona millor, amb el clar objectiu que el nostre projecte faixi una comarca i evidentment un Pallejà millor.

Gracies Antoni Balmón per deixar-me compartir aquest projecte, com tu dius, Una historia per guanyar, un futur per començar.

3.11.08

La ribera del Llobregat se convertirá en un espacio ajardinado


Barcelona, que vivió de espaldas al mar y a los ríos, se abrió al primero a principios de la década de 1990, y en los primeros años de este milenio se recuperó desde el punto de vista medioambiental y para uso ciudadano el último tramo del río Besòs. Ahora le toca al otro río, el Llobregat. Los trabajos de recuperación son visibles en su cauce en el límite de Sant Boi hasta El Prat, algo más de 154 hectáreas que longitudinalmente son unos 3,5 kilómetros.

La recuperación persigue reproducir el nuevo curso del río; ordenar el cauce y sus riberas, que poco a poco se fueron ocupando con pequeñas huertas, y crear caminos que mejoren la comunicación entre las localidades que están a uno y otro lado del Llobregat y, por otra parte, que posibiliten el paseo siguiendo el curso del río. Caminos para las personas y las bicicletas, no para los vehículos de motor. De hecho, los puentes para el tráfico rodado y el ferroviario son los únicos que existen en un buen tramo del Llobregat. Sin embargo, caminar sin peligro desde Sant Boi hasta el cauce del río era imposible hasta que recientemente se colocó una pasarela.

Se trata de una de las estructuras pensadas para salvar rieras y hacer posible el paseo. "El Llobregat está rodeado de municipios que se han ido aislando a medida que avanzaban la industrialización y la presión de las grandes infraestructuras, y los caminos y puentes que proyectamos pretenden acabar con esos problemas de accesibilidad para las personas", explican los arquitectos Enric Batlle y Joan Roig, que están ejecutando la recuperación medioambiental de esa zona del río, un proyecto encargado por la mancomunidad de municipios del área metropolitana de Barcelona. El presupuesto aproximado es de cerca de 8,5 millones de euros. Además de algunas pasarelas, se están trazando caminos a uno y otro lado del Llobregat. "Es complicado y más de una vez nos encontramos con otras obras de canalizaciones de servicios que nos invaden", apunta Batlle.

La presión de las grandes infraestructuras sobre ese territorio es histórica. De muestra, un botón: en una franja de tan sólo un kilómetro hay tres ejes ferroviarios de doble vía, una autopista, una autovía y otros dos ejes viarios importantes de comunicación del área metropolitana, la BV2002 y la nacional 340.

Ese aislamiento impuesto por las infraestructuras es una de las causas del deterioro del cauce y de que el río haya sido ignorado históricamente por los residentes de las poblaciones que lo flanquean. La proliferación de pequeñas huertas ubicadas junto al cauce del río también dificulta la accesibilidad. Algunas de esas parcelas cultivadas ya han desaparecido y el parque fluvial que se está diseñando en su lugar a la altura de Sant Boi tendrá una arboleda de álamos, chopos, plátanos y fresnos que se plantarán en breve.

El proyecto de recuperación global arranca en Sant Andreu de la Barca y debe llegar hasta el mar. De momento, hay dos tramos en obras. El que va desde Sant Boi a El Prat y pasa por Sant Joan Despí, Cornellà y L'Hospitalet, y otro, río arriba, que arranca en el desfiladero de Martorell, pasa por Castellbisbal y Sant Andreu de la Barca, y termina en Pallejà. Este proyecto -como el anterior sometido a concurso- lo realiza el arquitecto y paisajista Alfred Fernández de Reguera.

El tramo intermedio está en fase de anteproyecto.

En la recuperación del cauce del Llobregat la intervención difiere sensiblemente de la realizada en el Besòs. Sobre todo porque en este último el cauce ya estaba marcado por muros. De hecho, las torres de alta tensión se mantuvieron erguidas junto al río hasta poco antes del Fórum 2004.
"Es difícil recomponer la relación de las personas y los pueblos con el río", apunta Batlle. Sin embargo, también parecía casi imposible que el río Besòs -que llegó a ser definido como una alcantarilla al aire libre- pudiera ser recuperable en el aspecto medioambiental y paisajístico, y ahora es una de las zonas preferidas por los ciclistas de domingo y quienes desean hacer ejercicio, además de espacio para un sinfín de juegos.